ECONOMIA
Preparar un nou pressupost per al 2018
Malgrat l’aplicació del 155, els tècnics del departament de Vicepresidència i Economia no han pogut aparcar la gestió de la recaptació de tributs i els pagaments als proveïdors de la Generalitat. No obstant això, una de les seves missions més importants ha quedat a l’espera de la investidura del nou Govern: la confecció del pressupost per al 2018. Fins ara l’executiu català ha continuat funcionant amb els comptes prorrogats del 2017, fet que implica que no s’han pogut modificar les partides ni fer servir el marge fiscal, per exemple, per introduir nous impostos, tal com ha sigut habitual els últims anys. Les negociacions, però, no es preveuen fàcils. El govern de JxCat i ERC necessitarà un acord amb la CUP -que els anticapitalistes ja han posat en dubte- o bé obrir el ventall de possibles aliats, un meló que fa anys que no s’ha explorat. L’altre front obert d’Economia serà mantenir la reducció del dèficit públic aconseguida durant l’últim any. El 2017 les finances de la Generalitat ja van assolir un superàvit primari -és a dir, sense tenir en compte el deute- per primer cop des del daltabaix de la crisi, ja que els ingressos van créixer molt més que les despeses. Això també va permetre que la Generalitat tanqués l’any passat amb un dèficit del 0,58% i, per tant, complís l’objectiu fixat per Montoro del 0,6%. A més, el departament també haurà de continuar amb el desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya i consolidar la recaptació executiva. Del gener al setembre de l’any passat va recaptar 2.597,8 milions d’euros.
I tot plegat esperant que el govern espanyol també retiri la intervenció de les finances, vigent des del setembre. La normativa, regulada pel ministeri d’Hisenda, estableix que la intervenció s’aixecarà quan s’acabi el 155, però fonts de la Moncloa ho posen en dubte.
GOVERNACIÓ, HABITATGE I MÓN LOCAL
Incrementar el parc públic d’habitatge
Les prioritats del fins ara anomenat departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge són diverses. Una d’elles és reduir la temporalitat a l’administració amb una convocatòria pendent per convertir interins en funcionaris. L’objectiu passa per promocionar el talent intern i fer-ne entrar d’extern, així com potenciar la regeneració generacional a l’administració pública, on també hi ha el repte d’impulsar projectes de reforma i modernització. Torra també va posar ahir com a prioritat la millora de la transparència, rendició de comptes i control de la contractació pública amb bústies ètiques.
Així mateix, el nou president es va proposar recuperar les mesures en matèria d’habitatge aprovades al Parlament de Catalunya i objecte de recurs al TC, i va apostar per l’increment del parc públic d’habitatge a través d’un pla de xoc que s’aplicaria entre el 2018 i el 2025, i que hauria de prioritzar els pisos de lloguer.
Pel que fa al món local, des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) coincideixen a destacar com a prioritat la constitució del Consell de Governs Locals de Catalunya com a espai de representació local i interlocució amb la Generalitat. Un òrgan previst per l’Estatut però que mai s’ha arribat a posar en funcionament. També caldria desenvolupar la llei que empara aquest òrgan i que regula l’organització i el finançament dels ens locals.
La posada en marxa urgent d’un pla d’inversió local i la recuperació de l’agenda social -entenent que afecta directament els municipis- també estarien entre les reclamacions de les associacions de municipis. En aquest sentit, el desplegament de la renda garantida, l’impuls de la llei de pobresa energètica o les mesures de promoció de l’habitatge públic són algunes de les urgències destacades per les dues entitats.
