Pedro Sánchez considera "exemplar" el regnat de Felip VI i dona suport a les mesures contra el rei emèrit

En plena crisi pel coronavirus, el cap d'estat va anunciar que renunciava a l'herència del seu pare

Una part del govern espanyol, Podem, considera que la monarquia ha de ser investigada per presumpta corrupció. L'altra part, la del PSOE, tanca files amb el rei. Aquest dimarts ha sigut el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, qui en persona ha mostrat "suport" a Felip VI i s'ha situat al costat de les mesures "necessàries i coherents" que ha pres per castigar el seu pare, el rei emèrit, Joan Carles I. "Van en la línia de la transparència i l'exemplaritat del seu regnat", ha insistit sense parar atenció al fet que el rei conegués des de fa un any l'existència d’un possible compte de Joan Carles en un paradís fiscal.

A principis de març es va fer públic que la Fiscalia suïssa seguia la pista d'una presumpta donació de 100 milions de dòlars que hauria rebut Joan Carles I de part de qui era el seu homòleg a l'Aràbia Saudita,  Abdal·lah bin Abdulaziz al-Saud, que hauria dipositat els diners en un compte obert del qual el rei emèrit seria beneficiari per la construcció de l'AVE a la Meca. Joan Carles I hauria retirat 65 milions d'aquest compte el 2012, que va destinar a Corinna Larsen, amb qui hauria mantingut una relació. Ella afirma que la donació va ser un "regal no sol·licitat".  El diari  Telegraph britànic va apuntar després que Felip VI també era beneficiari d'aquesta fundació.

Tot i que feia un any que en coneixia els detalls, no va ser fins diumenge, en plena crisi sanitària pel coronavirus, que Felip VI va anunciar que renunciava a l'herència econòmica de Joan Carles I i que li retirava l'assignació anual com a excap de l'estat. Demà mateix el rei mantindrà una reunió amb Pedro Sánchez i el comitè de gestió tècnica de la crisi del coronavirus, i després oferirà un missatge institucional.

La decisió de Felip VI sobre l'herència del seu pare ha sigut aplaudida pel govern espanyol, però altres formacions polítiques consideren insuficient. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va elogiar ahir la "contundència" de Felip VI. Amb tot, també es va mostrar partidari que se sàpiga l'origen de la fortuna de Joan Carles I. "Aquest país necessita saber –va assegurar– i necessita continuar confiant en les seves institucions". 

Però una desena de partits (entre els quals ERC, JxCat, la CUP i Unides Podem) pretenen abordar la qüestió amb més contundència. Dilluns van obrir converses per "trobar vies d'investigació efectives" sobre la Casa del Rei després que el PSOE, el PP i Vox haguessin vetat la creació d'una comissió d'investigació sobre la qüestió al Congrés. Esperen que ara el càstig del mateix Felip VI sobre el seu pare obri la possibilitat que els socialistes s'avinguin a iniciar alguna mena d'acció per aclarir les finances del monarca. "Tan aviat com sortim de casa, a jutjar la monarquia", ha dit en una piulada la portaveu dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach: "No només una persona, la institució". 

A l'altre cantó, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz sortia aquest dimarts en defensa de la monarquia en un article a Ok Diario en què assegurava que  "qüestionar la monarquia com a forma d'estat és més letal per a Espanya que el coronavirus".

Anticorrupció, pendent de la justícia suïssa

En paral·lel als moviments polítics, la Fiscalia Anticorrupció està a l'espera que la justícia suïssa li enviï documentació que podria acreditar l'existència del compte del rei emèrit en aquest país. Anticorrupció ja ha remès a Suïssa la informació de la qual disposa sobre el pagament de comissions en l'obra de l'AVE a la Meca, perquè la Fiscalia suïssa pensa que podrien estar relacionades amb els 65 milions d'euros que van acabar en mans de Corinna Larsen. Ara Anticorrupció espera tenir els resultats de la investigació suïssa abans de decidir si posa les seves pròpies diligències en mans d'un jutge, informa Europa Press.

En tot cas, l'ens no dirigeix les seves investigacions contra el rei emèrit, perquè en el moment dels fets era cap d'estat i, per tant, tenia inviolabilitat, sinó contra els autors de les presumptes comissions o els suposats testaferros en cas que afectin empreses espanyoles adjudicatàries de l'AVE a la Meca. L'advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, ha explicat en un comunicat que ara per ara no ha rebut cap "notificació, comunicació o requeriment de cap autoritat judicial o fiscal, estatal o estrangera".