L'independentisme avala la desobediència civil i institucional a les portes de la sentència de l'1-O
JxCat, ERC i la CUP aposten per l'amnistia i els comuns s'abstenen per no renunciar a altres vies
BarcelonaEl Parlament ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució promoguda per la CUP en què legitima la desobediència institucional i civil com a "instrument en defensa dels drets civils, socials i polítics". Finalment, després de debatre-ho internament, JxCat i Esquerra s'han inclinat per donar suport a la resolució dels cupaires, que torna a posar sobre la taula la declaració de ruptura del 9-N del 2015 que va donar inici al Procés de la passada legislatura.
"El Parlament es reafirma en el seu caràcter plenament sobirà, rebutjant les imposicions antidemocràtiques de les institucions de l'estat espanyol, i en especial, dels seus Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Com a conseqüència, el Parlament afirma la legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa d'aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats", diu el text.
El document també inclou l'amnistia "total" lligada al dret a l'autodeterminació. "Ha d'anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets civils, socials o polítics, des del dret a l'autodeterminació fins al dret a la vaga", afirma el document que han votat els dos partits que formen el Govern.
Els comuns s'abstenen en el reclam de l'amnistia
El debat de política general al Parlament havia de servir al sobiranisme per mesurar la seva unitat davant la repressió estatal, especialment a les portes de la sentència del judici del Procés. I sense haver concretat encara cap resposta unitària a la decisió del Tribunal Suprem, JxCat, ERC i la CUP no han aconseguit que els comuns fessin pinya aquest dijous amb l'objectiu de l'amnistia en cas que els líders independentistes siguin condemnats.
Els tres partits independentistes han presentat una proposta de resolució perquè el Parlament es comprometi a "treballar" per aconseguir la "llibertat" dels líders independentistes "a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'estat espanyol". El text ha tirat endavant, però ha rebut l'abstenció de Catalunya en Comú –i els vots en contra de la resta de grups–, que ha deixat clar que el suport a l'amnistia no ha d'excloure altres vies per aconseguir la llibertat dels presos.
Els comuns, segons la seva portaveu al Parlament, Susanna Segovia, han explicat que no volen excloure "cap via" per aconseguir la llibertat dels líders independentistes. "Hem de fer un front ampli per respondre a la sentència. Amnistia, indult, reforma del Codi Penal... no excloem cap via. Amnistia sí, però no tanquem cap porta", ha afirmat, justificant així l'abstenció del seu grup. Segovia ha remarcat que la llibertat dels presos només s'aconseguirà "ampliant aliances a tot l'Estat", i és en aquest sentit que els comuns consideren que aprovar una llei d'amnistia al Congrés de Diputats és poc viable.
El text, que ha tirat endavant igualment amb els vots dels partits independentistes, també compromet la cambra catalana a liderar una "resposta institucional" a la sentència, la qual no concreta, però estableix que estarà basada en la defensa dels drets civils i polítics i en "l'exercici del dret a l'autodeterminació". Així mateix, la proposta de resolució expressa el suport a les mobilitzacions contra l'eventual condemna dels presos, "sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques".
Retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya
Els tres grups independentistes també han sumat esforços per demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, al considerar-la una policia de "caràcter polític". La proposta, presentada per JxCat i ERC, reclama que s'aturin les operacions dels cossos de policia espanyols que "fan una utilització especulativa i arbitrària dels tipus penals associats al terrorisme", així com la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, a qui s'acusa de ser "incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania".
