Els Mossos van tancar l’1-O el doble de col·legis que les policies espanyoles

El cos català va clausurar més de 130 centres de vot sense cap violència

Els Mossos d’Esquadra van clausurar l’1 d’octubre més del doble de col·legis electorals que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional juntes, segons les xifres de què disposa el cos. I, a diferència dels cossos espanyols, ho van fer sense cap mena d’incident o càrrega policial. La policia catalana en va tancar entre 130 i 140, mentre que les policies espanyoles en van clausurar entre 60 i 70, segons fonts dels Mossos. El ministeri de l’Interior va publicar a Twitter el dia 1 a les cinc de la tarda que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja havien clausurat 92 col·legis electorals del referèndum. Alguns centres de vot van tornar a obrir després i això pot ajudar a explicar, com a mínim en part, la diferència entre les dues xifres. El desplegament principal el van fer al matí i, per tant, és difícil que el nombre augmentés passades les cinc.

Els tres cossos policials van actuar a la llista de centres de vot annexada a la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercedes Armas, que ordenava impedir l’1-O. Els Mossos d’Esquadra van començar a intervenir el divendres anterior a la nit, tal com marcaven les ordres de la magistrada. Abans del diumenge 1 d’octubre a les sis del matí ja s’havien assegurat que uns 400 immobles públics o que ofereixen serveis públics i que havien de ser centres de votació estaven clausurats, ja fos perquè no s’havien ocupat o perquè els que ho van fer en van marxar. En aquests 400 casos el cos hi va deixar una patrulla perquè s’assegurés que no es tornaven a obrir. En el cas d’entre 130 i 140 col·legis que, segons fonts del cos, es van tancar diumenge mateix, hi va haver moltes situacions diferents. En alguns pot ser que no hi hagués prou concentrats per oferir una resistència eficaç o que decidissin marxar-ne voluntàriament, per exemple.

Segons les instruccions dels comandaments dels Mossos, els agents tenien ordres d’actuar segons els principis “de congruència, oportunitat i proporcionalitat” i de “contenció i mediació”. Havien d’evitar l’ús de la força, que davant la desobediència passiva no podia “anar més enllà de l’acompanyament de persones fins a l’exterior” o d’obrir un passadís per entrar-hi.

Denúncies de 533 ferits

Els Mossos d’Esquadra van tancar molts més centres de votació del referèndum d’autodeterminació que els dos cossos policials espanyols junts, però a diferència d’aquests sense utilitzar la força física, tal com marcaven les instruccions de la cúpula de la policia catalana. Cal recordar que, segons les xifres del departament de Salut, les ràtzies dels antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en col·legis electorals van causar 893 ferits. Els Mossos ja havien rebut ahir 271 denúncies, algunes de conjuntes, de 533 dels ferits, segons l’agència Efe. Només ahir se’n van presentar més d’un centenar. El ministeri de l’Interior també manté que 431 guàrdies i policies espanyols van quedar ferits.

Un grup de comandaments intermedis de la Policia Nacional espanyola van fer arribar ahir un escrit a El Periódico en què presentaven “les més sentides disculpes pels excessos” que hi va haver en l’operació fallida per impedir el referèndum. Tot i que criticaven també l’actuació dels Mossos i d’alguns dels que protegien els centres de vot, admetien que sentien “indignació amb la incompetència, desídia i falta de coneixements en seguretat i de la situació social a Catalunya de l’actual govern espanyol”. Deien, a més, que s’hauria pogut impedir l’1-O sense haver hagut de fer desallotjaments, perquè n’hi hauria hagut prou desplegant de matinada files de policies a les portes dels col·legis.