AFERS EXTERIORS
Reobrir delegacions per tenir veu al món
El departament d’Afers Exteriors va ser un dels més afectats pel 155. El govern espanyol va tancar totes les delegacions catalanes a l’exterior -a excepció de la de Brussel·les, on en tenen totes les comunitats autònomes- i va dissoldre el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), dedicat a la projecció internacional del país. L’excap de premsa d’aquest organisme i exdelegat de la Generalitat a Alemanya, Martí Estruch, creu que el primer que haurà de fer el nou Govern és revertir els efectes de la intervenció estatal per tornar a tenir “línia directa” amb el món. “El vessant internacional del Govern és molt important i cal tenir veu a fora”, afirma Estruch, que assenyala com a principal prioritat reobrir les delegacions i el Diplocat. En aquest últim cas, però, planteja donar-li una nova forma per protegir la institució d’eventuals ingerències estatals. Estruch considera que es podria mantenir l’estructura de consorci del Diplocat, però que s’hauria d’estudiar el trasllat de la seu a l’estranger i la rebaixa de la dependència de fons públics. “Cal veure si el finançament ha de continuar sent un 95% provinent de la Generalitat o si una part pot ser privada”, apunta.
Pel que fa als objectius de la conselleria d’Exteriors, Estruch veu important “sortir a fora sense complexos” i “explicar als interlocutors estrangers què passa a Catalunya i què es vol fer”, sobretot -afegeix- quan el Govern tingui clar el seu full de ruta: “Tant si es vol implementar la República com si es vol anar més a poc a poc, caldrà explicar-ho”. El departament també haurà de decidir si reactiva les subvencions a les comunitats catalanes a l’exterior i el programa d’actuacions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme, dues accions aturades pel 155.
ENSENYAMENT
Defensar els docents investigats
Des d’Ensenyament han optat per un perfil baix durant els mesos d’intervenció. Les oposicions previstes, per exemple, es van convocar amb normalitat -tot i que les va anunciar el secretari d’estat i no la conselleria- i les proves d’avaluació de 4t d’ESO també es van fer com sempre. Fins i tot van mantenir la discreció quan el govern espanyol va amenaçar d’incloure una casella a la preinscripció per estudiar en castellà i, conscients que estaven controlats des de Madrid, tampoc han fet declaracions públiques sobre les acusacions d’adoctrinament vingudes del ministeri. Amb la formació de govern, la conselleria recuperarà el discurs propi per poder protegir i reivindicar el model d’escola catalana, segons expliquen fonts del sottogoverno. De fet, la defensa judicial dels dos docents de la Seu d’Urgell i dels quatre de Sant Andreu de la Barca que segueixen investigats serà un dels temes principals del mandat.
A banda, hi ha dos decrets pendents sobre els quals s’ha anat treballant tot i el 155. Un és el de menjadors, que ha de servir per ordenar la contractació del servei, que serà decisió de cada centre però amb la supervisió del departament. L’altre és el de la nova avaluació de secundària, que passarà de puntuar del 0 al 10 a fer-ho de l’1 al 4. Altres reptes són la segregació i la falta de professors a secundària.
SALUT
Millorar les condicions dels professionals
Quim Torra va donar pistes ahir de quins seran els eixos prioritaris del departament de Salut quan prengui possessió el nou conseller. El més urgent serà millorar les condicions laborals dels professionals -els metges de capçalera, per exemple, fa temps que denuncien la situació de precarietat laboral que pateixen-, recuperar els salaris i retenir el talent. Una altra de les prioritats és impulsar la llei d’universalització de l’assistència sanitària, paralitzada pel 155. El Tribunal Constitucional va suspendre fa un mes la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal. Quan es formi el nou departament també haurà de complir els compromisos del pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries que el conseller Toni Comín va presentar fa dos anys i que inclouen mesures per reduir a la meitat el temps per al diagnòstic i en un 10% els pacients pendents d’una intervenció quirúrgica. La intervenció de l’autonomia també va deixar en suspens -perquè quedaven pendents alguns tràmits- el decret que preveu que les infermeres puguin receptar fàrmacs. Amb la retirada del 155 també s’haurien d’executar les partides pendents en recerca, per exemple, així com accelerar els tràmits burocràtics que han bloquejat i alentit el dia a dia dels òrgans de govern de les principals institucions.
