¿Són útils uns pressupostos que han quedat superats pel covid-19?

¿És raonable aprovar-los quan l’escenari ha canviat tant?

Albert Carreras: Sí, absolutament. Tots els pressupostos s’enfronten a unes previsions que es poden complir o que no. És normal que això passi. Aquests pressupostos corregeixen una anomalia molt més gran, que era no haver-ne tingut durant tres anys. I si no s’aprovaven no es podia corregir aquesta anomalia de cap manera.

Martí Carnicer: Aprovar els pressupostos tal com estan ara sense més és una mica irreal. Hi havia dues sortides: retirar-los i fer algun tipus de decret o suplement de crèdit que permetés incorporar els nous recursos allà on fes falta o tirar endavant els comptes però pactant ja les modificacions que permetessin transformar-los.

Què canviarà amb aquests comptes en vigor?

A. B.: Moltes coses. Fins ara no hi havia d’on rascar res. Amb el nou pressupost s’han posat 3.000 milions damunt la taula. Molts d’aquests milions segurament ja estan gastats, però segur que queden centenars de milions que es poden arribar a mobilitzar. Les expectatives d’alguns potser decebran, però permetran mobilitzar recursos que ara no es tenen.

M. C.: Ara es podrà disposar dels recursos d’una manera més ràpida, aprofitant que ja estan tramitats. Però després, tot i que puguis tenir una disponibilitat de recursos més ràpida, s’hauran de fer tots els expedients que siguin necessaris per redireccionar-los. És a dir, tens uns recursos però per fer coses que no són les que després es faran.

¿Com cobrir la davallada d’ingressos i l’augment de despeses?

A. B.: L’escenari és molt dolent. No tenim capacitat financera pròpia. Per aconseguir superar la falta d’ingressos i l’augment de les despeses tornarem a estar en mans de la disponibilitat de l’Estat per transferir recursos a les comunitats. També cal estar pendents dels grans programes europeus de què es parla.

M. C.: Hi ha dos o tres mecanismes. El primer és el dèficit. No ens ha de fer por la seva existència, perquè té sentit per a situacions com aquestes. També hi ha les aportacions que puguin fer l’Estat i les aportacions europees. Les europees segurament han de ser el gran instrument que ens pugui ajudar en la situació actual.

¿Serà inevitable fer retallades un altre cop?

A. B.: La situació no té res a veure amb la del 2008 i el 2009. Llavors a la zona euro es va apostar per una decisió que va ser catastròfica, que va ser pensar que l’endeutament era un senyal de pecat i de culpabilitat que s’havia de corregir amb austeritat. Ara tots sabem que això és un error i que no es pot fer el mateix de cap manera.

M. C.: No té gaire sentit per dues qüestions. Primer, l’àmbit de la crisi és diferent. Després, hi ha un efecte acumulatiu. Estaríem parlant de retallades sobre retallades i seria insuportable. Amb les retallades, la reducció de les despeses en la sanitat va ser aclaparadora i ara veiem que no és el que s’havia de fer.