Prop de mig centenar de jutges abandonen Catalunya durant el 2018, més del doble que el 2017

BarcelonaUn total de 48 jutges i magistrats han abandonat Catalunya el 2018, una xifra molt superior als 21 que van marxar un any abans. Bona part d'aquests trasllats es deuen, molt probablement, a la situació política catalana, tot i que altres obeeixen a motius econòmics i al fet que la majoria de nous jutges que arriben a Catalunya procedeixen d'altres llocs de l'estat. Les dades les ha donat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, en la seva intervenció a la comissió de justícia del Parlament per presentar la memòria del 2017.

Barrientos ha demanat més jutges i jutjats, ja que des del 2015 no se n'aproven de nous, i encara no estan tots implantats. Però un altre problema és la interinitat de molts treballadors dels jutjats, que arriba al 40%, i la marxa d'un alt percentatge de jutges. El 2017 van arribar 30 jutges, però 26 eren per destí forçós, és a dir, acabats de graduar i que tenien com a primer destí a Catalunya tot i ser d'altres llocs de l'Estat. En van marxar 21 i se'n van jubilar 9, a més d'una baixa per defunció. El 2018 han arribat a Catalunya 19 jutges, 16 dels quals amb destí forçós que, probablement, marxaran l'any que ve o els següents. En canvi, han marxat 48 jutges, alguns dels quals magistrats que ja havien fet carrera a Catalunya però les circumstàncies econòmiques, polítiques, socials o personals dels quals els empenyen a sol·licitar altres destinacions. Barrientos ha demanat un complement retributiu per als jutges que exerceixen a Catalunya.

Durant la comissió, el diputat d'ERC Marc Sanglas ha demanat la dimissió de Barrientos per no haver parlat dels casos judicials contra independentistes catalans derivats de l'1-O. Barrientos va comparèixer per últim cop al Parlament el 2016, per presentar la memòria del 2015, ja que l'any passat els esdeveniments polítics l'hi van impedir. Sanglas també ha recordat que el TSJC va "fallar" en no activar el protocol de grans catàstrofes durant els atemptats del 17 d'agost del 2017, per tal de coordinar les actuacions dels diversos jutjats de guàrdia que hi van intervenir, facilitar la comunicació de la identitat de les víctimes i canalitzar la informació a través dels consolats.

El diputat de JxCAT Eusebi Campdepadrós ha dit que les "limitacions pressupostàries" dificulten la inversió en jutjats i funcionaris. A més, ha sigut molt crític amb la intendència judicial espanyola i ha assegurat que les manifestacions davant dels jutjats no es poden considerar cap "amenaça". De fet, ha negat que jutges i fiscals a Catalunya siguin objecte d'amenaces o intimidacions. També ha criticat Barrientos per no haver defensat la competència del TSJC a l'hora d'enjudiciar els polítics independentistes aforats, i ha denunciat que la causa hagi acabat de forma "irregular" al Suprem. En un sentit similar, ha lamentat la inhibició del president del TSJC en les "irregularitats" de la fiscalia, la Guàrdia Civil i el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en les causes contra l'1-O. Per això ha equiparat l'actuació d'Espanya davant dels polítics presos i exiliats a la de Turquia. "Les porres van fer mal, però les togues més", ha conclòs abans de denunciar que diversos jutjats hagin arxivat les causes de lesionats l'1-O sense ni tan sols obrir diligències.

En resposta als diputats, Barrientos ha dit que ell ha presentat una memòria judicial, no pas política ni policial, i per això no ha volgut entrar en certes valoracions. Sobre el protocol no activat el 17 d'agost del 2017 ha dit que ningú va demanar que s'activés i que ell va estar en contacte permanent amb l'aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, per agilitzar les identificacions. En tot cas, ha elogiat la feina dels funcionaris, forenses i jutges de guàrdia.

La diputada de Cs María Valle ha dit que el Govern, "lluny de tenir com a prioritat fonamental la qualitat de la justícia, té com a prioritat evitar-la perquè fets greus quedin impunes", en referència als polítics independentistes investigats. També ha criticat que es gastessin 90.000 euros en inspectors que havien de revisar la quantitat de feina dels jutjats i ha lamentat els "'escraches', assetjaments i pressions a jutges i fiscals, i les pintades, excrements i manifestacions amb polítics davant dels jutjats". El seu company Manuel Rodríguez ha lamentat el deteriorament de certes instal·lacions judicials.

Rosa Maria Ibarra, del PSC, ha dit que caldria millorar les retribucions de molts jutges per compensar el nivell de vida a Catalunya i facilitar que es quedin aquí. El diputat del PP Xavier García Albiol també s'ha mostrat preocupat per la sortida de jutges, que ha atribuït més a la situació política que a les retribucions econòmiques. També ha criticat certa "impunitat" de les persones que ocupen habitatges.

En el document presentat ara, el TSJC calcula que a finals d'aquest 2018 s'hauran tramitat més de 921.000 assumptes judicials, davant dels 898.467 del 2017 i després de quatre anys de reduccions. Durant els tres primers trimestres d'aquest any els assumptes penals i contenciosos administratius s'han mantingut en nivells similars al de l'any anterior, els socials han baixat lleugerament i els civils han augmentat de forma considerable.

La resolució va baixar un 0,02% i els assumptes en tràmit a finals d'any han augmentat un 9,7%, també després de quatre anys de baixades, ja que s'han resolt menys assumptes dels que han ingressat per primer cop des del 2013. La jurisdicció que més ha augmentat ha sigut la civil, amb un 15% més d'assumptes; la penal i la social han pujat menys d'un 1% i la contenciosa administrativa ha baixat un 1,3%. De fet, la majoria de jutjats estan per sobre de la xifra màxima d'assumptes que recomana el CGPJ, i fins i tot doblen la xifra. Només els jutjats de violència cap a les dones, els d'instrucció, els de menors i els socials d'executòries estan per sota.

Un altre dels motius del col·lapse judicial és que la ràtio entre jutges i advocats col·legiats és d'1/25 aproximadament, una de les més altes d'Europa, segons Barrientos. Per a certs casos, com els de les clàusules terra, i per tal d'evitar el col·lapse actual ha dit que caldria una reforma legislativa per fer que alguns casos fossin "testimonis" per a altres d'idèntics i resoldre'ls automàticament.