El 'New York Times' qüestiona el nomenament de Borrell com a cap de la diplomàcia europea

Barcelona"¿Un espanyol que parla sense embuts pot ser la veu d'Europa al món?" Amb aquesta pregunta el 'New York Times' qüestiona que Josep Borrell sigui el nou cap de la diplomàcia europea per "la seva edat i la seva tendència a dir coses controvertides". El periodista Steven Erlanger recorda que l'exministre d'Exteriors va dir l'any passat que tot el que els Estats Units van fer per aconseguir la independència va ser "matar quatre indis".

També subratlla les crítiques de Borrell al president nord-americà, Donald Trump, de qui ha assegurat que té una actitud "hostil" cap a Europa. En aquest sentit, denuncia que ha carregat contra l'administració Trump per actuar "com un vaquer" en els seus esforços per derrocar Nicolás Maduro a Veneçuela.

El prestigiós mitjà tampoc passa per alt que Borrell va titllar Rússia de "vell enemic" que "torna com una amenaça", cosa que va provocar que Moscou castigués l'ambaixador d'Espanya. En l'àmbit europeu, subratlla que Borrell ha dit que, si bé el Brexit semblava al principi "una epidèmia" per a la Unió Europea, va acabar sent "una vacuna".

Més preocupant segons el 'New York Times' "és el seu historial de criticar les respostes militars d'Israel a Gaza i la seva forta defensa que Europa reconegui Palestina com a estat", tot i subratllar que "també està compromès amb una solució de dos estats i amb l'"existència d'Israel com a estat jueu i com a democràcia".

El rotatiu remarca alhora que Borrell ha mostrat fortes simpaties cap al govern de l'Iran. "L'Iran vol eliminar Israel, no hi ha res de nou en això", va dir Borrell, i va elogiar el "paper essencial" estabilitzador de l'Iran a Síria. També ha defensat l'acord nuclear de l'Iran del 2015, que Trump va abandonar, i que l'ara cap de la diplomàcia europea va prometre intentar salvar.

En clau interna, el mitjà no s'oblida de la seva amenaça d'abandonar el plató en una entrevista en una televisió alemanya arran de les preguntes sobre els presos polítics. Ni de la multa que va haver de pagar per utilitzar suposadament informació privilegiada el 2015 de la companyia Abengoa, on formava part del consell d'administració. "Borrell va negar els càrrecs, però va decidir no recórrer la multa", emfatitza.

Pels seus estirabots, el mitjà conclou que la seva franquesa "pot acabar sent un actiu o un passiu, segons el punt de vista" amb què es miri.