Política 09/10/2018

L’independentisme porta al Congrés la retirada de fons bancaris de l’1-O

Demanen una comissió d’investigació sobre els moviments de dipòsits de l’Estat

M.t. / N.o.
2 min
David Bonvehí, aquest matí

BarcelonaLa retirada de milers de milions de CaixaBank i el Banc Sabadell per part de l’Estat el 2-O, revelada dissabte per l’ARA, arribarà al Congrés de Diputats. Tant ERC com el PDECat van reclamar ahir una comissió d’investigació a la cambra baixa espanyola per exigir “explicacions per l’autèntica operació d’estat que s’amaga darrere la retirada de fons bancaris a Catalunya”, en paraules del diputat republicà Joan Capdevila. Basant-se en les informacions publicades per aquest mitjà, Capdevila també va anunciar la presentació d’una bateria de preguntes per saber “quines empreses i administracions públiques i per quins imports van retirar fons [...] durant les dues primeres setmanes del mes d’octubre del 2017”, així com “quina autoritat va ordenar cadascun dels moviments”.

El president del PDECat, David Bonvehí, va expressar igualment la voluntat del seu partit d’arribar fins al final de la qüestió, també pel que fa a les pressions de la Moncloa i la Zarzuela a multinacionals perquè marxessin de Catalunya després del referèndum, detallades per l’ARA en un altre article aquest diumenge. El cap de files del Partit Demòcrata va deixar clar que cal esbrinar “el paper de les institucions de l’Estat, inclosa la Casa Reial, en els fets de rebel·lió i fuga d’empreses de què s’acusa els presos polítics i exiliats”. “No se’ls pot acusar del que ha creat el mateix Estat”, va reblar Bonvehí, recordant que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha arribat a sustentar el delicte de rebel·lió en els canvis de seu d’empreses i la retirada de fons bancaris.

Des de Junts per Catalunya (JxCat), Eduard Pujol va carregar durament contra l’Estat per haver practicat un “GAL econòmic” després de l’1-O. “No en van tenir prou als anys 80 que ara hi tornen per fer la guerra a l’independentisme”, va dir, i va assegurar que el rei Felip VI hauria de ser “reprovat o jutjat” per les pressions a les empreses catalanes i que la monarquia hauria de ser “abolida”. La qualificació de “GAL”, però en aquest lloc “financer”, ja havia estat utilitzada pel vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, després de conèixer dissabte la notícia de la retirada de fons bancaris. El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, la va qualificar d’“escàndol gravíssim”. “Exigirem totes les explicacions i investigacions que calgui”, va assegurar a Twitter.

La “responsabilitat” del Govern

Molt diferent va ser ahir la reacció del PSC. La portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, va qualificar les pressions de Felip VI a empreses de “supòsits periodístics” i va insistir que el canvi de seu d’empreses després del referèndum va ser conseqüència de la “inestabilitat política i econòmica” provocada pel Govern Puigdemont. “Preguntem-nos de qui és la responsabilitat de situar el país fora de la llei i de les decisions empresarials que comporta”, va dir. Sobre la retirada de fons bancaris, Granados es va limitar a dir que el PSC no defensarà “absolutament res” de les decisions que va prendre el PP. De moment, però, tampoc en demanarà explicacions.

stats