Sánchez proposa un “referèndum d’autogovern” sobre un nou Estatut

Descarta orientar la fiscalia tot i que Torra afirmi que no acceptarà una condemna als presos polítics

Pedro Sánchez i Quim Torra van prendre ahir posicions per encarar la tan anticipada tardor calenta que s’albira pel que fa la relació entre Catalunya i Espanya. El president del govern espanyol i el de la Generalitat van establir ahir el terreny de joc en què volen jugar en el nou curs polític, un dia abans de la conferència política que Torra pronunciarà avui i que ha de servir per aclarir les intencions de l’independentisme a partir d’aquest setembre, i en la qual no descartarà la desobediència. Davant d’aquesta possibilitat, Sánchez va reiterar el seu rebuig a reconèixer el dret a l’autodeterminació dels catalans, però va insistir en la possibilitat de votar un nou Estatut en el que va anomenar un “referèndum sobre l’autogovern”, una solució que ahir els partits majoritaris dins l’independentisme ja van rebutjar de ple: la portaveu del Govern i diputada de JxCat, Elsa Artadi, va afirmar que el debat no és sobre un nou Estatut sinó que el “consens” és al voltant del dret a decidir. Per la seva banda, la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va advertir al govern del PSOE que la ciutadania no s’ha mobilitzat tots aquests anys per fer una consulta sobre l’autogovern sinó per la República.

Davant les setmanes que venen, els dos presidents es van esforçar per no avançar esdeveniments. Tot i això van constatar, des de dos mitjans de manera simultània –Sánchez va oferir una entrevista a la SER i Torra a TV3– les seves diferències. El president espanyol va considerar necessari “trencar la dinàmica de blocs” en què segons ell s’ha instal·lat la política catalana, i per això va demanar a Torra que en la seva conferència d’avui “l’encerti i mostri compromís”. La proposta d’un nou Estatut no és nova, tal com va recordar el secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos, en una roda de premsa, ahir, però sí que ho és l’apel·lació a un “referèndum sobre l’autogovern”.

En resposta a una pregunta sobre la possibilitat que Torra abraci la via unilateral en la seva conferència, el president espanyol es va esforçar per oferir una cara conciliadora i va afirmar que, digui el que digui Torra, avui el govern espanyol no deixarà de negociar en les comissions bilaterals, perquè “cal reconstruir la confiança” mútua. Torra, per la seva banda, es va fer seva la bandera del diàleg i va afirmar que les converses amb el govern espanyol no estan en perill malgrat la pujada de to entre la Moncloa i Palau de les últimes setmanes. Així, també es va comprometre a no aixecar-se de la taula de negociació sempre que la relació entre l’Estat i la Generalitat sigui “bilateral” i per parlar de “política”.

Les acusacions de rebel·lió

Però Sánchez és conscient de l’impacte en la societat catalana i en la classe política independentista que tindran l’aniversari de l’1-O i la celebració del judici per aquest referèndum. Per això va demanar que “l’octubre del 2018 no serveixi per reobrir les ferides de l’octubre del 2017, sinó per tancar-les”. Ara bé, no està disposat a fer res perquè la principal d’aquestes ferides –l’existència de presos polítics– deixi de coure. Ahir es va negar en rodó a donar instruccions a la fiscalia de cara al judici perquè demani l’absolució dels dirigents (o rebaixi les acusacions de rebel·lió). La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, nomenada pel govern de Pedro Sánchez, té a les seves mans la possibilitat d’orientar els fiscals de la sala del Suprem perquè rebaixin els càrrecs contra els encausats pel Procés, però l’executiu afirma que Segarra actuarà de manera “autònoma”. I és que malgrat que ahir el mateix Ábalos va reconèixer que l’existència de presos no “ajuda gens” a l’hora de normalitzar la situació, ni ell ni Pedro Sánchez –escudant-se en la independència de la fiscalia i del poder judicial– van oferir la possibilitat de fer alguna cosa en aquest sentit.

Malgrat això, tant el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, com el president Torra van insistir ahir que Sánchez té poder al seu abast per canviar la situació. “[El president espanyol] pot fer molt perquè aquesta situació es reverteixi. Té una enorme responsabilitat”, va assegurar el cap de l’executiu català, i el va desafiar a demostrar que realment Catalunya i Espanya han entrat en una “nova era” de relacions institucionals. En cas que Sánchez no faci res que el diferenciï del PP, el president de la Generalitat va advertir: “Quan un poble se sent atacat, i sent que els seus drets legítims són violats, i assistim a judicis injustos, i a la vergonya de tenir presos i exiliats, s’alça la independència com una causa justa i justificable”. I va afegir que si hi ha una sentència condemnatòria contra els dirigents independentistes també “caldrà donar una resposta de país des del Parlament”, sense concretar quina.

Crítiques de Cs i PP

Tot i que el discurs de Sánchez, en el fons, no contenia cap nova oferta, ni el PP ni Cs no van deixar passar l’oportunitat de criticar un suposat sotmetiment als independentistes. El president dels populars, Pablo Casado, va insinuar que l’oferta d’un referèndum és un dels acords a què Sánchez va arribar amb ERC i el PDECat a canvi del suport a la moció de censura, i va avisar que el seu partit no tolerarà cap consulta d’aquest tipus, ni tampoc cap ampliació de l’autogovern, perquè “no hi cap”. Casado, a més, va oferir els diputats del PP al Senat per tornar a aplicar el 155 a Catalunya. L’oferiment completava la demanda que havia fet minuts abans el líder de Cs, Albert Rivera –amb qui Casado manté una lluita acarnissada per veure qui mostra més duresa contra l’independentisme–, d’activar ja els requeriments previs per suspendre l’autonomia catalana davant les “gravíssimes amenaces d’atacar l’Estat i de la insubmissió de la Generalitat”.

“Tot el que passi a Catalunya a partir d’ara i els dies que venen serà responsabilitat de Torra, però també de Sánchez, que com més aviat rectifiqui millor”, va dir Rivera en roda de premsa des de la seu taronja. Sobre aquesta qüestió, Sánchez va tornar a recordar que el 155 és un article que està a disposició del govern espanyol si el Govern surt de la legalitat, però va deixar clar que això “avui no s’ha produït”. En canvi, sí que va censurar que els seus rivals polítics facin oposició amb tres temes que ell considera que s’han de deixar fora de la batussa política quan estava a l’oposició per “responsabilitat”: el País Basc, Catalunya i la immigració.

Davant l’amenaça permanent d’un nou 155 i que el mateix Sánchez l’avisés la setmana passada que ja sabia què passaria si emprenia la via unilateral, el president de la Generalitat va deixar clar que no té por. “Això m’encoratja a perseverar”, va respondre a TV3. A més, va considerar que l’independentisme, ara per ara, ja té “majoria suficient” per fer efectiva la República Catalana i va afegir que “en termes de desobediència” qui marca el seu “límit” és el Parlament. “Arribaré fins on vulgui”, va concloure. Un any després, les relacions entre Catalunya i Espanya afronten una nova prova de foc aquesta tardor.

Més continguts de