Política 07/04/2018

Puigdemont reclama a l’Estat que no veti la investidura de Sànchez

El president, que va oferir diàleg a Rajoy sense condicions, residirà a Berlín fins que Alemanya decideixi si l’extradeix per malversació

Núria Orriols
4 min

Enviada especial a BerlínL’endemà de sortir de la presó i pendent encara que la justícia alemanya decideixi si l’extradeix pel delicte de malversació, Carles Puigdemont va demostrar que vol seguir marcant el ritme de la política catalana. Des de Berlín, en una roda de premsa improvisada en poques hores a Kreuzberg -un dels epicentres de la cultura alternativa de la ciutat-, el president de la Generalitat va reclamar a l’Estat que “no bloquegi” la formació de govern a Catalunya i que, seguint les recomanacions del Comitè de Drets Humans de l’ONU, permeti la investidura de Jordi Sànchez, ara ja, altra vegada, oficialment candidat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Només minuts després que Puigdemont iniciés la seva intervenció, des de Barcelona el president del Parlament, Roger Torrent, nomenava el número dos de la candidatura de JxCat, empresonat a Soto del Real, candidat a la presidència de la Generalitat. Una investidura que ja es va veure frustrada el primer cop per la negativa del jutge Pablo Llarena a deixar-lo sortir per acudir al ple. “No hi ha excusa posssible. [...] Sànchez té els seus drets polítics intactes”, va afirmar el president des de Berlín davant de desenes de mitjans internacionals. A més, va situar la investidura de l’exlíder de l’ANC com una oportunitat per al govern espanyol per demostrar que opta pel diàleg. Un diàleg que Puigdemont va oferir “sense condicions” ni “línies vermelles”: va assegurar que és hora que Madrid reconegui que la majoria independentista és una “realitat molt sòlida” i ho afronti. “Més Parlaments i menys presons”, va sentenciar.

L’escenari auster sobre el qual Puigdemont va fer aquesta primera intervenció en català, castellà i anglès -davant una tela de fons negre i sense cap bandera al darrere- contrastava amb l’entrada del local berlinès, on diversos simpatitzants independentistes hi havien situat estelades i una pancarta amb les cares dels Jordis per reclamar la llibertat dels presos. Una reivindicació que el president va fer seva només començar l’speech, quan va afirmar que hi ha nou presos preventius per rebel·lió, un delicte que la justícia alemanya considera que no existeix. Puigdemont va recordar que l’única violència el dia 1d’octubre va ser la de la policia i va assegurar que si l’Estat persisteix en la seva voluntat de jutjar els independentistes per rebel·lió es confirmarà la “causa general” contra el moviment. “Tant de bo el que passa a Europa pugui convidar els poders de l’Estat a replantejar-se la seva estratègia”, va dir, ja que a més del cas alemany estan en curs les extradicions de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig a Bèlgica; de Clara Ponsatí al Regne Unit, i de Marta Rovira a Suïssa, tot i que la secretària general d’ERC encara no s’ha posat a disposició de la justícia.

Quan va acabar la roda de premsa, el diputat d’ERC Ernest Maragall -que encapçalava la comitiva de suport dels republicans- també va instar l’Estat a aprofitar el moment per començar a negociar. Al costat d’una quinzena de diputats de JxCat, els representants d’Esquerra van mostrar plena sintonia amb Puigdemont, que va demanar a l’estat espanyol que faci una proposta per a Catalunya. “La independència no és l’única solució, és la nostra proposta”, va recordar.

De moment, Puigdemont s’haurà de quedar a Alemanya per complir amb les mesures cautelars que li ha imposat la fiscalia i, segons va explicar, s’instal·larà a Berlín fins que la justícia resolgui sobre la malversació. El president va preferir no comentar l’estratègia que seguirà per desmuntar l’acusació espanyola ni va aclarir si es van gastar diners públics en el referèndum. Sí que va desmentir, en canvi, que s’hagués deixat detenir a Alemanya i va confirmar que la seva intenció, sortint de Finlàndia, era arribar a Bèlgica.

Sense renunciar a ser candidat

“El veig molt bé, està molt fort”, coincidien ahir fonts de JxCat sobre el president, després d’haver compartit diverses reunions des de la sortida de Neumünster. De fet, Puigdemont va deixar clar en roda de premsa que no renunciarà a ser el candidat a la presidència ni tampoc deixarà la seva acta de diputat. Des de l’anterior ple pot delegar el vot -ja que està sotmès a mesures cautelars que no el deixen sortir del país- i, per tant, els independentistes compten amb un vot més de cara a la investidura. Amb la delegació de Puigdemont i de Toni Comín -que també la sol·licitarà, segons apunten les fonts-, JxCat i ERC tenen la majoria suficient per investir un candidat en la segona volta. Sempre que la CUP s’abstingui.

Les primeres hores de llibertat de Puigdemont, doncs, van ser intenses. Després de la roda de premsa es va reunir amb els diputats de JxCat per abordar l’escenari polític. I és que malgrat que Sànchez ja sigui el candidat oficial, l’independentisme admet que és difícil que Llarena canviï radicalment de posició. Un dels noms que apareix a les travesses és el de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ahir, a diferència de bona part dels diputats, es va quedar amb el president a Berlín, juntament amb els membres de la direcció de JxCat, entre ells Elsa Artadi i Josep Costa. Puigdemont dedicarà els pròxims dies a instal·lar-se a Berlín, però ahir ja va dir que mantenia el pla de tirar endavant el Consell de la República a Waterloo. Sempre que, això sí, la justícia alemanya denegui completament l’extradició.

Torrent proposa formalment Sànchez

Després d’una ronda de contactes telefònica amb els grups parlamentaris, el president del Parlament, Roger Torrent, va proposar ahir Jordi Sànchez altre cop com a candidat a la presidència. És el segon cop que el número dos de JxCat és el candidat, i l’anterior vegada va topar amb el veto del Tribunal Suprem. Després que el Comitè de Drets Humans de l’ONU hagi instat Espanya a garantir els seus drets polítics, l’independentisme reclama al jutge que li doni permís per acudir al ple. Si no és així, l’estratègia passa per posar en evidència l’estat espanyol.

stats