El Parlament aprova la llei d'Acció Exterior de Catalunya amb els vots en contra de PP i C's

Hi voten a favor els 99 diputats de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, i la CUP s'absté perquè creu que "es queda a mitges"

El Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria la llei d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea. Aquesta llei defineix les línies generals d'actuació, les estructures organitzatives i els mecanismes de planificació i gestió de l'acció exterior de Catalunya per dirigir la coordinació del Govern i promou la projecció internacional de Catalunya. Així, la llei crea diversos organismes, tot i que el principal objectiu és ordenar i reformular els que ja existeixen. El text s'ha aprovat per 99 vots a favor –CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC–, 29 en contra –PP i C's creuen que defensa "interessos independentistes", i un diputat d'ERC que s'ha equivocat– i 3 abstencions –la CUP ho veu "insuficient"–. Les 181 esmenes, presentades per tots els partits, han estat rebutjades.

Matisos en els suports

Els partits que han votat a favor de la llei no han sigut unànimes a l'hora de defensar els seus vots. Des d'ERC, el diputat Jordi Solé, ha afirmat que es tracta "d'un pas endavant" i ha posat de relleu que "molts pocs països que no tenen estat tenen la seva pròpia llei exterior". Ara bé, els republicans han avisat que "és una llei limitada pel marc polític actual que ens talla les ales". "Quan canviem el marc polític i jurídic podrem ser un país normal en l'àmbit de l'acció exterior", ha subratllat Solé. Per ERC, la llei d'acció exterior és una manera "d'internacionalitzar la defensa del dret a l'autodeterminació".

El PSC ha demanat que ara que es té a l'abast l'eina "cal la voluntat" per tirar endavant l'acció exterior. La diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha qualificat de "postureo" certs aspectes de la llei. "No hem de pretendre que es fa el que no es fa", ha dit Sampere, que ha reclamat "recuperar la contribució de Catalunya al món".

Des d'ICV-EUiA afirmen que la llei "enforteix la nació i el futur estat que volem ser", tot i que han admès que "sospiten" d'alguns aspectes de llei, sobretot pel que fa a la relació amb els altres governs i la defensa dels drets humans de les empreses a l'exterior. La diputada Sara Vilà ha lamentat que és una llei elaborada "a corre-cuita". "Hem volgut córrer massa i no hem pogut debatre a fons", ha criticat Vilà, que ha presentat algunes esmenes "per tenir l'oportunitat" de matisar el projecte, tot i que finalment s'han rebutjat.

La diputada de CiU Mireia Canals ha posat de relleu que la llei té l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que va confirmar –a petició del PP– que la llei és d'acord amb el marc estatutari i constitucional, i ha demanat a C's i PP que hi votin a favor. Canals ha assegurat que el projecte aprovat "millora" la primera versió de la llei, que vol potenciar "la promoció i projecció" dels interessos de Catalunya a l'exterior.

Ciutadans i PP voten en contra

Ciutadans i PP no han donat suport a la llei d'acció exterior, ja que hi veuen una "clara intencionalitat política". El diputat popular Juan Milián ha criticat que la llei "busqui la barroera confusió entre servei, política i acció exterior" i ha acusat els partits que hi donen suport "de confondre desitjos amb realitat. "No és una llei que convé als catalans, sinó que es fa per mantenir l'entramat d'organismes que fomenten la internacionalització del conflicte", ha dit Milián, que ha demanat "aprofitar les sinergies amb l'Estat" i les oficines del ministeri d'Exteriors.

Per Ciutadans, que van desestimar assistir a les ponències del text, la llei és "innecessària i malintencionada". El diputat José María Espejo-Saavedra també ha demanat que el servei exterior de Catalunya s'integri al de l'Estat. "Catalunya és Espanya i ja té un servei exterior: el ministeri d'Assumptes Exteriors", ha explicat el diputat, que ha criticat "d'absolutíssim fracàs" el fet de voler "internacionalitzar el conflicte" català.

La CUP s'absté perquè "la llei es queda a mitges"

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha afirmat que "no era un imperatiu desplegar l'Estatut" –el marc legal sota el qual es desenvolupa la llei–, i que la llei d'exteriors "s'ha quedat a mitges" i és "insuficient". Arrufat ha lamentat que no s'hi afegeixin controls d'avaluació, que no es posicioni més clarament en defensa dels drets humans i en contra dels règims autoritaris i que no contempli una escola de diplomàcia catalana. "Mentre no tinguem escola de diplomàcia, farem política exterior de comunitat autònoma", ha sentenciat Arrufat.