TREBALL I EMPRESA
Fer arribar a les llars la renda garantida
El 155 ha deixat a mitges el desplegament d’una de les polítiques clau del departament de Treball. Tot i l’aprovació de la renda garantida de ciutadania (RGC) per als ciutadans que ingressin menys de 564 euros mensuals, l’arribada d’aquesta ajuda a les llars que la sol·liciten no està definida del tot. Amb l’entrada del nou executiu a la Generalitat, caldrà desplegar-ne el reglament i la comissió de govern, un òrgan bàsic per abordar punts pendents. Per exemple, encara no queda clar com es podrà garantir que la puguin cobrar col·lectius com els sensesostre o les dones que han patit violència de gènere, que ara en queden fora.
Un altre dels reptes de Treball serà territorialitzar les polítiques actives d’ocupació. La Generalitat pretén que la nova llei del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) permeti que hi hagi més cooperació entre l’administració central, la catalana i els ens locals, amb concertació per reduir la dependència de Madrid. A més, haurà d’obrir la taula de negociació en un dels sectors que ha generat més alerta per les situacions de precarietat laboral en els últims mesos, el càrnic. Pel que fa a les patronals, la Generalitat està pendent d’obrir una nova convocatòria que actualitzi la representativitat d’aquestes organitzacions.
El departament d’Empresa i Coneixement també té fronts oberts en l’àmbit dels ens empresarials. Haurà d’acabar de tramitar la llei de cambres i arrencar la convocatòria d’eleccions a la Cambra de Barcelona, que té com a termini aquest 2018. Un altre projecte que caldrà desencallar és el nou decret de turisme que havia de regular part del negoci d’Airbnb a través del lloguer d’habitacions per a turistes. Per últim, el Govern decidirà sobre la renovació del contracte de la Fórmula 1.
INTERIOR
Recuperar la normalitat als Mossos
Una de les principals prioritats al departament d’Interior, tan bon punt hi hagi Govern, és recuperar la normalitat a la policia catalana. El nou conseller haurà d’aclarir si consolida el comissari Ferran López al capdavant del cos o si nomena un altre cap dels Mossos d’Esquadra. L’escollit per esborrar l’ombra de la intervenció estatal haurà d’intentar recuperar la bona sintonia de la policia amb la societat que hi havia just abans de l’aplicació del 155, especialment després dels atemptats jihadistes de l’estiu. A més, la policia té el repte de refer les relacions amb els jutges, malmeses arran del processament judicial contra la cúpula del cos. D’aquesta relació de confiança en depèn que els encarreguin més o menys investigacions judicials.
Els Mossos també tenen un altre tema pendent que és anterior al 155 però que cada vegada és més urgent: poder comprar munició. Segons fonts d’Interior, si no es desbloqueja la compra de munició la nova promoció de mossos que s’ha de formar a partir del setembre ni tan sols podrà fer pràctiques de tir. Per comprar-la, els Mossos necessiten l’autorització del ministeri de Defensa i de la Guàrdia Civil, però mentre que el primer organisme ja hi ha donat el vistiplau, el cos militar ho bloqueja des de l’octubre del 2016.
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució també ha implicat l’alentiment dels passos burocràtics necessaris per autoritzar qualsevol acció important. Això implica, d’entrada, retards en campanyes habituals que es fan cada any. Així, segons fonts d’Interior, caldrà accelerar les campanyes de prevenció d’incendis i dels accidents de trànsit. La campanya d’estiu, que s’acostuma a posar en marxa per Sant Joan, difícilment podrà arrencar abans del juliol. Per la seva banda, la de prevenció dels accidents de trànsit, que es renova a l’estiu, ara es preveu que no es podrà activar fins al mes de setembre.
AFERS SOCIALS
Atendre l’allau de menors no acompanyats
El 155 ha afectat de manera transversal tota la contractació i concertació de serveis socials, que engloba una gran varietat d’àrees -menors, dependència, tercer sector-, ja que ha alentit pagaments i ha abocat moltes entitats a dificultats financeres. Una de les prioritats serà, doncs, restituir la normalitat en aquest àmbit. Més enllà d’això, però, el departament té sobre la taula una emergència prioritària per abordar: l’arribada de centenars menors estrangers no acompanyats (MENA) a Catalunya. Les arribades, que poden créixer en els mesos d’estiu, segons els tècnics de la Generalitat, han col·lapsat els serveis i instal·lacions de la direcció general l’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i han obligat a condicionar recursos d’urgència. Però l’abordatge i resposta a les necessitats dels joves encara està pendent de fer: calen mesures que garanteixin la seva inserció social i, en la majoria de casos, laboral, perquè tenen entre 16 i 18 anys i arriben buscant feina. Els centres d’atenció als menors tutelats estan al límit i necessiten recursos de manera urgent.
