SEGURETAT

Els Mossos seran membres de ple dret a l’òrgan contra el terrorisme

El ministeri de l’Interior es compromet a integrar la policia catalana al CITCO en menys de 30 dies

Des del març del 2009, la Junta de Seguretat –l’òrgan pensat perquè el Govern i l’Estat arribin a acords en matèria de seguretat a Catalunya– s’havia reunit dues vegades: la primera va ser el juliol de l’any passat i va servir per acordar la integració dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El llavors ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en va sortir sol i va comparèixer abans que el conseller Jordi Jané. La segona convocatòria la va fer Carles Puigdemont just abans de l’1 d’octubre. Els caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van plantar l’expresident, i el ministeri només hi va enviar el seu número dos. Dues imatges molt diferents de la que van escenificar ahir el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre Fernando Grande-Marlaska, junts als faristols i amb Buch parlant en primer lloc. L’acord és el mateix que el del juliol de fa un any, però aquest cop amb un termini concret. En un màxim de 30 dies Catalunya tindrà un representant permanent al CITCO, amb possibilitat de tenir accés a la mateixa informació que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i un contacte més directe amb l’Europol.

Just després d’anunciar la incorporació a l’organisme antiterrorista, Buch va subratllar que la col·laboració entre el ministeri i la Generalitat actualment “és real”: “No hi ha diferències de color ni de criteri”. “La incorporació dels Mossos al CITCO és un pas important i determina fins on arriba el nivell de compromís del ministeri”, va afegir Marlaska. De fet, després de l’assalt a la comissaria de Cornellà del 20 d’agost passat –que els Mossos van qualificar d’atac terrorista aïllat–, ja es va anunciar l’entrada imminent del cos policial català a l’organisme antiterrorista en el que va ser un dels primers gestos del govern de Pedro Sánchez cap a l’executiu del president Quim Torra.

Es tracta d’una vella reclamació dels Mossos d’Esquadra que el govern de Mariano Rajoy havia deixat encallada i que es va convertir en una necessitat encara més evident després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017, en què van morir 16 persones. “En matèria de seguretat i de lluita contra el terrorisme s’han de deixar de banda els discursos polítics”, celebrava ahir el representant del sindicat majoritari dels Mossos, SAP FEPOL, Valentín Anadón, mentre que el portaveu del SPC David Miquel explicava que era clau per “facilitar la lluita antiterrorista”. Per la seva banda, el portaveu del Sindicat Mossos d’Esquadra (SME), Toni Castejón, assegurava que “no era normal” que els Mossos no haguessin sigut fins ara al CITCO. “Era una irresponsabilitat política majúscula”, afegia des del sindicat USPAC Josep Miquel Milagros.

Comissions de treball

Més enllà de la integració plena al CITCO, la conselleria i el ministeri van acordar crear les dues comissions que han de garantir el compliment dels acords bilaterals de les juntes. Es tracta de la Comissió Mixta acordada el juliol de l’any passat –però que encara no s’havia posat en marxa– i del Comitè de Coordinació Policial, pactat el 2007 però que onze anys després tampoc estava operatiu.

La Comissió Mixta –que es reunirà abans del 30 de novembre– ha de servir per fer el seguiment del compliment dels pactes. En formaran part el secretari general del departament d’Interior, el director general de la policia catalana, el comissari en cap dels Mossos i el responsable de planificació de seguretat del cos, així com la delegada del govern espanyol a Catalunya, el director del gabinet d’estudis de seguretat de l’Estat i els caps de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. El Comitè de Coordinació Policial és una taula tècnica i d’operacions en què es decidiran o s’acordaran qüestions pràctiques en matèria de coordinació policial. També es va acordar la creació d’un òrgan de coordinació en matèria de violència masclista per compartir dades i estadístiques policials sobre la lluita contra aquest flagell.

Tant el CITCO com aquestes dues taules de treball haurien de facilitar que els agents catalans poguessin accedir al mateix nivell d’informació que la resta de cossos de seguretat de l’Estat en matèria antiterrorista i crim organitzat. Ser-hi abans del 17-A hauria permès als Mossos veure en la base de dades que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, no només havia sigut detingut per tràfic de drogues sinó que també havia sigut investigat en el marc d’una altra causa per jihadisme, encara que el seu cas es va arxivar.

Proposta per sumar 1.500 nous policies en dos anys

La conselleria d’Interior també va demanar ahir a l’Estat que aprovi la convocatòria de dues noves promocions dels Mossos d’Esquadra, de 750 efectius cadascuna, el 2019 i el 2020. Marlaska va comprometre’s a traslladar-ho al ministeri d’Hisenda, però va precisar que intentaran que l’increment sigui “proporcional” a tots els cossos de l’Estat.

“Hem de ser absolutament exigents en el tema d’entrada d’efectius”, deia ahir Valentín Anadón (SAP FEPOL). En qüestió de plantilla els quatre sindicats coincideixen que 1.500 agents és el mínim que necessita el cos. “Encara estaríem per sota”, assegurava per l’SPC David Miquel. “En farien falta 2.000”, apuntava Toni Castejón (SME). I el portaveu de la USPAC, Josep Miquel Milagros, recordava que sense aquest relleu el cos podria entrar en una “situació de col·lapse” en un període de deu anys per “l’elevada mitjana d’edat” dels agents.

Més continguts de