ACORDS POSTELECTORALS

Ros cedeix a l’espanyolisme de C’s per agafar aire a Lleida

El pacte revisa l’ús preferent del català a la Paeria i veta estar a l’AMI

El president del PSC, cara del seu sector catalanista i paer en cap de Lleida, Àngel Ros, ha protagonitzat aquesta setmana dos pactes aparentment dispars, amb CDC i C’s. L’acord local amb Ciutadans, liderat per Ángeles Ribes, és, lògicament, el que més enrenou ha creat. No només allunya la Paeria del procés d’independència, sinó que acaba amb l’ús preferent del català a l’administració local. Ros afirma que hauria preferit, també a l’Ajuntament, la sociovergència però que no ha sigut possible pel no d’entrada del cap de llista convergent, Toni Postius. L’alternativa ha sigut recórrer al partit d’Albert Rivera.

L’acord polític signat entre el PSC i C’s explicita que l’executiu local es compromet “a no impulsar, recolzar [sic] o subscriure cap iniciativa política al ple que tingui com a objecte subvertir l’ordre constitucional”. També veta la incorporació a l’Associació de Municipis per la Independència, que Ros ja havia rebutjat anteriorment.

L’altra gran mesura és una reculada en l’ús preferent del català. No es quedarà amb les intervencions de Ribes -o de Carlos González, portaveu del Comú- en castellà en un saló de plens fins ara acostumat a escoltar fins i tot el PP en català. L’acord estableix “l’actualització del reglament d’usos lingüístics” d’acord amb “el principi de cooficialitat”. La norma, aprovada el 1996 amb els vots del PSC, CiU, ICV i ERC, i l’abstenció del PP, establia que l’actuació administrativa s’havia de fer en llengua catalana. Ribes vol que, d’ofici, les comunicacions es facin en català i en castellà i es queixa que “ara un contractista s’ha d’adreçar obligatòriament a l’Ajuntament en català” tot i que la norma ressalta que la llengua “no tindrà caràcter discriminatori ni decisiu en l’adjudicació”. El text de l’acord PSC-C’s fet públic ahir ja és bilingüe i té una curiositat: en les dues versions hi apareix “Angel Ros”, sense accent.

El paer en cap explica a l’ARA que per a l’elaboració del nou reglament hi haurà una comissió amb tots els partits i el Centre de Normalització Lingüística de Lleida, dirigit per Paquita Sanvicén, militant del PSC i parella del regidor Joan Gómez.

Tot i la bona sintonia exhibida entre C’s i PSC, Ribes i Ros recalquen que no hi haurà un bipartit al govern i el socialista governarà en minoria. Una situació que no ha impedit que abordi amb la formació espanyolista els pressupostos i les ordenances fiscals, entre altres qüestions.

Sociovergència per a tota la resta

L’entesa amb Ciutadans arriba després del pacte de dimarts amb Ramon Farré, president de la CDC ponentina, que implicava el PSC en els governs comarcals del Segrià i de la Noguera. L’acord incloïa també governar a la Segarra, però el conseller del PSC no va donar suport a CDC sinó a ERC. En canvi, a les Garrigues -on CiU té majoria absoluta-, l’únic representant socialista, Joan Miquel Simó, va dir que estava “content de donar suport” a Antoni Villas, de CDC, i que anhelava un “estat català, lliure, sobirà i socialista”. Dissabte es constitueix la Diputació. L’acord Ros-Farré estableix l’abstenció del PSC perquè Joan Reñé -que es va quedar a un diputat de la majoria absoluta- torni a ser president. L’alcalde convergent de la Fondarella reitera que “no hi ha cap pacte”.

Mantenir el poder institucional: la lògica dels pactes del PSC

El PSC ha pactat amb tothom després del 24-M. Ho ha intentat amb Ada Colau a Barcelona i ho ha fet amb CiU a Mataró i amb ERC a Balaguer. L’acord amb Ciutadans a Lleida posa la cirereta. A Calafell un acord dels socialistes amb el PP i C’s va fer que es declarés primer municipi antisobiranista. Uns quilòmetres més al nord, en canvi, a Castelldefels, el PSC pactava amb ICV-EUiA-MES, Podem i ERC integrar el municipi a l’AMI. La consigna és mantenir poder institucional. Això ha fet, per exemple, que el partit de Miquel Iceta pactés amb CiU la Diputació de Tarragona i esperi fer el mateix a Barcelona.

Més continguts de