Otegi: "La pau és el camí, i em proposo recorre'l fins al final"

Barcelona"La pau és el camí. I en aquest camí cal portar l'aposta fins al final, i això em proposo fer". Aquest ha estat el primer missatge del líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, tot just 20 minuts després de sortir de la presó de Logroño, on l'esperaven centenars de persones, entre ells també una delegació de parlamentaris independentistes catalans, a més de nombrosos dirigents de Sortu i tot l'espectre abertzale. Un missatge de compromís amb la superació del conflicte violent i amb el procés de pau del qual n'ha estat un dels principals artífex.

[el moment en què Otegi surt de la presó, minut 46.43, i la seva primera intervenció, minut 1.08.14]

"Ens van empresonar per fer una aposta per la pau. I us vull felicitar per haver mantingut aquesta aposta malgrat les provocacions", ha defensat Otegi, en una primera intervenció política pública que esdevé una autèntica declaració d'intencions. El líder abertzale, que s'ha reivindicat "pres polític", ha deixat clar que sis anys i mig de presó no han fet qüestionar-li el seu compromís independentista i socialista.

Candidat a lehendakari?

Després que ell mateix revelés en una entrevista al 'The New York Times' que optarà a encapçalar la candidatura de l'esquerra abertzale a les eleccions basques de la tardor, conscient del debat que s'ha obert al voltant d'aquesta possibilitat, a les portes de la presó de Logroño ha reivindicat que el "millor lehendakari i alcalde és el poble". Otegi ja torna a fer política.

"L'autèntica lliçó" de l'independentisme català

En un acte a Elgoibar (Guipúscoa), el seu poble natal, Otegi ha agraït a l'independentisme català (ho ha personificat amb la CUP i ERC) "l'autèntica lliçó sobre el que s'ha de fer" per ser un estat independent. A més, ha citat també les companys d'Andalusia, a qui ha dit que la lluita per la independència del País Basc "no ha estat mai contra el poble andalús treballador", sinó "contra l'estat espanyol dominat per les elits oligarques que neguen la llibertat als pobles i la igualtat als treballadors".

Otegi ha afirmat que "les úniques portes giratòries" per als independentistes són "les de la presó" i que la "casta" actua contra ells perquè són "perillosos". El dirigent abertzale, que ha utilitzat diverses vegades el llenguatge que normalment fa servir Podem, el seu nou rival polític i electoral, ha assegurat que l'esquerra abertzale és capaç de fer autocrítica, tot i que només admetrà com a jutge el poble basc. En aquest punt, ha afirmat a pocs dies que es compleixi l'aniversari dels Fets de Vitòria, ha parafrasejat una cançó de 'Los chicos del maíz' per dir que el que de veritat és "terrorisme és Fraga assassinant treballadors a Vitòria".

Després de comentar que li han dit que "Euskal Herria ha canviat" durant la seva reclusió, encara que ell ha dit que no n'està "tan segur", Otegi ha assegurat que se n'alegra "sincerament" que "hi hagi molta gent que vivia amb escortes, que vivia assetjada, segons deien ells, i que ara poden viure en pau i en llibertat".

Onada de solidaritat (i crítiques) a les xarxe

L'alliberament del líder abertzale l'han celebrat via xarxes socials diferents personalitats polítiques, entre elles el cap de files de Podem, Pablo Iglesias, que ho ha considerat una "bona notícia per als demòcrates". "Ningú hauria d'anar a la presó per les seves idees", ha afegit Iglesias, que reconeixia així el caràcter polític de l'empresonament d'Otegi.

El tuit d'Iglesias ha tingut una ràpida resposta per part del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha assegurat que Otegi va ser empresonat per "pertinença a banda armada". Rivera ha defensat que qui està empresonat "per les seves idees" és Leopoldo López, opositor veneçolà. El líder de Podem, però, encara li ha replicat per recordar-li que eli i els diputats del seu grup van marxar del Parlament durant la votació d'una condemna al franquisme.

Així mateix, la vicepresidenta del govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha coincidit en l'argument de Rivera, i ha recordat que Otegi és un "terrorista condemnat" i ha recriminat a Iglesias que el consideri "un pres polític" i, no obstant això, el seu partit no "alci la veu" davant el que succeeix a Veneçuela. "Miri no es pot defensar terroristes i no alçar la veu davant del que, en països als quals acostumen a viatjar habitualment –en al·lusió a Veneçuela–, hi ha persones tancades simplement per defensar la seva idees i defensar les possibilitats de Govern ", ha emfatitzat.

