Pepe González: “Cal renovar el pacte lingüístic partint de la realitat actual del país”

Entrevista al tinent d’alcalde de Castellar del Vallès i ponent de la llei de normalització Lingüística del 1983

Pepe González (Íllora, Granada, 1951) és tinent d’alcalde de Castellar del Vallès pel PSC i va ser, juntament amb Marta Mata, un dels dos ponents socialistes de la llei de normalització lingüística (1983), que va establir les bases del sistema d’immersió lingüística a l’escola.

Quin va ser l’objectiu de la llei?

El català havia estat 40 anys desaparegut de l’ús oficial, de l’escola, dels mitjans i de l’administració. Es tractava de regular la normalització de la llengua a través d’un pacte entre les forces polítiques del país. L’escola era un tema fonamental, el gran instrument per conciliar una societat més o menys dividida entre gent catalanoparlant i castellanoparlant.

Es va fixar el català com la “llengua d’ensenyament en tots els nivells”.

En aquest tema em va convèncer la Marta Mata i vam defensar amb molt d’èmfasi que la xarxa escolar havia de ser única, que no podíem separar els nanos pel seu origen lingüístic. El segon gran objectiu era que, un cop la gent finalitzés l’escolarització obligatòria, els alumnes dominessin bé les dues llengües.

Van trobar resistències?

El PSUC s’hi va apuntar immediatament, però amb la resta va costar una mica més. Vam haver de convèncer Convergència i ERC, que estaven més pel model basc, cosa que hauria suposat una escola catalana i una de castellana. Aquesta gran batalla va ser fonamental i ha estat clau en el funcionament del país.

La llei va posar les bases de la immersió lingüística.

D’alguna manera sí, però crec que parlar d’immersió no és una fórmula gaire encertada perquè ha desvirtuat el concepte inicial. El que vam dir és que calia forçar la màquina per afavorir el català, llengua minoritària i de menys ús. I com a llengua pròpia -a més d’oficial, com el castellà- ha de ser la llengua vehicular prioritària a l’escola.

Després de gairebé quaranta anys, quin balanç en fa d’aquest model?

Positiu. Crec que hauria estat molt fotut que no fos així. ¿T’imagines escoles en català i en castellà repartides pel país? El sistema ha funcionat raonablement bé fins que s’ha començat a fer servir de forma inadequada amb el tema de la llengua.

Què vol dir?

Hi ha una part de la dreta que ha elaborat el seu discurs al voltant de la llengua, i també alguns sectors independentistes han instrumentalitzat el tema. El que li convé al català és que el faci servir tothom, no que la gent s’enfronti per qüestions lingüístiques.

Així ho denuncia també la ponència del pròxim congrés del PSC, que ha generat molta polèmica. El document també aposta per un model “plurilingüe” a l’escola i parla de “flexibilitzar” el model actual. ¿Hi està d’acord?

El text no és encertat. És molt simplificador i no m’agrada l’anàlisi que fa. Des de la nostra agrupació i des d’altres hi presentarem esmenes. El model lingüístic del país és socialista, és patrimoni nostre i a la ponència no s’emfatitza. No podem renunciar al que ha estat un signe d’identitat nostre. Dit això, sí que comparteixo que hem de renovar el pacte lingüístic partint de la realitat i condicions actuals del país.

En quin sentit?

El conseller [d’Ensenyament, Josep] Bargalló va presentar un document l’any passat que s’acosta bastant a les posicions del PSC. Podria ser un punt de partida per trobar un nou consens. L’objectiu de fons ha de continuar sent que els nanos surtin de l’escola coneixent les dues llengües i que la xarxa escolar sigui única i adaptada a cada zona, però potser no totes les escoles han de funcionar igual a nivell lingüístic.

¿Això és compatible amb mantenir la immersió lingüística?

La immersió no és l’objectiu sinó un instrument perquè la gent conegui les dues llengües i hi hagi pau social amb el tema de la llengua al nostre país. Segurament el nivell d’immersió s’haurà d’ajustar a la realitat de cada lloc. Potser cal fer més català a l’Hospitalet o Cornellà i una mica més de castellà a Ripoll o Camprodon.

¿El PSC reobre el debat sobre el model lingüístic per seduir votants de Cs?

Això ho diuen els malpensats, la cosa no no va per aquí.

Més continguts de