DIÀLEG CATALUNYA-ESPANYA

La Moncloa obre la taula de partits a un “relator”

El pas fet pel govern espanyol no garanteix cap canvi en la posició independentista sobre els pressupostos

L’esmena a la totalitat dels pressupostos de Pedro Sánchez que va registrar ahir al Congrés ERC, i que el PDECat ha anunciat per a aquest divendres, amenaça amb fer saltar pels aires l’única excusa formal i objectiva que tenia el president espanyol per allargar la legislatura i no convocar eleccions generals coincidint amb les municipals i autonòmiques del maig. Si els comptes continuessin la tramitació, Sánchez podria escudar-se en el fet que té possibilitats d’aprovar-los fins a l’abril, quan es faria la votació definitiva, massa tard per convocar els espanyols a un superdiumenge. Però si triomfessin les esmenes a la totalitat, no hi hauria partit i s’hauria d’empescar una altra excusa. S’agreujaria la imatge de president aferrat al càrrec que critica l’oposició de dretes.

ERC oficialitza el no als comptes de Sánchez i l’acusa de no tenir “interès” pel diàleg

Per això ahir la Moncloa va fer esforços per presentar aparents cessions en el terreny que demanaven els independentistes per retirar l’esmena, i la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, es va obrir a incorporar un “relator” que “prengui nota” en les reunions entre els partits polítics per tractar la qüestió catalana. Aparentment, la proposta semblava coordinar-se bé amb la petició que havia fet la consellera de Presidència, Elsa Artadi, minuts abans des de Barcelona, quan va reclamar que es posi “per escrit” un acord amb l’executiu espanyol. El text hauria d’incloure la creació d’una taula de partits catalans i espanyols, una figura “neutral” que faci de “testimoniatge” i que “doni fe” de les negociacions per resoldre el conflicte, l’establiment de les funcions que ha d’assumir la comissió bilateral Estat-Generalitat i el calendari i el pla de treball de les converses. Artadi va insistir que la taula de partits ha d’incorporar formacions estatals, cosa que la Moncloa va tornar a negar. La portaveu també va reafirmar que els mecanismes de diàleg han de servir per explorar com exercir el dret a l’autodeterminació. “No buscarem un testimoni neutral per a una reforma de l’Estatut”, va ironitzar.

Però l’aparent sintonia dels dos missatges amagava una diferent interpretació dels termes, que manté allunyades les posicions dels dos executius i desdibuixa la possibilitat d’una entesa abans de dimarts que ve, quan se celebra el ple que debatrà les esmenes a la totalitat dels pressupostos. Fonts de la Moncloa van deixar clar que el relator no serà un “mediador” -entent-lo com algú que intercedeixi entre dos iguals- i van reiterar que la seva proposta de taula de partits és entre formacions catalanes, com la que es va reunir ahir mateix a Barcelona. “Nosaltres, com a PSOE, estem fortament representats pel PSC”, va dir Calvo. L’executiu de Sánchez, a més, va tancar la porta a posar per escrit que es parli d’autodeterminació.

Segons va explicar la portaveu del Govern, en un primer moment la Generalitat havia plantejat que s’incorporessin “mediadors” en les negociacions, però la Moncloa se sentia “incòmoda” amb el terme. Per això finalment es parla d’una espècie de “notari” que deixi constància del contingut de les trobades. Fonts del PDECat van explicar que el terme “relator” té una ressonància internacional que pot anar pel bon camí, perquè és així com l’ONU anomena els seus experts. Per això, el Govern ha proposat “perfils internacionals”, però està obert a negociar els noms amb l’executiu espanyol. “Han de ser independents i generar confiança a les parts”, va dir.

Tot i l’aparent aproximació, la figura d’observador independent no sembla que posi la pista d’aterratge perquè els pressupostos s’acabin aprovant, perquè tot i que Artadi i el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, van mantenir que les condicions passaven pels mediadors, ERC va oficialitzar les seves demandes per aixecar l’esmena, amb un preu més alt. El portaveu republicà al Congrés, Joan Tardà, va registrar un text que inclou la petició al govern espanyol perquè insti la Fiscalia a retirar els càrrecs contra els líders del Procés en el judici que ha de començar dimarts que ve, al mateix temps que es votarà la tramitació dels comptes al Congrés. Tant fonts socialistes com del govern espanyol van descartar ahir fer cap moviment en aquest sentit, que a més hauria de ser explícit, perquè la Fiscalia no es pronunciarà abans de dimarts que ve sobre el cas.

Tot plegat deixa poques possibilitats reals als pressupostos de Sánchez. Fonts del PSOE van reconèixer ahir que veien “difícil” un viratge d’última hora en l’independentisme, mentre que dirigents del PDECat van assegurar que el no estava “bastant assumit” pels quadres de la formació, sobretot perquè es preveu que la tensió s’incrementi d’aquí a dimarts que ve, i arribi a un nou zenit justament quan s’hauran de votar els pressupostos, coincidint amb l’inici del judici. Tot i així, el govern espanyol no tirarà la tovallola i mantindrà les línies de diàleg obertes amb els partits independentistes fins a l’últim minut: “Les pròximes 48 hores són claus”, deien fonts socialistes. Ara bé, Artadi també va demanar que encara que no es tramitin els comptes es mantinguin els espais de diàleg.

Contra l’argument del PP i Cs

Malgrat el revés que suposa per a Sánchez perdre el pretext de la tramitació pressupostària per mantenir-se a la Moncloa, el moviment independentista té una externalitat positiva per a ell: ahir el seu govern ja va començar a burxar Cs i el PP, que l’acusen de tenir pactes ocults amb els independentistes per mantenir-se a la Moncloa. L’argument de les dretes queda debilitat per l’esmena a la totalitat, però Sánchez preferia guardar aquest as a partir de l’abril, amb el pressupost tombat i passat el termini per convocar eleccions al maig.

Borrell avisa que el diàleg es pot acabar si demanen “impossibles”

Mentre Artadi i Calvo coincidien en incorporar un “relator” a les reunions de la taula de partits, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, sortia per la tangent i plantejava la possibilitat de “suspendre la teràpia de l’ibuprofèn” a què va fer referència en una conferència al mes de desembre. Una nova fórmula per anomenar la via del diàleg amb Catalunya per “rebaixar la crispació”. Borrell va proposar aquest escenari si l’independentisme posa sobre la taula “condicions impossibles”, com reclamar a la Moncloa que insti la Fiscalia a fer algun tipus de moviment en el judici de l’1-O o demanar l’exercici del dret d’autodeterminació. “Si el procés de desinflamar no dona resultats o es fa dependre del suposat dret a la secessió que no està reconegut enlloc del món [...], caldrà suspendre la teràpia de l’ibuprofèn”, va afirmar durant la sessió de control al Senat, interpel·lat pel PP. Al ple, Borrell també va mantenir un debat amb Josep Lluís Cleries (PDECat), amb qui es van acusar mútuament de fer “propaganda”. “No entraré en el cos a cos perquè no s’ho mereix”, li va dir el ministre.

Més continguts de