El Suprem acusa els presos polítics de "només buscar entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

Difon, tres setmanes després, la interlocutòria sobre les recusacions

Gairebé tres setmanes després, el Tribunal Suprem ha difós aquest dilluns finalment les raons de per què el 5 de setembre  va rebutjar per unanimitat la recusació del tribunal que jutjarà els líders independentistes, tal com demanaven els presos polítics i exiliats. En la interlocutòria, dictada per la denominada sala 61 de l'alt tribunal –que inclou el president del Suprem i el Poder Judicial, Carlos Lesmes–, els magistrats no es limiten a refutar un per un els arguments de les defenses, que consideren "superficials i escassos", sinó que fan consideracions generals sobre les recusacions. En concret, opinen que tots els arguments "només busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" i, en especial, el Tribunal Suprem.

El Suprem rebutja per unanimitat les recusacions dels magistrats que jutjaran el Procés

Al seu parer –el ponent de la ponència és el magistrat Luis María Díez-Picazo–, cap de les consideracions "serveix per justificar l'afirmació que els magistrats recusats no tenen d'imparcialitat per jutjar la causa especial [contra l'independentisme], fonamentalment perquè es tracta de consideracions purament genèriques que en cap moment es refereixen a trets i comportaments dels concrets magistrats recusats". És més, consideren que tracten de "transmetre una imatge global del Tribunal Suprem, i donen a entendre que no és el fòrum idoni perquè se celebri i es decideixi un procés penal com aquest amb les degudes garanties".

En última instància, la interlocutòria nega que el Suprem estigui polititzat i, a tall d'exemple, assenyala que els magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) tenen més càrrega política que no pas els del tribunal espanyol. Els magistrats del Suprem puntualitzen que els jutges d'Estrasburg són escollits directament per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, mentre que els de l'alt tribunal espanyol els escull el Consell General del Poder Judicial, que ha sigut al seu torn escollit pels partits polítics.

Finalment, el tribunal especial considera que no es poden recusar magistrats pel "simple fet de conèixer els fets jutjats en aquesta causa" perquè tenen una "enorme repercussió política". "El coneixement general dels fets que tenen un vital interès per al conjunt de la societat no pot implicar que es pugui recusar a jutges i magistrats simplement per conèixer aquests fets: ningú mínimament informat els ignora", assenyala. "I que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per arribar a aquest objectiu. Sobre això només versa la causa, no sobre objectius polítics", conclou.

Més continguts de