El dijous 28 de desembre la magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona, Montserrat Comas, va ser preguntada en una entrevista a la SER, en qualitat de portaveu a Catalunya de l’associació Jutges per la Democràcia, si una majoria sobiranista a la mesa del Parlament podia modificar el reglament per permetre la investidura telemàtica del president de la Generalitat. Jo arribava llavors al programa que dirigeix Pepa Bueno per participar en una tertúlia. Ja en directe, vaig dir que m’hauria agradat preguntar una altra cosa a Comas: “Quan es farà pública la sentència del cas Palau?” La magistrada, presidenta del tribunal integrat per Julio Hernández -ponent de la sentència- i José Antonio Lagares, va trucar poc després a la ràdio per explicar que la setmana següent -a principis de gener- l’Audiència donaria la data de notificació de la sentència.
El dimecres 3 de gener al matí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar que convocava per al 15 de gener, a les 9.30 hores, els acusats del cas i la resta de parts per entregar-los la sentència. El 15 de gener hauran passat set mesos -210 llargs dies- des que la presidenta del tribunal va declarar vist per a sentència el judici sobre el suposat pagament de comissions per valor de 6,6 milions d’euros de l’empresa Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública durant l’últim govern de Jordi Pujol. La sentència, el contingut de la qual ha redactat el jove magistrat Hernández, s’ha mantingut en rigorós secret. Quines conseqüències pot tenir una sentència que confirmi el desviament de fons a Convergència? Artur Mas ha presentat el PDECat -partit que presideix- com el resultat de la “dissolució anticipada” de CDC, la manera més radical d’assumir les conseqüències de problemes amb casos de corrupció. ¿Marta Pascal, jove coordinadora de la formació, admetrà que no hi ha més responsabilitats a assumir després de la sentència? Caldrà veure-ho.
Fins al 15 de gener encara està pendent una diligència important en la querella contra els dirigents sobiranistes que van impulsar l’1-O. L’11 compareixen al Tribunal Suprem el conseller d’Interior, Joaquim Forn, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. La seva situació, després de la decisió del tribunal de mantenir Oriol Junqueras a presó, sembla immodificable.
A partir de dimarts (9 de gener), a més, es reprenen a l’Audiència Provincial de Sevilla les qüestions prèvies del judici del cas dels ERO a Andalusia, un procediment pel qual són jutjats els expresidents socialistes de la Junta Manuel Chaves i Juan Antonio Griñán. Mentrestant, a l’Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón i la Fiscalia Anticorrupció començaran els interrogatoris de l’equip de l’expresident de la Comunitat de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón sobre les presumptes irregularitats, il·licituds i comissions en la compra de l’empresa d’aigües de Colòmbia, Inassa, el 2001. El patró de conducta en aquella operació l’hauria repetit Ignacio González el 2013 des de la presidència madrilenya amb l’adquisició de la companyia brasilera d’aigües Emissao, una de les activitats conegudes amb el nom d’operació Lezo. I com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, la investigació del jutge García-Castellón també busca concretar les pròximes setmanes la participació de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre en l’adjudicació que el 2006 va fer el Canal d’Isabel II de Canal Golf, els terrenys per construir un camp de pràctiques de golf al barri madrileny de Chamberí. Tant en el cas Lezo com en el Púnica se segueix el rastre de comissions al PP.
El 15 de gener, d’altra banda, començarà a l’Audiència Nacional el judici per presumpte finançament irregular del PP al País Valencià, un judici que s’allargarà fins a l’abril i al qual s’arriba amb un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció de la majoria d’empresaris que van pagar comissions a canvi d’obres. Els exdirigents populars Ricardo Costa i Vicente Rambla encapçalen un banc amb vint acusats. El mes de febrer l'Audiència Provincial de Palma celebrarà el judici contra l'expresident i exministre del govern d'Aznar, Jaume Matas, per una altra de les peces del cas Palma Arena.
A les instruccions sumarials en curs ja apuntades s’hi uneixen els papers de Bárcenas i el 3% del PP, diverses peces del cas Gürtel, els presumptes delictes de Rodrigo Rato el cas Jordi Pujol Ferrusola, diligències del 3% a Catalunya, l’operació Taula, Pitufeo i altres del PP a València, i el cas de Pedro Antonio Sánchez a Múrcia. Continuen en instrucció els casos de Cristiano Ronaldo i Sandro Rosell. Sense oblidar els judicis encara sense data, com el de la destrucció del disc dur de l’ordinador de Bárcenas -amb el PP acusat com a persona jurídica- i el del cas Bankia. Queda pendent, també, fixar la data de vista de cassació, deliberació i votació sobre el recurs de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau contra la sentència pel 9-N, la de la cassació del cas Nóos i la de la cassació contra la sentència de les targetes black de Cajamadrid.
Alhora, el Tribunal Constitucional, "avantguarda" en la suspensió i anulació de les lleis aprovades pel Parlament en la legislatura del referèndum d'independència de l'1-O, curtcircuitada per l'aplicació del 155 de la Constitució, admetrà a tràmit en els seus plens del 9 i el 10 de gener, els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel partit Units Podem i la Mesa de la Diputació Permanent del Parlament contra el 155, alhora que té pendents d'admissió dos recursos d'empara contra la presó de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
I sentències: el març podria estar llesta la sentència del cas Gürtel 1999-2005, el judici de la qual va acabar el passat 17 de novembre. El magistrat i ponent del cas, Ángel Hurtado, treballa en la redacció de la sentència. En altres paraules: la jugular del sistema polític -corrupció i sobiranisme català- passen i ho faran amb encara més intensitat pels tribunals ordinaris, el Suprem i el Tribunal Constitucional.
