"O referèndum, o referèndum": Puigdemont promet convocar un referèndum el setembre del 2017

El president empararà la consulta en les lleis de desconnexió si no aconsegueix un pacte amb l’Estat

“O referèndum, o referèndum”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fixar amb aquestes paraules el nou full de ruta i la meta per culminar el procés sobiranista. Una votació sobre la independència que convocarà per la segona quinzena de setembre del 2017 (el 17 o el 24). Amb aquesta proposta, Puigdemont espera rebre avui l’aval del Parlament en la seva qüestió de confiança -la CUP ja va anunciar el seu vot favorable-, aconseguir l’estabilitat del seu Govern amb un futur 'sí' als pressupostos i acostar els comuns al procés sobiranista. Tot, amb ell al capdavant: “Jo no fallaré, però jo no podré complir sense una majoria al Parlament sense fissures i la gent mobilitzada quan calgui que es mobilitzi”, va advertir.

Després de setmanes de debat, el full de ruta va quedar clar i va agradar als diferents actors de l’independentisme. Puigdemont va tornar a demanar un referèndum pactat amb l’Estat. Descartat un acord amb el PP -va retreure als populars que prefereixin negociar amb terroristes que amb independentistes- va reclamar al PSOE que s’ho plantegi: “Hi ha una alternativa que desbloqueja dos problemes polítics i passa per Catalunya”. Encara que es formi un nou executiu espanyol, la proposta per negociar els termes de la convocatòria (la pregunta, la data, el quòrum necessari, el temps que hauria de passar per a un altre referèndum i la gestió del resultat) estarà sobre la taula fins a l’estiu que ve. En aquell moment el Govern ho tindrà tot a punt per a la desconnexió i, si l’executiu espanyol no s’avé definitivament a pactar la consulta, la Generalitat prendrà la iniciativa.

“Estarem preparats per poder-nos desconnectar de l’Estat espanyol amb plenes garanties i, si fos possible, per poder-ho fer de mutu acord amb l’Estat i seguint els procediments legalment establerts”. D’aquesta manera, Puigdemont vol deixar clar que qui renuncia a una sortida acordada és el govern espanyol. Un cop constatat el nou rebuig de l’Estat -el president va admetre que, després de 17 negatives al dret a decidir, no s’espera un canvi- la Generalitat tirarà pel dret: “És una oferta que no caduca, però que no paralitza. [...] A finals de juliol de l’any que ve, el Parlament aprovarà les lleis necessàries perquè Catalunya funcioni com a estat independent, i convocarà els ciutadans a les urnes perquè permetin amb el seu vot la proclamació de la independència”.

El president va assegurar que l’equip que prepara la separació amb l’Estat -liderats pel president de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer, que l’ha assessorat per al discurs- està treballant “fins a l’últim detall” les lleis i les mesures necessàries “perquè el nou estat en el moment de la desconnexió pugui exercir efectivament les noves funcions que haurà d’assumir”. Amb tot preparat, els encarregats de la logística del referèndum seran el vicepresident, Oriol Junqueras, i Raül Romeva, d’Exteriors, que té les competències de processos participatius. “És un encàrrec que apel·larà tot el Govern i del qual tot el Govern assumeix la responsabilitat que li pertoca”, va deixar clar Puigdemont després d’una setmana en què s’havien demostrat divergències al si de l’executiu. Referma, també, la seva aposta per Junts pel Sí: la iniciativa política queda repartida entre el president, del PDC; el vicepresident, líder d’ERC, i l’independent que va estar al capdavant de la llista unitària.

La recuperació del referèndum permet a Puigdemont modificar el full de ruta i fer un nou intent d’eixamplar la base sobiranista. No obstant això, si va convocar la qüestió de confiança al juny no va ser per redefinir el full de ruta, sinó per retrobar l’estabilitat del seu Govern després del ‘no’ de la CUP als pressupostos. Per assegurar el compromís dels anticapitalistes als comptes, els va enviar un ultimàtum: sense pressupostos, el Govern convocarà eleccions i no hi haurà referèndum.

Escarmentat per la negociació dels comptes del 2016, Puigdemont -que va iniciar el seu discurs recordant que sense aquell revés no s’hauria arribat a la qüestió de confiança d’ahir- vol assegurar l’aval als comptes dels cupaires, que ahir van evitar mullar-se sobre aquest punt. “Qui no tingui intenció d’aprovar els pressupostos que ens estalviï temps i demà no cal que em faci confiança”, va avisar el president de la Generalitat.

Apel·lació a la unitat

No va ser l’única apel·lació a la unitat que va fer Puigdemont, que va mantenir la seva aposta pel referèndum malgrat els recels que havia despertat aquesta opció entre molts dels seus companys de partit -també en l’expresident Artur Mas, que ahir va seguir el ple des de l’hemicicle- i també dins del consell executiu. Tot i haver mantingut converses en les últimes setmanes amb tots els actors independentistes, el president català va preferir aïllar-se i preparar en solitari el seu discurs, fins i tot amb un punt de secretisme. No va ser fins mitja hora abans de pujar al faristol que va comunicar al grup parlamentari de Junts pel Sí -on hi ha diputats contraris al referèndum si no és pactat- la seva intenció de convocar un referèndum a la tardor del 2017, amb o sense la complicitat de l’Estat.

El president, segons fonts pròximes, està disposat a arribar fins al final tot i les reticències que pugui despertar el seu pla, i d’aquí que ahir subratllés que ell no fallarà però que cal una majoria parlamentària “sense fissures”. Un missatge adreçat a la CUP però que també va ser anotat pels diputats del grup que dóna suport al Govern.

No va ser l’únic missatge que Puigdemont va adreçar a les seves pròpies files. També va tenir temps d’estirar de les orelles al seu conseller de Cultura, Santi Vila, per les seves paraules després de les eleccions gallegues i basques en què celebrava la victòria dels “centristes” -en al·lusió al PP i el PNB-. Emparant-se en les paraules del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que parlava de “la pistola de l’independentisme” i de les últimes relliscades del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va avisar a “tots aquells que parlen de moderació i de centrisme” que cal contrastar què diuen “ínclits moderats i centristes” amb la demanda d’un referèndum.

Tot plegat, una apel·lació a l’independentisme a tancar files i evitar les dissonàncies per encarar amb garanties els que han de ser els últims mesos del procés sobiranista. Un tram final que Puigdemont desitja amb menys ensurts que els viscuts durant els primers nous mesos de la legislatura, i que passa per sortir del debat que acaba avui havent construït una “cadena de confiances” necessària, va dir, per fer creïble a ulls dels catalans i del món que el procés “va de debò” i superar totes les fites que han d’arribar d’ara endavant. La primera, el debat de política general de la setmana que ve. “D’excepcionalitat en excepcionalitat fins a la normalitat”, va definir-ho Puigdemont, que espera sortir avui reforçat pel Parlament i amb un objectiu consensuat per culminar el procés d’aquí un any: o referèndum, o referèndum.