LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Puigdemont no renunciarà a l’escó encara que sigui suspès pel Suprem

El reglament del Parlament només preveu una suspensió si ho acorda el ple per majoria absoluta

Tan bon punt el processament dels líders independentistes sigui ferm, el Tribunal Suprem suspendrà de càrrec públic tots aquells als quals se’ls imputi el delicte de rebel·lió. Els afectats són set -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Toni Comín i Carles Puigdemont- i la gran majoria assumeix que, arribats a aquest punt, hauran de renunciar a l’acta de diputat per no posar en risc la majoria sobiranista del Parlament. No és, però, el cas de l’expresident del Govern. Puigdemont ha decidit conservar l’escó perquè, en algun moment de la legislatura, JxCat assegura que tornarà a intentar la seva investidura. Aquesta setmana, de fet, el grup ha impulsat la creació d’una ponència conjunta -encara sense suports més enllà de l’independentisme- per reformar el reglament i incloure-hi la investidura a distància. La decisió ja ha estat comunicada a ERC, que en les seves files té un cas similar: el de Toni Comín.

Segons informen fonts sobiranistes a l’ARA, Puigdemont mantindrà, doncs, l’acta, tot i que el Tribunal Suprem el suspengui i el deixi sense vot ni sou. Aquesta decisió s’allunya del que el mateix Puigdemont havia posat sobre la taula en una de les trobades amb el seu grup a Brussel·les, on s’havia mostrat disposat a renunciar a l’escó per evitar la repetició d’eleccions. Amb l’executiu ja en marxa, JxCat vol mantenir viva la promesa de la restitució i, per això, tanca ara la porta a la renúncia. Ara bé, si la suspensió es confirma, Puigdemont tampoc podria acabar sent investit.

Abans d’arribar a aquest punt, fonts de JxCat asseguren que plantaran “batalla jurídica” al Parlament i al Suprem perquè consideren que el jutge Pablo Llarena no pot suspendre els acusats per rebel·lió que no estiguin en presó preventiva. Així, tant l’exconseller de Salut -que fonts d’Esquerra encara confien que acabi deixant el Parlament- com Puigdemont ja tenen la defensa preparada per combatre la suspensió.

En el front judicial, la clau de volta es troba en el contingut de la llei d’enjudiciament criminal. La norma només preveu la suspensió en l’exercici del càrrec públic per als individus “rebels” i mentre duri la situació d’empresonament. Ni Puigdemont ni Comín són a la presó i, a menys que prosperin les euroordres, no hi seran tampoc els pròxims mesos. Aquesta situació tampoc no aturarà l’acció del magistrat Pablo Llarena, que, segons fonts jurídiques, farà servir l’ordre de detenció internacional com un mecanisme equivalent a una situació de presó, un argument que les defenses dels investigats no estan disposades a acceptar.

La batalla també es traslladarà al camp polític. Si Llarena dicta la suspensió dels drets dels presos i exiliats, JxCat té la intenció de sotmetre aquesta decisió a una votació al Parlament. L’article 25 del reglament estableix que la suspensió d’un diputat -que no implica la seva inhabilitació, sinó la incapacitat temporal d’exercir els seus drets- sempre passa perquè ho acordi el ple “per majoria absoluta”, excepte en els casos de corrupció (si hi ha sentència ferma, la mesa del Parlament té l’última paraula). De moment, Esquerra es manté a l’expectativa, mentre que JxCat vol tirar pel dret i forçar una votació a l’hemicicle que impedeixi que se suspengui cap diputat. “ElParlament és qui decideix la suspensió”, afirmen fonts del grup parlamentari, que asseguren que si això passa s’evidenciarà un altre xoc entre la “sobirania” del Parlament i el poder judicial. Malgrat això, altres fonts jurídiques consultades posen en dubte aquesta interpretació i apunten que la llei d’enjudiciament criminal preval sobre el reglament i que, per tant, la suspensió és automàtica.

Afecta la majoria

Qualsevol decisió que prenguin els independentistes sobre la suspensió dels diputats haurà d’anar lligada necessàriament a una anàlisi sobre les majories a la cambra. L’executiu de Quim Torra no té ara per ara una majoria estable al Parlament. JxCat i ERC només poden comptar amb 65 vots -Comín ha renunciat, de moment, a la delegació de vot un cop la justícia belga li ha retirat les mesures cautelars-, enfront dels també 65 escons que sumen Cs, el PSC, els comuns i el PP. La CUP, que no comparteix l’estratègia de l’executiu, ja ha avisat que es mantindrà a l’oposició. Aquesta correlació de forces situa els partits que donen suport al Govern en una situació límit i els obliga a buscar noves aliances. És per això que, amb els vots de Puigdemont i Comín o sense, tant JxCat com ERC assumeixen que hauran de buscar acords regulars amb els comuns i el PSC. Les dues formacions ja s’han mostrat disposades, fins i tot, a negociar els pressupostos. En tot cas, si Llarena se surt amb la seva i suspèn Puigdemont, l’expresident està disposat a continuar formant part de la llista de diputats de la dotzena legislatura.

El Suprem revisa els processaments

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem, l’encarregada de supervisar les decisions del jutge Pablo Llarena, celebrarà avui la vista de revisió dels processaments que va haver de suspendre fa dues setmanes per un error en els terminis. El dia 6 de juny el Suprem va haver d’ajornar la vista per no haver donat prou temps a la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, de presentar al·legacions, i serà avui, doncs, quan se celebraràla vista en què pràcticament totes les defenses presentaran les seves al·legacions davant la interlocutòria de processament que va dictar Llarena. En cas que la sala d’apel·lacions -formada per Miguel Colmenero Menéndez, Alberto Jorge Barreiro i Vicente Magro- desestimi els arguments de les defenses i refermi les interlocutòries de processament per rebel·lió contra els principals dirigents independentistes, aquells que mantenen l’acta de diputat -és a dir, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva-serien suspesos.

Més continguts de