ENTREVISTA

Ramon Espadaler: “Auguro el naixement d’un independentisme constitucionalista”

Entrevista al secretari general d’Units per Avançar i diputat al Parlament en el grup del PSC

Exconseller d’Interior i de Medi Ambient, Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) és secretari general d’Units per Avançar, formació hereva d’Unió. Des del gener del 2018 és diputat al Parlament en el grup del PSC, amb qui va concórrer a les eleccions del 21-D.

¿Com valora la investidura fallida de Pedro Sánchez?

Constato que molts partits que s’omplen la boca de sentit d’estat l’han practicat poc i han arraconat Pedro Sánchez cap a Podem.

Es refereix a PP i Cs. ¿Creu que haurien de permetre la investidura?

En una democràcia europea avançada es plantejaria aquesta possibilitat. Això demostraria que tenen un interès general i no partidista.

¿Què li semblava la possibilitat d’un govern de coalició amb Podem?

Un govern molt esbiaixat cap a l’esquerra no em fa gens feliç.

Ho hagués estat, d’esbiaixat?

No ho ha estat perquè Sánchez va fer un esforç per no cedir àrees estratègiques a Unides Podem. Per nosaltres el millor seria un govern de Sánchez amb un suport extern.

¿Entén que el PSOE no vulgui dependre de vots independentistes?

En una lògica espanyola ho entenc. Dit això, l’independentisme està en un procés de revisió profunda i s’ha de valorar. El pacte a la Diputació de Barcelona n’és una expressió, i també l’abstenció d’ERC a la investidura. Hi ha moviments de fons, tot i que els criminalitzen ells mateixos.

També ho fa el PSOE?

Criminalitzar no, però hauria de tenir amplitud de mires. I vaig més enllà: aquí hi havia un independentisme de naixement, un altre de sobrevingut, un altre de tàctic… Però jo auguro el naixement d’un independentisme constitucionalista, que mantindrà l’objectiu però aparcarà la unilateralitat, entendrà les regles del joc i transitarà per aquest camí. I serà capaç de fer política, aportar estabilitat a Espanya, incrementar l’autogovern a Catalunya...

Un retorn al peix al cove?

Va molt més enllà de l’infamat peix al cove. Vol dir afrontar canvis profunds en les relacions entre Catalunya i Espanya partint del respecte mutu. I hauria de ser rebut amb intel·ligència per part dels partits estatals que defugen l’immobilisme. El pitjor seria que fos menyspreat.

¿Han fet prou, els socialistes, per resoldre el conflicte?

És evident que tothom podria haver fet més, però tampoc espero que hi hagi una proposta fins que no es resolgui el govern espanyol.

¿Què n’espera de la sentència del judici al Procés?

Que sigui el final de la no política.

Si és condemnatòria, ¿hi ha d’haver una resposta social i política?

És viure en una altra galàxia pensar que en una societat amb dos milions d’independentistes hi hagi una condemna i sigui com si no hagués passat res. L’expressió social i política, però, s’ha de poder canalitzar per vies democràtiques, i defujo molt propostes com la d’una vaga continuada perquè no resolen res.

¿Entendria que els presos fossin condemnats a una pena molt alta?

Desitjo que no passi i em costaria molt d’entendre. Acataríem, però podríem dissentir.

¿Podríem veure Units en manifestacions contra la sentència?

No sé si es tracta d’anar a manifestacions, però expressarem la nostra opinió. I primer caldrà veure la sentència.

Des de Waterloo es planteja, tal com va avançar l’ARA, fer un referèndum o eleccions plebiscitàries l’1-O del 2020. Què en pensa?

Quan hi hagi propostes en ferm ja opinarem. A mi m’ha semblat veure els últims dies que hi ha un cert retorn per part del Govern a allò que se’n deia el mentrestant. I jo demano, en la línia del que va expressar el grup PSC-Units, parlar seriosament dels pressupostos. Si es baixa a la realitat hi ha punts de trobada.

¿També hi ha punts de trobada amb la Lliga Democràtica, el nou partit al voltant d’Eva Parera?

Nosaltres tenim un partit raonablement consolidat i el que no farem és dissoldre’l o difuminar-lo, però estem oberts a parlar. Què ens fa por? Que una oferta més a l’espai no independentista separi més el vot.

¿Veieu continuïtat, doncs, en l’aliança amb el PSC?

Fem una valoració positiva del temps compartit, però tampoc volem perpetuar-nos en la relació amb els socialistes. L’òptim seria que hi hagués una formació catalanista plenament autònoma, però s’ha de fer quan hi hagi garanties. Si no està prou madur o es fa a destemps, pots acabar malmetent el projecte.

A Barcelona vau repetir amb el PSC. Com veu l’acord amb Colau?

Positivament. Ens considerem factor de moderació del govern d’Ada Colau. El pacte que s’ha fet ja demostra una certa voluntat de moure posicions, i cedint àrees sensibles s’han fet renúncies. I què millor que responsabilitzar-nos de la seguretat amb Albert Batlle? És el millor que li podia passar a la ciutat.

Batlle va plantejar el “retorn assistit” dels menors estrangers no acompanyats. Què n’opina?

No reobriré cap polèmica. Ell ja va tenir l’oportunitat de precisar al ple les reflexions que havia fet. Es van estirar molt les seves declaracions.

¿Quina hauria de ser, en tot cas, la gestió de l’arribada dels mena ?

Estic segur que s’afrontarà sense maximalismes ni posicions extremes. Calen més recursos del govern d’Espanya i aportar solucions davant d’un problema que és un drama de persones i de menors d’edat.

Batlle ha iniciat una ofensiva per acabar amb el top manta . ¿La perspectiva policial és l’òptima?

El 2016 el Síndic de Greuges va recomanar el “combat frontal” al comerç il·legal i afegia que calia donar ajut social a qui ho requerís.

¿S’ha tingut prou en compte el risc de criminalitzar els manters?

Si afrontem el top manta només des del punt de vista policial correm aquest risc, però no pot ser excusa per obviar la vessant policial.

¿Com ha rebut les darreres informacions publicades sobre el 17-A?

Soc partidari d’aclarir les coses, però rebutjo que es donés peu a pensar que l’atemptat havia estat insinuat o tolerat pel CNI. Em sembla inconcebible i fora de lloc.

Més continguts de