Política 17/01/2019

Oriol Pujol, el príncep caigut, entra a la presó

L’ex secretari general de Convergència ha sigut condemnat a dos anys i mig per cobrar comissions

Maiol Roger
3 min
Oriol Pujol entrant aquest matí a l'Audiència de Barcelona per la vista pel seu ingrés a presó

BarcelonaOriol Pujol Ferrusola va emprendre aquest dijous un rumb que ell ja havia acceptat amb resignació però que fa només uns anys era impensable. El fill de l’expresident de la Generalitat, l’exsecretari general de Convergència, va ingressar ahir a la presó de Brians 2. Complirà una condemna de dos anys i mig per haver rebut comissions per afavorir empresaris afins en el cas de l’ITV. Pujol havia esgotat tots els recursos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La presó és un destí que, sens dubte, no hauria vaticinat ningú dels que, en ple creixement polític a les files del partit que havia fundat el seu pare, Jordi Pujol, el coneixien com el Príncep. L’objectiu que guiava Oriol Pujol era un altre: estava destinat a tornar a posar el cognom Pujol a l’escalafó més alt de la política catalana, i tot es va torçar quan era més a prop d’aconseguir-ho: pel cas de les ITV i per l’enfonsament de la família amb la confessió de la fortuna oculta del pare. Una confessió a la qual ell es va oposar fins al final, considerant que cremaria el llegat i el futur dels Pujol.

La seva carrera política va néixer amb el seu cognom. Oriol Pujol entra de jove a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya en un grup on hi ha futurs dirigents de CDC com Francesc Homs i David Madí, que acaben al partit el 1993. El seu destí el decideix el seu pare, que frena les ànsies polítiques del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola (també en causes judicials pels seus negocis tèrbols) i decideix que qui seguirà els seus passos serà l’Oriol.

Els seus inicis són ben a prop del pare, al gabinet tècnic de Presidència. El que sempre s’ha definit com a “fill de la Ferrusola” evitava, a Palau, dirigir-se a Jordi Pujol com a “pare”. Li deia com tots: president. El primer càrrec important l’hi dona Xavier Trias, que el 1996 l’escull per a la direcció general d’Afers Interdepartamentals, un càrrec clau en l’administració. Fins i tot participa en algunes reunions del consell executiu, amb una desimboltura que aixeca alguns recels. No van a més, perquè ningú qüestiona un Pujol. Com ell mateix diu en una entrevista de l’època, “el cognom pesa, però a favor”. Després d’una breu etapa a l’Ajuntament, l’any 2000 torna a Palau per ser secretari general d’Indústria.

El Príncep va pujant graons i és clau en l’elecció com a successor d’un dirigent de la seva confiança, Artur Mas. La derrota electoral del 2003 acaba sent per a la generació d’Oriol Pujol i Mas l’inici d’una etapa en què, després de l’enfonsament per la pèrdua del poder, es fan definitivament seu el partit.

Amb el seu pare retirat, la carrera d’Oriol Pujol va agafar gruix: es fogueja mostrant-se dur amb l’oposició (amb sortides de to, com quan es va referir al president José Montilla com a “bèstia grossa”), però hàbil a l’hora de buscar acords. Quan Mas torna al govern no l’inclou al consell executiu, però li dona el control del partit: la secretaria general.

Era el penúltim esglaó. Però justament l’endemà d’arribar-hi va començar a caure: el 26 de març del 2012 la policia va detenir Sergi Alsina, un gran amic seu, i Sergi Pastor, pel cas ITV. El seu nom va començar a sonar com a implicat, primer de manera col·lateral i després ja al centre de la polèmica. “No em vull ni imaginar que una sèrie de converses telefòniques amb poc fonament facin possible que m’acabin imputant. És un escenari que prefereixo no considerar”, deia a l’inici. Va negar els fets fins que els va acabar reconeixent per atenuar la pena: va cobrar comissions a canvi de manipular el nou mapa d’estacions d’inspecció de vehicles a Catalunya. El camí del Príncep cridat a regnar de nou a Catalunya ha acabat a la presó.

stats