La regulació definitiva de la pobresa energètica i el bo social també estan pendents. Després que les companyies elèctriques no reconeguessin com a norma vàlida el protocol que va dissenyar l’anterior executiu, el Govern haurà de tirar endavant una nova llei per determinar com han de procedir les companyies subministradores amb les llars vulnerables que no poden afrontar els rebuts de serveis bàsics com la llum, l’aigua i el gas. L’atenció a la dependència, a través d’una revisió de l’actual llei catalana, és una altra assignatura pendent per donar impuls de debò a aquesta norma que ha funcionat sempre a mig gas i sense arribar mai als objectius que es van fixar quan es va aprovar.
AGRICULTURA
Desenvolupar una política agrària pròpia
Un dels principals reptes de la conselleria que fins ara liderava Meritxell Serret és el desenvolupament d’una política agrària pròpia. Així ho exposa el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball. El sindicalista considera que caldria que el departament s’impliqués en el debat de la reforma de política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea. “És una negociació que el Govern no s’ha de deixar perdre”, argumenta, tot i recordar que la intervenció de la Generalitat en aquest tema només es pot vehicular a través del govern espanyol. En la línia de les reivindicacions històriques del sector, Caball creu que el nou Govern també hauria de “posar en valor” la funció agrícola i ramadera des del punt de vista econòmic, alimentari i social. Pel que fa a aquest últim punt, subratlla la necessitat de compatibilitzar la reintroducció d’espècies en determinats hàbitats amb l’activitat ramadera. El flamant president de la Generalitat, Quim Torra, ja es va comprometre ahir a impulsar la llei d’espais agraris per preservar zones d’alt valor agrari. “Volem que el conseller o consellera [el departament l’ocuparà Teresa Jordà] faci de la seva responsabilitat una prioritat de país. No volem una conselleria de segona”, conclou Caball.
MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS
Renovar la cúpula de la CCMA i assegurar-ne el finançament
Tot i que la renovació dels sis membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no depèn de l’executiu sinó del Parlament, es donava per fet que la cambra no activaria el relleu fins que no hi hagués constituït un Govern. Com que el mandat dels actuals incumbents va expirar al març, es creia que la seva renovació seria una de les primeres qüestions que passarien pel ple. I, de fet, al gener es va negociar intensament com quedaria la cúpula. Però, des d’aleshores, s’han succeït plans B, C i D, cosa que ha alterat les prioritats. Segons fonts coneixedores de les negociacions, la substitució del consell que presideix Brauli Duart podria ajornar-se fins a la tardor.
Més enllà de la governança, el més peremptori a resoldre és l’atzucac financer en què es troba la Corporació. El fet de disposar de 40 milions menys per a aquest 2018 -conseqüència d’un canvi en la llei de l’IVA, del dèficit arrossegat de l’exercici anterior i de la caiguda de la facturació publicitària- fa que s’hagi retallat tant en la compra de continguts que perilla el model de graella que li ha atorgat el lideratge els nou mesos anteriors. La solució reclamada (i prevista) és un augment extraordinari de la dotació.
TERRITORI I SOSTENIBILITAT
T-Mobilitat, reactivar la L9 i posar fre a la contaminació
La lluita per frenar la contaminació atmosfèrica és urgent a Catalunya i, lligat a això, les reformes pendents en matèria de mobilitat i transport públic no poden esperar més. El nou Govern haurà de posar en marxa la T-Mobilitat, un nou sistema tarifari de transport públic que calcularà el preu dels desplaçaments de manera personalitzada i que integrarà tot l’actual sistema del país. La prova pilot a la primera corona ja s’havia d’haver fet, però la falta de govern la va ajornar.
