Mor Carme Chacón, la primera dona ministra de Defensa a l’Estat

La dirigent del PSC, que patia una cardiopatia congènita, va traspassar ahir als 46 anys

Mor Carme Chacón, la primera dona ministra de Defensa a l’Estat
GERARD PRUNA / JÚLIA MANRESA

Carme Chacón va morir ahir a Madrid. El cos de l’exministra, que patia una malaltia congènita al cor, va ser trobat al seu domicili de la capital espanyola després que amics i familiars donessin l’alerta al servei d’Emergències de Madrid en no tenir notícies seves i no aconseguir localitzar-la. El cor de qui va ser la primera dona a fer-se càrrec del ministeri de Defensa espanyol va fallar als 46 anys, després d’una vida en què, com a conseqüència d’un bloqueig auricular i ventricular complet, no havia passat mai de les 36 pulsacions.

Nascuda a Esplugues de Llobregat el 1971, Chacón va arribar des del seu càrrec de regidora a les més altes cotes de responsabilitat política malgrat que la malaltia que patia des de ben petita reclamava, com ella deia, una “vida molt tranquil·la”. Tanmateix, “el seu cor al revés” -així s’hi referia- no va ser cap impediment perquè acabés convertida en un referent del socialisme, icona -amb la històrica imatge d’ella embarassada passant revista a les tropes espanyoles a l’Afganistan- de la lluita perquè les dones ocupessin llocs de responsabilitat que fins aleshores els havien estat vetats.

Aquesta imatge, que ja forma part de la història política espanyola, és amb tota probabilitat un dels moments àlgids de la carrera política de Chacón, que té en el seu currículum també haver aconseguit els millors resultats del PSC en unes eleccions espanyoles amb 25 diputats, que van ser claus per brindar la majoria absoluta a José Luis Rodríguez Zapatero. Tanmateix, la trajectoria de la dirigent socialista té també fracassos sonats, com ara la derrota per 22 vots davant d’Alfredo Pérez Rubalcava quan, en el congrés de 2012, va aspirar a ser també la primera dona a liderar el PSOE substituint Zapatero.

Precisament l’expresident del govern espanyol és la figura clau per entendre la trajectòria de Chacón. La seva aposta per Zapatero en el congrés de l’any 2000, que el va situar, contra pronòstic, al capdavant del partit, la va catapultar en la seva carrera estatal. Des d’aleshores va encadenar presències a l’executiva del PSOE i diferents càrrecs tant al partit -va arribar a ser-ne portaveu- com a les institucions, on va ser vicepresidenta del Congrés de Diputats i, més tard, ministra d’Habitatge i de Defensa.

La seva notorietat com a titular d’un ministeri fins aleshores sempre reservat als homes -i des del qual va gestionar aspectes delicats com ara la retirada de Kosovo de les tropes espanyoles- la va situar en el focus i va alimentar la seva ambició de convertir-se també en la primera dona a liderar el PSOE i aspirar a la presidència del govern espanyol. Malgrat tot, 22 vots la van separar de Rubalcaba en el congrés decisiu i, des d’aleshores, va iniciar un progressiu distanciament de la primera línia política que la va dur a donar classes a la Universitat a Miami i, en última instància, a renunciar a liderar les llistes del PSC en la repetició de les eleccions espanyoles el 26-J. Un PSC amb el qual Chacón -que tenia molt bona relació també amb Felipe González- havia topat en els últims anys per l’ambigüitat que, al seu parer, mantenia amb el procés sobiranista.

Condol unànime

La mort sobtada de l’exministra va suscitar immediatament una onada de mostres de condol arribades des de tot l’espectre polític. “Hem rebut les condolències de tothom, perquè realment la Carme no deixava indiferent a ningú”, resumia visiblement emocionat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que la reivindicava com una “militant d’una sola peça; tot i que fràgil, molt forta”. Iceta posava així veu a una família socialista que ja s’havia manifestat colpida de seguida de saber-se la notícia i que la va enaltir com un “referent” del partit, en paraules de Meritxell Batet, portaveu del PSC al Congrés. També companys amb qui Chacón s’havia enfrontat durant la seva trajectòria -com Pere Navarro, Montserrat Tura i Marina Geli- la recordaven ahir com una “lluitadora” i com un exemple en la lluita per la igualtat a Espanya.

L’ex secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba es va mostrar “desolat” a través de Twitter, una xarxa social que també van fer servir els tres candidats actuals a dirigir el PSOE -Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López- per mostrar el seu condol. En un comunicat, la gestora del PSOE apuntava que està “intentant assimilar aquest dur revés”, i reivindicava que Chacón sempre va desenvolupar amb fermesa, eficàcia, sensibilitat i valentia les responsabilitats que se li van encomanar.

L’impacte de la notícia, però, transcendia la família socialista, i també el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, el del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els líders de Podem i Ciutadans, Pablo Iglesias i Albert Rivera, se sumaven a les mostres de condol per la mort prematura de Carme Chacón, la primera dona que va ser ministra de Defensa a l’estat espanyol i que va morir ahir als 46 anys.

Més continguts de