Òmnium reclama a l'independentisme definir "l'horitzó nacional" per entomar la sentència de l'1-O

Mauri apressa les forces polítiques a establir una "estratègia de consens" durant el mes de setembre

Al mateix temps que el president de la Generalitat, Quim Torra, oferia des de Prada de Conflent la conferència que donava el tret de sortida al nou curs polític, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, reclamava aclarir "l'horitzó nacional" per entomar la sentència de l'1-O. Mentre que Torra ha fet una crida a reprendre el conflicte amb l'Estat, tal com ja havia proposat l'expresident Carles Puigdemont, i ha instat l'independentisme a posar-se en marxa una altra vegada per superar l'estadi en què l'ha situat la repressió de l'Estat, Mauri demanava a les forces polítiques traçar una "estratègia de consens" per respondre a la resolució del judici al Procés. 

Torra tanca la porta a qualsevol diàleg amb l'Estat: "Només ens queda la confrontació"

Poques setmanes abans que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el judici als dotze dirigents independentistes, el número dos de l'entitat s'ha mostrat convençut que, amb l'arribada del mes de setembre i un cop s'hagi posat la maquinària a punt, aconseguiran "explicar a la ciutadania en quin punt ens trobem i quin és l'horitzó nacional que ens cal". Així ho ha reclamat en una visita a Tarragona en el marc de la campanya 'Ho tornarem a fer', amb què l'entitat recorre el territori en autobús. 

Mauri ha reflexionat que caldrà donar una resposta vinculada amb aquell 80% "que està en contra de la repressió, que no vol presos polítics i que vol resoldre el conflicte a través de les urnes". Ara bé, ha advertit que per fer-ho s'hauran de trobar instruments de la lluita no violenta i, en cas que sigui necessari, la desobediència civil per defensar els drets fonamentals.

En aquest sentit, Mauri ha advertit que no s'entendria que no hi hagués una "estratègia de consens" entre els actors independentistes en cas que hi hagués una sentència condemnatòria als presos polítics. Un posicionament que sintonitza amb els passos que fins ara han fet les entitats sobiranistes per refer la unitat. De fet, tant Òmnium com l'Assemblea van comprometre's el mes de juliol passat a liderar la resposta popular a les sentències. "La resposta ha d'estar a l'altura de qualsevol atac sense precedents que es pugui produir, però la resposta no depèn d'Òmnium, sinó de molts factors", ha matisat. 

Les entitats fan un primer pas per refer la unitat

Tot i això, el vicepresident de l'entitat s'ha mostrat comprensiu amb les diferents posicions de cada organització respecte als passos a seguir. "És legítim", ha admès Mauri, que s'ha mostrat partidari de parlar-ne i de buscar els punts en comú, "que n'hi ha molts". 

Les relacions amb l'Estat

Així ho van comunicar en un dels moments més delicats en la relació entre els socis de govern, JxCat i ERC, accentuada des de les eleccions municipals del 26 de maig passat i amb les discrepàncies respecte a la investidura del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. 

Sobre aquesta qüestió, Mauri ha tornat a interpel·lar Sánchez per acceptar una reunió amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en presó preventiva des de l'octubre del 2017, i ha lamentat que l'executiu espanyol "no respon a res", en al·lusió a la crisi dels últims dies amb el vaixell de rescat 'Open Arms'. "No respon davant les crisis humanitàries al Mediterrani ni davant la petició de diàleg que li estem fent", ha lamentat el vicepresident de l'entitat. 

Més enllà de la qüestió humanitària al Mediterrani, Mauri ha insistit en la trobada entre Sánchez i Cuixart, tot i que ha reconegut que el president espanyol en funcions "no se sentiria còmode". "És evident que el que li explicarem segur que no li agradarà, però a nosaltres tampoc ens ha agradat l'actitud que ha tingut al judici de l'1-O, en què l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament de Pedro Sánchez, ha mantingut les tesis de Vox en lloc d'escoltar el que volen les Nacions Unides", ha dit. I ha recordat: "No trobarà una altra entitat arreu de l'Estat amb una massa social de 175.000 socis".

Més continguts de