Presidents de comissions delegades i investidura conjunta: les claus de l'oferta de JxSí a la CUP

Raül Romeva anuncia que els tres presidents de comissions delegades s'investirien conjuntament amb el president de la Generalitat per visualitzar la voluntat de presidència col·legiada

Dos mesos després de l'inici de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, les dues organitzacions polítiques han fet públiques amb detalls les propostes que treballen a la mesa de negociació per desbloquejar la investidura i la formació del nou Govern. L'últim 'no' de la CUP a la investidura de Mas ha tensat les converses, també per la dificultat que implica per als independentistes de Democràcia i Llibertat i ERC encarar la campanya del 20-D sense un acord al darrere.

Divendres, després que ho publiqués l'ARA, JxSí destapava la concreció de la proposta que negocien. Aquest dilluns era la CUP qui feia públiques les quatre alternatives que han plantejat per desbloquejar la investidura, presidència rotativa inclosa. I, aquest dimarts, ha estat el cap de files de Junts pel Sí, Raül Romeva, que ha detallat que en la  proposta de govern coral reclamat per la CUP, els tres presidents de comissions delegades –Oriol Junqueras, Neus Munté i ell mateix–  serien investits conjuntament amb el president Artur Mas, a qui no pensen renunciar, per visualitzar la voluntat de fer de la presidència un òrgan més col·legiat.

En declaracions a RAC1, Romeva ha defensat que la voluntat de Junts pel Sí passa perquè "la presidència representi la pluralitat i convicció que les àrees clau estiguin en el protagonisme de la gestió diària". Així, l'oferta es concreta en Mas a la presidència, Junqueras a la vicepresidència, i ell i Munté en dues conselleries, tots ells presidents de comissions delegades –Junqueras en el camp econòmic i del treball, Munté en l'àrea social i de cultura i Romeva en la d'exteriors i interior, tots aplegats en el consell de presidència, tal com va avançar l'ARA. "S'investirien conjuntament", ha explicat, també en resposta a una demanda de la CUP, que demanava que no es triés una presidència autonòmica, sinó que s'esbossés ja una voluntat de descentralització de poders del president en l'eventual nova república.

Mecanismes de garantia

Això sí, ha posat l'accent també en la necessitat que l'acord amb la CUP no es limiti a la investidura, sinó que vagi més enllà i garanteixi l'estabilitat per encarar la legislació de transitorietat i el procés constituent. I què hi diu la CUP? "La resposta encara no sabem quina és. Està sobre la taula però no hem tingut possibilitat de discutir-la com a tal". A més, ha subratllat que Junts pel Sí fa un oferiment que no té parangó: el Govern se sotmetria a una qüestió de confiança per pròpia voluntat 10 mesos després de la constitució del nou executiu com a mecanisme de garantia als eventuals socis de la CUP. Ara cal veure com es concreta la delegació efectiva de competències als presidents de comissions delegades.

Més continguts de