Què hi feia Alfons López Tena en la presa de possessió del nou ministre de Justícia?

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, sortint entrega el maletí al seu successor al capdavant del ministeri, Juan Carlos Campo. Una instantània que es repeteix cada vegada que hi ha un traspàs de carteres davant l'atenta mirada dels mitjans de comunicació i de desenes de convidats. En la imatge d'aquest dilluns, entre el públic, hi havia, però, una presència si més no curiosa: la de l'exportaveu de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena, que es va fondre en una forta abraçada amb el nou ministre pocs minuts després que rebés el maletí de mans de la seva predecessora.[[TWITTER_BEGIN]]Honored to attend the inauguration of Spain’s new Minister of Justice, Juan Carlos Campo.#HappyDaysAreHereAgain #萬歲 #万岁 #만세 #ばんざい pic.twitter.com/1KgQlVjeNy— Alfons López Tena (@alfonslopeztena) January 13, 2020 [[TWITTER_END]]Ni López Tena s'incorpora al gabinet del ministre ni dona suport públicament a les tesis del PSOE. L'explicació és molt més senzilla. Campo i ell van coincidir durant vuit anys (2001-2008) al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i, des d'aleshores, van forjar una amistat personal que també ha derivat en "confiança política", segons narra el mateix López Tena en conversa amb l'ARA. "Em sembla molt bo, però no soc gaire objectiu", apunta per definir el nou titular de Justícia. D'aquella època, López Tena recorda que tant un com l'altre van votar a favor de la incorporació de Manuel Marchena a la sala penal del Tribunal Suprem. "N'estic totalment satisfet", subratlla, alabant la feina "impecable" que a parer seu va desenvolupar el magistrat durant el judici del Procés. Allunyat de la vida pública des de fa anys, l'exlíder independentista no amaga mantenir contacte i bona relació amb polítics socialistes, amb qui fa anys que es coneixen i de qui mai ha rebut "una punyalada a l'esquena". Entre ells, la ministra de Defensa, Margarita Robles, o el director de la Guàrdia Civil, Félix Azón, a més de Juan Carlos Campo. La invitació a la presa de possessió del ministre era, doncs, fruit d'aquestes amistats.Creador del ProcessismeTot i que manté que la independència és, "en teoria", la millor sortida per a Catalunya, des de fa anys defensa la tesi que els catalans "no volen ser independents". Per això, sosté, continuen votant a JxCat, ERC i també la CUP. Tres partits –en els dos primers destaca especialment els líders Carles Puigdemont i Oriol Junqueras– que López Tena situa, com a Vox, en el "populisme autoritari", del qual exclou el PSOE i encara no té clar si situar-hi el PP i Cs.La seva activitat política s'ha reduït als cercles privats i publica reflexions –ara en anglès– en mitjans de comunicació de l'Índia, Israel o els Estats Units. Ara bé, des de Barcelona hi continua ficant cullerada i s'atribueix la creació –i la difusió– de dues expressions que darrerament han fet èxit: "processisme" i "premsa pública i concertada".

ara.cat

ara.cat

Què hi feia Alfons López Tena en la presa de possessió del nou ministre de Justícia?

El + vist

L'Institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet denuncia que Educació li...

L'Audiència Nacional absol Rato i els altres 33 acusats pel cas Bankia

Illa proposa criteris uniformes anticovid a les grans ciutats de tot l'Estat per...

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El testament polític de Torra: «Empenyeu»'

Busquen una parella desapareguda al Parc Nacional d'Aigüestortes

El + comentat

L'Audiència Nacional absol Rato i els altres 33 acusats pel cas Bankia

JxCat i ERC ja discrepen sobre si les eleccions seran plebiscitàries

Una sentència infame

Illa proposa criteris uniformes anticovid a les grans ciutats de tot l'Estat per...

El PSC s'obre a investir un president independentista si immediatament després...

"El govern [espanyol] vol prendre el control de les grans ciutats", a la portada de l''Abc'

Fer oblidar Alves: un repte majúscul per a Sergiño Dest

Manual pedagògic per a l’espectador inquiet

La validació de signatures del vot de censura comença amb un ritme frenètic

Dembélé posa a prova la paciència de Koeman