El TC suspèn el nou 9-N per unanimitat

Els magistrats no fan cap advertència explícita a Mas però avisen que queden aturats els actes impugnats des del divendres passat "així com les restants actuacions de preparació de la consulta o les que hi estiguin vinculades"

El ple del Tribunal Constitucional suspèn el nou 9-N. En una providència breu aprovada per unanimitat, els dotze magistrats han admès a tràmit el recurs d'impugnació que divendres passat va registrar el govern espanyol. L'article 161.2 de la Constitució implica que en aquests procediments –com el que ara afecta la consulta per exercir el dret a decidir dels catalans– quedi immediatament aturada amb aquest simple tràmit, sense necessitat de fer consideracions jurídiques de fons. És un mer automatisme. De fet, és el mateix que va passar, el 29 de setembre amb la suspensió de la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas.

Dispositiu prohibit

La decisió comporta ara aturar tota la logística preparatòria de la votació, incloent-hi elements tan significatius com la web del procés participatiu. L'acord del TC, amb el suport d'una magistrada catalana, no enumera les qüestions concretes que s'han d'aturar, però afirma que fa referència "als actes i actuacions de preparació, realitzats o procedents, per a la celebració de la consulta, així com qualsevol altra actuació encara no formalitzada jurídicament vinculada a aquesta consulta". Això pot englobar des dels actes per fomentar la participació i la propaganda institucional als mitjans de comunicació fins a la col·locació de les urnes diumenge que ve.

Sense toc d'alerta a Mas

Contra el que s'havia especulat, l'acord del TC no fa una apel·lació directa a l'article 87.1 de la llei orgànica de l'alt tribunal, segons el qual tots els poders públics estan obligats al “compliment” del que dicti el tribunal. Si això hagués passat, s'hauria interpretat com un toc d'alerta explícit a Mas perquè no prengui cap decisió a partir d'ara per organitzar la consulta. L'escrit que va presentar divendres l'advocat de l'Estat ho demanava i subratllava les "responsabilitats" que assumiria el president de la Generalitat en cas de no fer-ne cas.

Terminis (pensant en el futur)

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va subratllar divendres que la suspensió té efectes retroactius des del moment en què el recurs entra al registre i deixa sense efectes les mesures ja preses i n'impedeix –sobretot– de futures. En això no hi ha contradicció amb el Constitucional: se suspenen tots els actes impugnats el 31 d'octubre i també eventuals noves iniciatives encaminades a fer efectiu el procés participatiu.

Al·legacions catalanes incloses

En una nota, el tribunal assegura que s'ha incorporat a les "actuacions" l'escrit d'al·legacions que els va fer arribar ahir dilluns la Generalitat. El Govern esperava que els magistrats resolguessin abans l'escrit demanant al TC que no admetés a tràmit el recurs contra el nou 9-N, ja que, considera, l'executiu espanyol fa un ús "clarament desproporcionat i abusiu" del dret i del Tribunal Constitucional i pretén que aquest dicti suspensions impossibles d'aplicar.

No obstant això, com sol ser habitual en decisions d'aquestes característiques, subratlla que l'admissió a tràmit del recurs no pressuposa un "pronunciament" jurídic de fons.

Prop de tres hores de reunió

El ple ordinari ha començat a dos quarts d'11 del matí. Els magistrats han anat arribant el cotxe oficial a la seu del TC abans de les 10. En el ple, a més del recurs de l'Estat contra el nou 9-N, hauran de resoldre altres qüestions.

El president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, ha inclòs la qüestió al ple ordinari d'aquesta setmana que té lloc entre dimarts i dijous, malgrat que l'executiu espanyol tot just va registrar el recurs divendres passat, després d'aprovar-lo al consell de ministres.

El recurs de l'executiu de Rajoy, de 49 pàgines, argumentava que tots els preparatius, declaracions del president Mas i suposades instruccions a les escoles i als funcionaris tenen "efectes jurídics i transcendència externa", de manera que encara que no existeixi cap convocatòria formal del nou 9-N poden ser impugnats.

La ponent de la resolució és la magistrada adscrita al sector progressista Adela Asúa, que és qui ha de redactar el text que justificarà l'admissió o no a tràmit del recurs del govern espanyol.