Vila dimiteix assumint el fracàs del seu intent de pacte amb Madrid

El conseller defensa que el 155 no justifica la DUI tot i que admet que és “un atac violent contra la democràcia”

Santi Vila ja no és conseller. El titular d’Empresa va protagonitzar ahir l’última sacsejada d’una jornada plena de girs de guió. Després de liderar des de dimecres a la nit un últim intent de pacte amb l’Estat que evités tant la declaració d’independència com l’aplicació de l’article 155, Vila va constatar ahir al vespre el fracàs de la seva ofensiva i va presentar la seva dimissió. Una renúncia que, segons admetia ell mateix més tard, responia al fet que “la via del diàleg i la mediació novament ha fracassat i ha quedat deslegitimada”. “Els meus plantejaments han quedat desautoritzats per la realitat”, subratllava.

Era el punt final de més de 24 hores d’intercanvi de trucades i missatges amb els mediadors que intentaven dissuadir Mariano Rajoy d’aplicar el 155. Amb Carles Puigdemont disposat a convocar eleccions, Vila va veure com l’Estat no responia i deixava en paper mullat l’esbós de pacte que hi havia sobre la taula. Era el següent: l’aturada dels tràmits per suspendre l’autonomia, la retirada de la pressió policial i suavitzar la via judicial. A l’horitzó, també, la situació dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més de 10 dies a Soto del Real.

La jornada dramàtica d’ahir, doncs, consumava la renúncia de Vila, que ja havia estat sobre la taula dimecres quan l’escenari electoral -que, tal com va explicar l’ARA, ja havia guanyat força dimarts- amenaçava de diluir-se. Tot i que va superar la crisi de govern del juliol -que es va saldar amb la renúncia de quatre consellers del PDECat i el secretari de l’executiu, també del mateix partit-, Vila va enfilar ahir la porta de sortida. Ho fa, doncs, després d’haver-se mantingut en un Govern que tenia com a mandat la celebració del referèndum i l’aplicació del resultat i després d’haver dit, fins i tot, al setembre que estava disposat a anar a la presó perquè Catalunya s’hi juga “la dignitat personal i col·lectiva”. De fet, quan a l’abril es va filtrar una conversa del coordinador d’organització del PDECat, David Bonvehí, en què assegurava que en funció dels escenaris el partit hauria de buscar un candidat “autonomista”, Vila va ser dels primers a sortir al pas assegurant que “l’autonomisme a Catalunya és mort”.

Ahir, però, el conseller més heterodox del Govern va dir prou. Davant els “esdeveniments recents i les decisions que el president Puigdemont es veurà obligat a prendre en les pròximes hores”, Vila va decidir fer un pas al costat. Una dimissió que, va dir, responia tant al fracàs del seu intent de buscar una sortida pactada com al seu rebuig a avalar una declaració unilateral d’independència que, al seu parer, no està justificada malgrat l’“acte violent contra la democràcia i les institucions de l’autogovern de Catalunya” que implica la imposició de l’article 155, que va condemnar. El conseller ja va ser, de fet, una de les primeres veus a posicionar-se contra la DUI abans del ple del 10 d’octubre al Parlament en què Puigdemont -bon amic del fins ahir conseller- va deixar en suspensió el mandat de l’1-O.

Una jornada convulsa

L’adeu de Vila, doncs, es produeix poques hores abans que el Parlament es disposi a aixecar la suspensió de com a mínim una part de la declaració d’independència. Ahir al vespre JxSí i la CUP encara negociaven com s’hauria de fer efectiva la declaració d’independència. El president de JxSí, Lluís Corominas, deixava clar al primer minut d’intervenció al ple que avui la resposta a “l’agressió de l’article 155” serà “continuar el mandat del poble fixat l’1 d’octubre”. Diverses fonts consultades afirmen que la DUI es votarà com a proposta de resolució i assumeixen que el ple tornarà a ser tan crispat com els del 6 i 7 de setembre, amb interrupcions constants per part de l’oposició. La declaració que el passat 10 d’octubre van signar tots els diputats de JxSí servirà com a guia d’una proposta que hauria d’activar “una part” de la llei de transitorietat, segons aquestes fonts. El dubte ahir encara era qui hauria de llegir la declaració, i hi havia bàsicament dues opcions sobre la taula: Carme Forcadell i Carles Puigdemont. L’altre dubte és si els diputats de Junts pel Sí contraris a la DUI l’acabaran votant i, per tant, si s’aconseguirà la majoria de la cambra, fet pel qual encara ahir es valorava la possibilitat de llegir la declaració sense votar-la.

Serà el corol·lari de tres dies de vertigen, amb cops de volant constants, que han portat l’independentisme d’estar a tocar del trencament intern a fer un pas avui cap a la declaració d’independència. L’exemple més clar va ser el dia d’ahir, que va començar amb Puigdemont comunicant als diputats de Junts pel Sí la seva voluntat de convocar eleccions en una reunió molt tensa en què molts dels presents van vessar llàgrimes. Allà Puigdemont va repetir el discurs que ja havia fet el dia abans a la reunió de matinada del sanedrí; va subratllar que ell va arribar a la presidència “per portar el país de la postautonomia a la preindependència, no al preautonomisme”, i va alertar del risc d’arribar a un escenari de “violència extrema” causada per l’Estat. Una tesi que va desfermar la divisió a l’independentisme, que avui torna a posar a prova la seva unitat.