ENTREVISTA

“El Consell de la República s’alimenta de simbolisme i retòrica”

La CUP ha decidit bloquejar la legislatura al Parlament. La diputada Natàlia Sànchez en parla a l’ARA

La CUP ha decidit bloquejar la legislatura al Parlament. La diputada Natàlia Sànchez en parla a l’ARA.

¿En què es concreta el bloqueig al Parlament que van acordar en l’últim consell polític extraordinari?

Ho hem de concretar els pròxims dies. Hi haurà escons buits? Probablement sí. Hi haurà dies de comissions i debats concrets en què la CUP no hi serà. Segurament, on serem les diputades de la CUP serà al carrer.

Demà hi ha ple. Hi aniran?

En principi sí. Encara estem concretant què farem en aquest ple. La CUP defensa una moció sobre les conseqüències del turisme. Hem de veure en cada punt quin serà el paper i el discurs de la CUP.

Potser en alguns plens hi seran i en uns altres no?

Potser sí, falta concretar-ho.

¿No creu que la majoria independentista és un tresor a protegir?

Hi estic d’acord, però com a tresor també val la pena no menystenir-lo. I el que hem vist l’últim any no protegeix ni l’esperit de l’1-O ni el del 3-O, ni tan sols manté des de les majories parlamentàries i del Govern la confrontació amb l’Estat. Qui manté la confrontació viva amb l’estat espanyol són, per imposició, les persones exiliades i els presos polítics, segrestats per l’estat espanyol. Especialment Jordi Cuixart, que ho il·lustra bé.

¿En què es concretaria un enfrontament amb l’Estat?

Hem vist clarament el que han fet els bancs, sota el xantatge de la monarquia espanyola, després de l’1 i el 3 d’octubre. Per què no busquem fronts per desestructurar tot això? Per exemple, les autopistes.

Vol dir bloquejar autopistes?

No. Des de la institució, amb el suport de la mobilització popular, ¿per què no ens plantegem recuperar la gestió de les autopistes?

¿Si la via unilateral no va ser viable ara fa un any, què li fa pensar que ara sí?

La via unilateral va situar més de dos milions de persones en la via de la desobediència civil no violenta, que va resistir l’amenaça violenta de l’Estat. Si la via unilateral no va ser efectiva, sí que va servir per desemmascarar l’Estat. Ara bé, ¿estàvem preparats per a la unilateralitat pura com vam viure? És evident que no. Pot tenir èxit, però hem d’estar preparats per a les seves conseqüències.

Si volen que es faci la República, ¿per què diuen que no aniran al Consell de la República?

Perquè entenem que no és la forma. No s’ha fet res a escala interna per poder arribar-nos a plantejar una mena d’institucionalitat paral·lela a l’exili que sigui coherent. S’alimenta més de simbolisme i retòrica. Un Consell de la República sense una acció interior determinada de continuar confrontant-se amb l’Estat no té sentit. No participarem en vies paral·leles per no ensenyar la situació que es viu a escala interna.

Si no van al Consell de la República, tampoc aniran al Fòrum Cívic Constituent.

Som partidaris d’un procés constituent, però creiem que ha de néixer d’un procés destituent. La tardor passada vam obrir una esquerda important al règim del 78, una ruptura amb el règim que no es va culminar. El Parlament i el Govern podrien explorar nous fronts de ruptura amb l’Estat, per desestabilitzar-lo i denunciar la seva actuació antidemocràtica. Ara mateix s’hi ha renunciat.

Volen treure el focus del Parlament i posar-lo als carrers. ¿La idea és moure la cadira i anar a eleccions? Serien autonòmiques.

Ho tornarien a ser, certament. Potser si fóssim en una altra investidura i hagués passat el que ha passat premeríem aquest botonet. Ara, si fruit d’aquest procés d’acumular forces fora de la institució i d’assenyalar les mancances i l’acatament al marc autonòmic es genera una situació d’inestabilitat que ens porta a unes eleccions, no ens fa res. Potser serà aclaridor.

¿S’està confrontant amb algú l’alcaldessa de Berga? Cobra?

Per descomptat. A Berga hem obert un nou front. No cobra de la institució, però garantim que cobra, i no signa, això és cert.

Llavors no desobeeix. És una alcaldessa simbòlica.

Ha desobeït fins ara. És una alcaldessa política. Hi veig diferències com la unitat d’acció. L’esperpent que hem viscut aquests dies amb els diputats suspesos no l’hem vist a Berga. La seva cadira està buida. Hi ha un alcalde accidental fruit d’assumir les conseqüències del cúmul de desobediències.

De no continuar desobeint.

Quin sentit tindria desobeir en aquest cas? S’ha de desobeir quan sigui útil. Estem obrint un front per als alcaldes investigats per l’1-O.

¿No concedim a ERC i el PDECat el dret de pensar quan pot ser útil?

Nosaltres l’hi concedim. Considerem que en la qüestió dels diputats suspesos no han utilitzat totes les vies de desobediència.

És el moment d’ensenyar targeta al Govern? En futbol vol dir expulsió.

Si ho comparem amb el futbol, sí.

I en política?

Vol dir que siguin coherents i fidels al mandat de l’1-O.

Etiquetes

Més continguts de