Rita Barberá, l'alcaldessa màxima

BarcelonaRita Barberá és un dels poquíssims casos de la política espanyola en què el personatge havia transcendit la persona, on el polític havia arribat a la categoria de símbol, d'icona, traspassant les fronteres de la ideologia i del partit. Hi va haver un moment en què Rita Barberá era sinònim i alhora metàfora de la ciutat de València.

Els seus habitants la votaven en massa, l'aclamaven pel carrer, i els visitants forans podien comprar figuretes de Rita com a souvenir. Era l'alcaldessa màxima, res es movia a la ciutat sense que ella ho sabés, i les veus crítiques eren primer silenciades i després aixafades. Els periodistes valencians ho han patit en primera persona. És en aquest context de poder absolut, quan els seus col·laboradors es referien a ella, segons hem pogut sentir a les gravacions del cas Taula, com la 'jefa', que el PP valencià es va submergir en un mar de corrupció que ara tot just comença a emergir.

Ens hem de posar al lloc d'una persona que ha viscut això per entendre la magnitud de la caiguda de Rita Barberá i tant el seu particular drama personal com l'interès que tenia aquesta història per als mitjans de comunicació. De ser victorejada al Mercat Central a haver-se d'atrinxerar al seu pis del centre de València amb la premsa fent guàrdia a la porta de la finca. De ser protagonista de tots els actes socials de la ciutat, des de les Falles a la Cavalcada de Reis, que ella mateixa retransmetia des del balcó de l'Ajuntament, a rebre insults i xiulades allà on anava. I el que més li va doldre: ser abandonada pels seus, que la consideraven una empestada i ja no li contestaven ni els SMS.

Avui sentirem multitud d'elogis des de les files del PP, però ha de quedar clar que va ser Mariano Rajoy qui va donar l'ordre que havia de marxar del partit que tant li devia.

Rajoy, visiblement afectat: "Això es fa molt dur"Ella va convertir València en un bastió inexpugnable per a l'esquerra durant dècades, i va assajar unes polítiques, les de grans esdeveniments i grans projectes urbanístics, que van servir perquè els habitants de València recuperessin l'autoestima però que després es va demostrar que no tenien el retorn esperat perquè, precisament, es feien més de cara a la galeria que pensant en els mateixos ciutadans. Els habitants del barri del Cabanyal, que Barberá volia esventrar per allargar l'avinguda Blasco Ibáñez, van ser els primers que es van enfrontar a la totpoderosa alcaldessa i van aconseguir vèncer-la. Ells van demostrar que Barberá no era invencible i van marcar el camí a l'oposició, liderada per Joan Ribó, que es va convertir en el revers de la figura de Rita.

Les seves últimes setmanes i dies han estat especialment cruels per a una persona que sempre va ser excessiva. I que va caure des de molt amunt. Des d'un cel que ella va pensar que era real i que al final va descobrir que era tant de cartró pedra com els escenaris de la Copa Amèrica que ara llangueixen al port de la ciutat.