JxCat activarà el pla D abans del 14 de maig si falla la via Puigdemont

El grup descarta repetir eleccions i s’obre a investir un candidat alternatiu

El pla D arribarà, però encara haurà d’esperar una mica. Junts per Catalunya (JxCat) va anunciar ahir que tornarà a provar d’investir Carles Puigdemont a distància, però va admetre per primera vegada que si -com ja ha anunciat que farà- el govern espanyol ho torna a impedir, activarà un candidat alternatiu que sí que pugui ser investit, segons va explicar el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. Un candidat del qual encara es desconeix el nom, però que hauria de ser investit abans del 14 de maig. És la nova data límit que -condicionat pel calendari judicial- s’ha autoimposat Puigdemont per resoldre una investidura l’horitzó de la qual va començar a aclarir-se ahir, més de cinc mesos després de les eleccions del 21-D.

La reunió dels diputats de JxCat a Berlín, doncs, va servir per certificar que hi haurà un pla D i per descartar la repetició electoral. “No volem noves eleccions, per nosaltres no serà”, va afirmar Pujol. En la mateixa línia es va expressar també, segons expliquen a l’ARA fonts presents a la trobada, el mateix Puigdemont. Malgrat les veus que, fins i tot dins del seu grup, l’encoratjaven a mantenir el bloqueig i forçar uns nous comicis si ell no podia ser investit, el president de la Generalitat va defensar ahir la necessitat de formar govern i evitar una nova visita a les urnes. Abans, però, JxCat vol acumular una nova evidència de com l’Estat ha posat totes les traves possibles, motiu pel qual esperarà a activar el candidat definitiu a la més que previsible suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la reforma de la llei de la presidència aprovada divendres al Parlament.

Així doncs, un cop el tribunal admeti a tràmit el recurs del govern espanyol i quedi suspesa la via que s’havia donat l’independentisme per intentar la investidura a distància, JxCat promourà un candidat alternatiu. Quin? El nom no es va debatre ahir en les prop de quatre hores que va durar la trobada dels diputats a Berlín, però sobre la taula n’hi ha diversos. A més del d’Elsa Artadi -refredat perquè ella mateixa s’ha autodescartat tant en públic com en privat-, també apareix a les travesses el del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, així com els de Quim Torra, Albert Batet o, fins i tot, el de l’exalcalde de Cerdanyola i exdirigent d’ICV Antoni Morral.

La incògnita s’haurà de resoldre abans del 14 de maig, la data que JxCat es va posar ahir com a límit per desencallar la investidura. Per què el dia 14 si no és fins al 22 que venç el termini per evitar la repetició de les eleccions? Doncs perquè el dia 16 hi ha prevista la compareixença dels consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret davant del jutge belga que analitza la seva extradició. Un canvi en la situació processal de Comín -l’únic dels tres que conserva l’escó al Parlament- podria impedir que seguís delegant el seu vot i, per tant, podria posar en perill la majoria independentista al Parlament.

De moment, i fins que el govern espanyol no presenti oficialment el recurs davant del Tribunal Constitucional -ho farà tan bon punt el mateix executiu estatal, en virtut del 155, publiqui la reforma de la llei de la presidència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya -, JxCat provarà d’aprofitar el nou escenari que, entenen, suposa l’aprovació de la norma que avala la investidura telemàtica de Puigdemont. Eduard Pujol va animar l’Estat a aprofitar aquest interval de temps per obrir una “finestra d’oportunitat al diàleg” permetent que Puigdemont pugui ser investit. Tanmateix, el mateix Pujol va admetre que és escèptic sobre aquest punt.

Comissió d’investigació del 155

Acordat el camí de JxCat fins a una investidura efectiva, el grup debat també l’estratègia un cop recuperi la Generalitat. Ja es treballa per fer evident que la legislatura està marcada per circumstàncies excepcionals i, més enllà del debat sobre el paper del nou president i com ha de conviure amb la figura a l’exili de Puigdemont, ahir també es van acordar dues mesures destinades a fer balanç de l’article 155. Són la creació dins del Govern “d’un comissionat especial per superar el 155” que analitzarà els efectes de la intervenció de l’autonomia i recollirà tots els inconvenients ocasionats per la tutela de l’Estat; i l’impuls al Parlament d’una comissió d’investigació sobre la intervenció de l’autonomia.

Seran els primers compassos d’una legislatura que ahir va començar a treure’s de sobre l’amenaça d’unes noves eleccions. Certificada la impossibilitat d’investir Puigdemont, haurà arribat, ara sí, el moment del pla D.

Adams demana la implicació de la UE

L’històric dirigent del Sinn Féin i mediador en el procés de pau al País Basc, Gerry Adams, va demanar ahir a la comunitat internacional i també a la UE que es posin al costat dels líders polítics catalans que defensen el dret a l’autodeterminació. “Hi han de tenir un paper”, va subratllar el líder polític irlandès. En una entrevista al programa de TV3 Preguntes freqüents, Adams també va denunciar la situació judicial en què es troben bona part dels líders independentistes catalans, nou d’ells empresonats i set més a l’exili. “Empresonar per haver permès que hi hagi un Parlament o per haver obert uns col·legis electorals no està bé”, va criticar l’exlíder del Sinn Féin. De fet, Adams va denunciar que els líders de les entitats sobiranistes i els consellers del Govern estiguin tancats pel fet d’haver “expressat una opinió política” o haver tirat endavant “mètodes democràtics” per expressar un posicionament polític, com el referèndum de l’1-O.

Gerry Adams va aprofitar l’entrevista per criticar que la UE classifiqui el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol com un “afer intern”, i ho va comparar amb la situació que es va viure entre Irlanda i la Gran Bretanya, que les institucions europees també van tractar com un conflicte intern. “És clar que no ho era”, va remarcar el mediador irlandès.

Més continguts de