Política 25/10/2018

El PP de Casado punxa i cedeix la segona plaça a Cs, segons el CIS

Els conservadors se situen 13 punts per sota del PSOE, que puja més. Cs i Podem remunten

Dani Sánchez Ugart
3 min
El líder del PP, Pablo Casado, a l’hemicicle del Congrés, ahir.

MadridEl PP de Pablo Casado cau a la tercera plaça en intenció de vot, segons l'enquesta del CIS de l'octubre, publicada aquest dijous i que dona una pèrdua de més de dos punts a la formació conservadora respecte al mes passat. Amb la caiguda, el partit se situa per sota de Ciutadans, que puja a la segona plaça, amb un 21% d'intenció de vot, gairebé dos punts per sobre del PP, que es queda amb un 18,2% d'intenció de vot. El PSOE és el gran beneficiat d'aquesta nova onada del CIS, gairebé un punt per sobre respecte a la del setembre, fins al 31,6%, cosa que el situaria com a guanyador clar de les eleccions, mentre que Units Podem també puja, del 16,1% al 17,3%.

Així, el CIS, dirigit per l'exmembre de l'executiva del PSOE José Félix Tezanos, castiga el viratge a la dreta del cap de l'oposició, que es va fer especialment evident en la sessió al Congrés d'ahir dimecres, mentre que continua premiant el president del govern espanyol, a qui no només no li passen factura les polèmiques de la tesi o la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, sinó que els ciutadans el continuarien premiant.

La pujada d'un punt i mig de Cs no compensa la baixada de més de dos punts del PP, i el bloc d'esquerres continua enfortint-se. Sumats, els socialistes i Units Podem tenen un 48,9% de la intenció de vot, mentre que Cs i el PP sumen un 39,2%. Tot i que no hi ha distribució per escons, amb un 48,9% dels vots, tots dos partits sumarien molt probablement majoria absoluta, i no necessitarien els vots dels partits independentistes o nacionalistes bascos per completar la seva majoria, com passa ara.

El nomenament de Tezanos va ser polèmic en el seu moment, i el PP s’ha afanyat a desacreditar l’enquesta. “Si aquests resultats són certs, per què no convoca eleccions immediatament?”, es preguntava una font popular als passadissos del Congrés. En les dades d’intenció directa de vot, sense cuina, el PSOE també lidera, amb un 21,7% dels sufragis, mentre que Ciutadans queda en segona posició amb un 15,3% de la intenció directa, a continuació se situa el PP, amb un 12,6% i Units Podem, amb un 12,1%. Així, la cuina beneficia en major mesura als socialistes, seguits del PP, però els populars justifiquen que abans de l’arribada de Tezanos, el càlcul del vot ocult del PP era més elevat.

ERC i ECP pugen, el PDECat baixa

Entre els partits catalans, l'enquesta dona un clar avantatge a ERC per sobre del PDECat en la batalla entre independentistes en unes eleccions al Congrés dels Diputats. A tot l'Estat (no hi ha dades per comunitats), els republicans pugen dues dècimes, fins al 4,3% dels sufragis, mentre que els demòcrates cauen mig punt, fins a l'1,4%. Per la seva banda, els guanyadors de les últimes eleccions generals a Catalunya, En Comú Podem, continuen en segona posició com en l'última onada de l'enquesta, però sumen tres dècimes, fins al 3,2% dels vots, tot i que l’enquesta no separa els vots del PSC, que podrien arrabassar-li la segona plaça, tenint en compte els resultats del PSOE a tot l’Estat.

Sánchez continua guanyant valoració

El president espanyol, Pedro Sánchez, és el primer dels quatre líders dels grans partits espanyols en valoració, amb una lleu pujada respecte al setembre, amb un 4,16 de nota mitjana, cinc centèsimes més. Albert Rivera se situa en segona posició, amb un 3,81; Pablo Iglesias, tercer, amb un 3,29 i Casado, últim, amb un 3,25. Això vol dir d’una banda que cap dels líders aprova i de l’altra que Iglesias abandona l’última posició en favor del nou líder popular.

En el rànquing global, el líder més ben valorat continua sent Joan Baldoví, de compromís, seguit d’Aitor Esteban, del. PNB, tot i que cap d’ells aprova. Entre els dirigents catalans, la més ben valorada és Lucía Martín d’ECP, amb un 3,68, Carles Campuzano, del PDECat, amb un 3,5 i Joan Tardà, últim, amb un 3,12. Martín, però, és una de les més desconegudes: un 93,4% diuen no saber qui és, mentre que amb el republicà el percentatge cau al 51,7%

stats