Rajoy volia que la causa s’activés passat el 27-S
El ministre de Justícia admet que el TSJC ha escollit la data amb criteris electorals i el PP se “n’alegra”
MadridEls estaments polítics i judicials de l’Estat han anat de bracet en les últimes campanyes electorals a Catalunya. Tant en declaracions com en fets consumats. Primer va ser l’informe fantasma contra el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, per presumptes comptes a Suïssa només nou dies abans dels comicis del 2012 [vegeu la cronologia]. Després, la informació sobre un compte fals de Xavier Trias a Suïssa pocs dies abans del 9-N. I, finalment, els escorcolls a les seus de Convergència un mes abans del 27-S -les càmeres de televisió van arribar-hi molt abans que la secretaria judicial i la fiscalia-. Ara, sorprenentment, la imputació de Mas, de la fins fa poc vicepresidenta Joana Ortega i de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per haver organitzat la consulta del 9-N ha arribat només dos dies després de les eleccions.
Altre cop el poder polític ha acabat passant per davant del poder judicial, cosa que posa en evidència el problema de la separació de poders a l’Estat. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no volia cap imputació en campanya. I ahir ho va posar de manifest el ministre de Justícia en valorar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Rafael Catalá va admetre que l’alt tribunal havia escollit la data amb criteris electorals. En unes declaracions després de reunir-se amb la consellera navarresa del ram, va explicar que si el TSJC no va imputar Mas abans va ser per “no interferir” en la campanya i el 27-S.
Un cop d’efecte a JxSí?
Catalá va donar a entendre, doncs, que la imputació hauria beneficiat electoralment Junts pel Sí, però també va fer evident el seu control sobre les decisions del tribunal. “El que s’ha pres en consideració és no interferir en el procés electoral i no haver portat aquesta mena d’actuacions a les últimes setmanes, perquè hi hauria pogut haver una certa contaminació d’un procés judicial i electoral -va dir-. Ara és lògic i raonable que la justícia segueixi amb els seus tràmits i tempos”.
El PP va trigar poc a abonar el terreny. Fonts populars van assegurar que “s’alegraven” que la decisió s’hagués pres després de diumenge perquè així “no interferia” en política. Amb ironia, es van preguntar si els hauria beneficiat o no i van veure la portada de La Razón com una premonició. Divendres passat el rotatiu madrileny anunciava que Mas seria imputat després del 27-S. “El TSJC ja trigava”, remataven les mateixes fonts. El cert és que, en el pols judicial per la consulta, l’Estat no fa res més que mantenir la pressió. El fiscal superior de Catalunya només va trigar deu dies a querellar-se contra el Govern per l’organització del 9-N. I va fer-ho per ordre directa del llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce. Poques setmanes després Torres-Dulce anunciava que deixava el càrrec per “raons personals”, tot i que eren vox populi les seves desavinences amb el govern de Mariano Rajoy. De fet, va ser la mateixa líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, qui va avançar que la Fiscalia presentaria una querella contra Mas.
El ministre de l’Interior va intentar ahir suavitzar les declaracions de Catalá. En declaracions abans de la sessió de control al Senat -en què el PP va eliminar una pregunta conjunta de tota l’oposició sobre per què Rajoy no posava els peus a la cambra alta-, Jorge Fernández Díaz va demanar “deixar treballar” la justícia perquè “la separació de poders és fonamental en un estat democràtic i de drets”. “Jo crec en la separació de poders”, va insistir, i va assegurar que s’havia assabentat de la notícia “pels diaris”.
El tren que “cohesiona” Espanya
Rajoy va optar ahir pel silenci. Fins i tot es va estar d’enviar missatges amb segones sobre els resultats del 27-S després de la declaració institucional de dilluns des de Moncloa. Va viatjar acompanyat de tot el seu equip i una cinquantena de periodistes de Madrid fins a Lleó per inaugurar els 166 nous quilòmetres d’AVE des de Valladolid -que han costat 10 milions de mitjana per quilòmetre-. La notícia el va enganxar just abans de pronunciar un discurs, però no va fer cap referència a la unitat i la lleialtat, com va fer la setmana passada en inaugurar el Pont de la Constitució del 1812 a Cadis. Simplement va fer servir l’alta velocitat com a metàfora de la cohesió d’Espanya. “Cada nou AVE cohesiona el nostre país i redunda en la igualtat d’oportunitats”, va dir.
Rajoy no volia parlar de Catalunya ni d’Artur Mas. I es va refugiar dels periodistes parlant amb el Dionisio i l’Isidoro, dos avis de 87 anys, de la seva època com a registrador al Bierzo, a la frontera amb Galícia. Avui sí que haurà de donar la cara en la sessió de control al Congrés.
