JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Operatiu policial contra els CDR a les portes de la sentència de l’1-O

La Fiscalia parla obertament de “grup terrorista d’índole secessionista” i els acusa de fer explosius

Ahir a les cinc de la matinada, l’Audiència Nacional, la Fiscalia i la Guàrdia Civil van tornar a posar en el seu punt de mira els Comitès de Defensa de la República (CDR). Aquesta vegada les acusacions van apujar el to i el ministeri públic ja va situar com a objectiu de la batuda aclarir “presumptes activitats delictives, planificades i executades” per membres dels CDR, i confiscar proves que evidenciessin un “avançat grau de preparació dels seus projectes terroristes amb finalitats secessionistes”. Quan falten pocs dies perquè presumiblement es conegui la sentència de l’1-O, la Fiscalia ja parla de “terrorisme” a Catalunya.

L’independentisme es va tornar a llevar sacsejat per una operació policial en la qual van participar uns 500agents i que va acabar amb nou detencions i deu escorcolls a Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Cerdanyola, Sant Vicenç de Torelló, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda. Set dels detinguts van ser traslladats a Madrid i els altres dos van ser posats en llibertat amb càrrecs.

En concret, el ministeri fiscal es va referir als detinguts com a “grup terrorista d’índole secessionista catalana” i els va imputar delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius. En un comunicat firmat pel tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, assegurava tenir “la certesa” que volien actuar entre l’1-O-segon aniversari del referèndum- i el dia en què es fes pública la sentència. Per la seva banda, la Guàrdia Civil va exposar que en els registres va localitzar “substàncies considerades precursores per a la confecció d’explosius i susceptibles de ser utilitzades per a la fabricació d’artefactes”, tot i que va admetre que encara ho havien d’analitzar els seus especialistes. Fonts policials van apuntar que també es van trobar ingredients per a una possible fabricació de termita, un compost químic utilitzat en la fabricació d’explosius. Per sustentar-ho, la Guàrdia Civil va aportar a Twitter un vídeo de 38 segons en què es podia veure un magatzem desendreçat, una bossa amb una pols no identificable, olles i diversos recipients d’altres tipus que manipulava un dels agents. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va defensar l’operatiu i no va descartar reforçar la presència policial a Catalunya després de la sentència: “Evidentment, davant de circumstàncies concretes s’actua amb els mitjans necessaris”, va dir.

Quan delictes comuns passen a ser terrorisme

L’operatiu policial es va fer notar en els municipis afectats. A Cerdanyola per a un sol detingut es van concentrar deu vehicles de la Guàrdia Civil i una trentena d’agents, que se’l van acabar emportant per la porta del darrere i lluny de les càmeres. A Sabadell, després de cinc hores d’escorcolls, es van endur un dels detinguts entre crits de suport de “No esteu sols”. Els agents va entrar al domicili de la plaça de les Dones del Tèxtil abans de les set, quan la seva parella i els seus dos fills, de sis i vuit anys, encara dormien, segons van explicar amics de la família. “El Xavi és una persona molt implicada amb organitzacions socials i culturals de la ciutat -va exposar un dels amics, Oriol Casas-. Estem consternats, encara no ens ho creiem. No ens ho podíem esperar de cap manera”. L’Ajuntament de Sant Pere de Torelló va denunciar haver rebut “un tracte amenaçant i coaccionador” per part de la Guàrdia Civil quan l’alcalde es va desplaçar a un dels escorcolls.

Segons va explicar l’organització Alerta Solidària, tres dels detinguts -Eduard, Clara i David- també estan investigats (juntament amb sis persones més, conegudes com Els Nou de Lledoners) per les protestes durant el trasllat dels presos polítics a aquesta presó, en una causa en què està personada la Generalitat, després que diversos Mossos resultessin ferits.

El precedent del 2018

Les detencions d’ahir no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L’Audiència Nacional també va ordenar la detenció l’abril del 2018 de l’activista Tamara Carrasco, de Viladecans, i d’Adrià Carrasco, d’Esplugues de Llobregat, tot i que aquest últim va aconseguir marxar a Bèlgica. Tamara Carrasco, detinguda el 10d’abril, va ser traslladada a Madrid per ser investigada pels delictes de rebel·lió i terrorisme i obligada a mantenir-se confinada al seu municipi. Al novembre, el magistrat de l’Audiència Diego de Egea va retirar l’acusació de terrorisme i de rebel·lió i va enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. El mes de maig passat es va aixecar el seu confinament, gairebé 14 mesos després. La magistrada ho va considerar una mesura desproporcionada.

En plena recerca de la unitat estratègica per reaccionar a la sentència del Suprem, el sobiranisme va compartir la crítica contra les detencions i es va trobar unit a la desena de concentracions que es van fer a la tarda per protestar. El president de la Generalitat, Quim Torra, va acusar l’Estat d’intentar construir un “relat de violència abans de les sentències” i va reivindicar que l’independentisme sempre ha sigut pacífic. Hi va coincidir ERC, que a través de la seva secretària general adjunta, Marta Vilalta, ho va considerar “una operació d’estat” i ho va comparar amb l’operació de la Guàrdia Civil d’ara fa dos anys amb epicentre a la seu de la conselleria d’Economia: “Som davant d’un nou 20-S”. Eulàlia Reguant (CUP) hi va veure la voluntat de “generar por i evitar l’organització de la gent”, i els CDR, a través del seu compte oficial de Twitter, van qualificar les detencions d’arbitràries i van carregar contra “la maquinària de les forces repressores del Regne d’Espanya”. També els comuns, en paraules del seu diputat al Congrés Jaume Asens, van assenyalar el moment escollit per llançar l’operatiu: “Pot generar crispació i alarma de manera injustificada i és una manera de banalitzar el terrorisme”. El PSC es va mostrar prudent a l’espera de conèixer detalls de les detencions, però va afirmar que caldrà veure “l’abast de les possibles accions per trencar la convivència a Catalunya” i va donar per vàlida la tesi de la “radicalització” de certs col·lectius. Per al secretari general del PP, Daniel Serrano, el responsable últim va ser Torra per utilitzar un llenguatge bel·licista que hi ha gent “que es pot prendre al peu de la lletra”.