En el capítol de les infraestructures pendents que depenen del Govern, la més urgent i crítica és la represa de les obres del tram central de la L9, pendent de la concessió d’un crèdit del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que tothom dona per fet que arribarà un cop es formi el nou executiu. A les autopistes, els nous responsables de Territori hauran de pilotar el desplegament de la vinyeta, un nou model amb tarifa plana per circular per les vies d’alta capacitat que aportaria una recaptació d’uns 1.000 milions, segons les estimacions de la Generalitat.
Pel que fa al medi ambient, la llei de canvi climàtic és el principal repte ara que el TC n’ha aixecat la suspensió. La norma preveu la creació d’un impost sobre el CO 2 als vehicles segons el que contaminin i el Govern s’ha proposat començar a recaptar-lo com més aviat millor. De fet, tota la llei està pendent del desplegament mentre la UE ha fet diversos tocs d’atenció pels alts índexs de contaminació atmosfèrica a l’entorn de Barcelona.
L’economia circular també serà un eix prioritari a l’hora d’impulsar, per exemple, la nova llei catalana de residus. Europa ha elevat les exigències de reciclatge de cara als pròxims anys.
JUSTÍCIA
Cinc nous jutjats per ajudar a descongestionar el sistema
Per al departament de Justícia, la prioritat és posar en marxa aquest 30 de juny cinc jutjats de nova creació, que han d’ajudar a descongestionar un sistema especialment saturat. Es tracta del jutjat de primera instància número 8 de Badalona, el de primera instància 59 de Barcelona, els 8 i 9 de Granollers i el mercantil número 11 de la capital catalana. Inicialment eren catorze els jutjats que s’havien d’engegar aquest any, però al final se’n posaran en marxa menys d’un terç dels previstos. La resta es faran més endavant.
Tot i el gran volum de feina de què s’han d’encarregar, l’any 2016 i 2017 no es van crear nous jutjats a la ciutat de Barcelona. D’aquí que la degana de la capital, Mercè Caso, es queixés divendres durant la presentació de la memòria judicial de l’any passat. Va dir que havien demanat al ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial una desena de jutjats nous. Caso qualificava el 2017 d’“any difícil” i esperava tornar a la “normalitat” amb la formació d’un nou Govern.
La posada en marxa de nous òrgans judicials no és l’única qüestió que ha notat els efectes de l’aplicació de l’article 155. El servei de justícia gratuïta per a les persones amb menys recursos ha continuat funcionant, però arran de la intervenció estatal el pressupost no augmenta i es manté la mateixa partida de l’any passat.
CULTURA
Recuperar els diners de la taxa de l’audiovisual
El departament de Cultura té un parell de problemes immediats i un seguit de reptes estructurals. El més urgent és recuperar els 17 milions d’euros que ha deixat d’ingressar després que el Tribunal Constitucional tombés la llei sobre la taxa de l’audiovisual. Mentre el Govern estudiava l’elaboració d’una nova llei, Oriol Junqueras, com a titular d’Economia, s’havia compromès a aportar uns diners fonamentals per a la política audiovisual i cinematogràfica, i sense els quals el bon moment del cinema català pot acabar sent un miratge perquè el sector pot patir paràlisi i fugida de talents. La intervenció dels comptes de la Generalitat i la posterior aplicació del 155 han ajornat la solució.
També és urgent acompanyar els festivals i institucions afectades per la reclamació de l’IVA de les subvencions feta per Hisenda, i que posa en perill el festival Temporada Alta. Com en altres conselleries, és important activar tot el que ha quedat paralitzat en els últims mesos, tant pel que fa a les subvencions com a l’impuls de nous projectes, com el centre d’arquitectura al Santa Mònica, a més del desplegament del MNAC i del seguiment legal del litigi per les obres de Sixena. Evidentment, una de les obligacions de qui dirigeixi la conselleria serà vetllar perquè el pressupost de cultura augmenti més enllà del 0,8%, un objectiu que no ha aconseguit cap dels tres últims consellers.
