El PSOE, el PP i Vox tornen a vetar una comissió d'investigació al Congrés sobre la casa reial

És la tercera vegada que ho fan aquest 2020

Ha tornat a passar. El PSOE, el PP i Vox han tornat a vetar aquest dimarts la creació d'una comissió d'investigació al Congrés sobre la casa reial espanyola. És la tercera vegada que ho fan aquest 2020 –la primera va ser el 10 de març i la segona el 31 del mateix mes–. Aquest cop, però, és el primer que ho bloquegen des que la Fiscalia del Suprem va decidir a principis de mes investigar Joan Carles I per les obres de l'AVE a la Meca. Així doncs, la justícia indagarà sobre les presumptes irregularitats de l'exmonarca i el Congrés no ho farà. La figura del rei emèrit ja només és tabú a la cambra baixa espanyola. 

La figura de Joan Carles I ja només és tabú al Congrés

La decisió de frenar la comissió d'investigació s'ha pres avui en la reunió de la mesa del Congrés –l'òrgan director de la institució–, però ahir els lletrats ja havien aplanat el terreny perquè els socialistes, els populars i els ultradretans reaccionessin així. Els juristes van emetre un informe oposant-se als criteris de la Fiscalia. Si el fiscal considera que s'ha d'investigar el rei emèrit perquè els fets són posteriors al seu regnat, quan, per tant, Joan Carles I ja no era "inviolable", els lletrats al·leguen que l'exmonarca continua gaudint d'aquesta prerrogativa perquè els fets tenen una "continuïtat" de l'etapa en què era intocable.  

Els lletrats del Congrés s'oposen al criteri de la Fiscalia i tornen a rebutjar investigar el rei emèrit

El vot del PSOE a la mesa ha sigut clau altre cop per rebutjar la comissió. Els socialistes s'han agafat a l'informe dels lletrats per justificar la seva decisió i han al·legat que "sempre" els fan cas. La seva portaveu, Adriana Lastra, també ha argumentat que constitucionalment –article 66– el Congrés ha de "controlar" l'acció del govern espanyol i no "de la Corona, la casa reial o el rei emèrit". "Res més a afegir", ha conclòs. Cayetana Álvarez de Toledo (PP) ha despatxat la qüestió assegurant que tot plegat era un intent de derrocar la monarquia que té com a origen el "nacionalisme radical català". 

Crítiques dels impulsors

Els impulsors d'investigar la casa reial eren Unides Podem, ERC, JxCat, la CUP, el PNB, EH Bildu, BNG, Més País i Compromís, que han criticat la decisió de la mesa. Per exemple, el diputat lila Gerardo Pisarello –el partit del qual és soci de govern del PSOE– ha dit que era "un dia desgraciat per al parlamentarisme i la democràcia". Ha recordat que Joan Carles I va dir el 2011 que la justícia "era igual per a tothom" –llavors els problemes legals no els tenia ell sinó el seu gendre Iñaki Urdangarin– i ha conclòs que no té "cap lògica jurídica" que el Congrés el segueixi protegint. A diferència del PSOE, Podem considera que els lletrats "s'equivoquen" i que és plenament constitucional investigar Joan Carles I perquè ja no és inviolable. En definitiva, el socialistes compren els arguments dels juristes del Congrés i Podem els de la Fiscalia. A Catalunya, el Govern també ha censurat la decisió de la mesa. Per al president, Quim Torra, és "una vergonya més" de la democràcia espanyola, i per al vicepresident, Pere Aragonès, l'evidència que per a Catalunya l'única sortida és l'autodeterminació.

I ara què?

El tercer veto en tres mesos a investigar el rei emèrit fa que la pregunta inevitable ara mateix sigui i ara què? ERC, el PNB i Compromís han fet aquest dimarts diverses aproximacions sobre la matèria. El líder dels republicans a Madrid s'ha mostrat partidari de demanar la mateixa comissió d'investigació una vegada i una altra fins que al PSOE se li faci insostenible rebutjar-la sense posar-se vermell. És a dir, la tesi d'ERC és que l'escàndol que envolta l'exmonarca anirà creixent ara que el cas està judicialitzat i el PSOE "cada vegada" tindrà més problemes per oposar resistència a investigar-lo al Congrés. Per al portaveu dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban, s'ha convertit en imprescindible una reforma de la Constitució per delimitar la inviolabilitat de la família reial i evitar "l'ocultisme innecessari" que hi ha actualment. 

Finalment, el diputat de Compromís Joan Baldoví ha explicat que el seu partit impulsarà una comissió d'investigació similar però amb un enfocament diferent. En lloc d'investigar directament el rei emèrit, proposarà indagar sobre les empreses públiques espanyoles que han participat en les obres de l'AVE a la Meca que han acabat amb el rei emèrit en el radar de la Fiscalia. "Adif, Renfe i Ineco", ha precisat. 

L'ofensiva del sobiranisme català, basc i gallec contra l'exmonarca no s'ha aturat aquí. Seguint el que va fer dilluns el Parlament de Navarra –amb l'aval del PSOE navarrès–, EH Bildu, ERC, JxCat, la CUP i el BNG han demanat aquest mateix dimarts retirar tot els retrats i estàtues del rei emèrit que hi al Congrés per considerar que no mereix "el reconeixement públic" de la institució. Però ara mateix té les mateixes possibilitats de prosperar que la comissió d'investigació. Cap. Per al Congrés el rei emèrit segueix sent inviolable. A tots els efectes.

Investigar els GAL

Rebutjada la investigació del rei emèrit, la següent comissió d'investigació de la qual es parlarà al Congrés és una sobre els GAL. Arran dels documents de la CIA que recullen les sospites que Felipe González (PSOE) estava darrere de l'organització, EH Bildu vol que tant la cambra baixa com el Senat ho investiguin. El PNB ja ha anunciat el seu suport. Els nacionalistes bascos també portaran la setmana que ve al ple una reforma de la llei de secrets oficials. Consideren que la norma actual permet "tancar amb vuit claus tota la documentació" sobre el tema i fa que els ciutadans hagin de conèixer què va passar a través dels serveis secrets de "tercers països". El PSOE ja ha deixat clar que amb ell no cal que hi comptin i  que González té "tot el seu suport" perquè, entre altres coses, va ser el president que va portar "la modernitat" a Espanya.