En una línia similar, el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, veu "lamentables" les paraules de suport d'Iglesias: "Em sembla absolutament lamentable que després de 38 anys de democràcia algú pugui dir que a Espanya hi ha o hi ha hagut presos polítics. Vol dir que no ha après res en tot aquest temps". Ha afegit que el seu partit no té "res a dir" sobre la posada en llibertat, perquè respon a l'aplicació de la llei penitenciària, tot i que ha deixat clar que no té "cap simpatia" per ell "ni pel que representa ni per la defensa que ha fet d'organitzacions terroristes ni per les organitzacions a les que ha pertangut ".

Malgrat les crítiques, Iglesias ha mantingut posteriorment que Otegi és un "gran polític" que "estarà a l'altura" i que "sabrà demanar disculpes quan calgui". "El senyor Otegi, amb el qual tinc moltes diferències, ha estat un dels artífexs que avui es pugui parlar de pau", ha afirmat al Congrés, i ha assegurat que està "convençut" que "contribuirà a la desaparició definitiva d'ETA". "És un element de bona salut en la democràcia espanyola que tothom pugui defensar les seves idees lliurement i que els que en el passat van defensar el terrorisme avui apostin per vies polítiques", ha reafirmat.

Suport de Junqueras

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, s'ha volgut sumar a les mostres de suport a Otegi. "Abraçada a tots els que treballen per la pau, la justícia i la llibertat", ha tuitejat Junqueras amb el número de pres del líder de l'esquerra abertzale al costat.

Al seu torn, el diputat de Junts pel Sí Roger Torrent ha celebrat l'alliberament: "En democràcia ningú ha d'estar a la presó per expressar les seves idees polítiques". En declaracions al Parlament, ha destacat que la sortida d'Otegi implica "reconciliació per al conjunt de l'Estat, ja que es treballarà per la pau". "Avui és un dia per celebrar", ha insistit, ja que una persona condemnada per la seva ideologia ha deixat d'estar presa després de més de sis anys, ha insistit.

El govern basc defensa el retorn d'Otegi a la política

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka (PNB), també s'ha referit a l'excarceració d'Otegi. Ho ha fet per desitjar que "ningú impedeixi" que el dirigent abertzale s'incorpori si vol a la vida política "de la forma més normalitzada possible". Erkoreka ha negat que l'executiu basc del PNB visqui amb inquietud la possibilitat que Otegi aspiri a ser lehendakari."Res que tingui a veure amb l'increment de la confrontació política i del debat pot inquietar un govern", ha avisat.

El discurs dur del PP contra el líder abertzale

El PP, per la seva banda, ha rebut l'alliberament d'Otegi amb un discurs dur. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que l'executiu estatal "vigilarà de prop" els passos del dirigent abertzale. També n'ha parlat el ministre de Justícia, Rafael Català, que ha negat que a l'Estat espanyol hi hagi presos polítics: "En una democràcia no n'hi ha", ha conclòs.

El ministre de Sanitat en funcions i president del PP basc, Alfonso Alonso, ha considerat que Otegi "segueix estant clarament inhabilitat per ser qualsevol tipus de referència política per a la societat basca o l'espanyola". Alonso ha dit que el líder de l'esquerra abertzale ha de sortir de la presó "amb vergonya, amb una sensació d'humiliació pel seu passat criminal, per la seva constant vinculació amb ETA i amb la obediència al que diu la banda terrorista".

No ha estat l'única reacció que ha arribat des del PP. També el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha exigit a Otegi "que demani perdó a les víctimes" d'ETA i "es comprometi a que mai més podrà passar una situació com aquesta a un país democràtic com és Espanya". A més, ha carregat contra el missatge "menyspreable" de Pablo Iglesias, i l'ha acusat d'"intentar blanquejar" ETA.

A Catalunya, el coordinador general del PP, Xavier García Albiol, ha assegurat sentir "indignació i fàstic" quan veu polítics catalans "agenollats davant d'un personatge com Otegi". Albiol ha criticat a més que forces independentistes s'emmirallin en el dirigent abertzale: "El que menys necessitem és que un terrorista com ell vingui a donar-nos lliçons", ha avisat.

Per la seva banda, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) ha criticat que s'"entronitzi" Otegi, ja que això, defensen, "només contribueix a fomentar la radicalització violenta i la cultura de l'odi entre els més joves".