El TC permetrà la investidura de Puigdemont només si és presencial i amb permís de Llarena
El tribunal impedeix la via a distància i denega el vot delegat dels exiliats
MadridEl Tribunal Constitucional obliga Puigdemont a visitar Pablo Llarena si vol ser president de la Generalitat. Després de gairebé sis hores de debat, el ple de l’alt tribunal va acordar per unanimitat permetre que el cap de llista de Junts per Catalunya pugui celebrar el debat d’investidura previst per a aquest dimarts, sempre que ho faci presencialment i compti amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem. El TC va optar per no suspendre preventivament el ple convocat per Roger Torrent ni la candidatura de Puigdemont tal com volia el govern espanyol. Els magistrats sí que van impedir el vot delegat des de l’estranger, fet que fa necessari que alguns diputats exiliats renunciïn a l’acta de diputat-si volen seguir a Brussel·les- perquè l’independentisme conservi la majoria.
Els onze magistrats presents al ple extraordinari d’ahir -un d’ells, Andrés Ollero, estava hospitalitzat- s’enfrontaven a un recurs preventiu del govern espanyol que no comptava amb l’aval del Consell d’Estat, ni dels lletrats del TC, ni tampoc amb el del ponent, Juan Antonio Xiol, que durant una hora i quart va exposar els motius pels quals no es podien acceptar les pretensions de Rajoy. Fonamentalment, la jurisprudència del TC no permet suspendre hipòtesis ni fets probables però que encara no s’hagin produït. Després d’un recés per dinar, els jutges van engegar un debat per arribar a una solució intermèdia que no suposés un revés per al govern espanyol ni tampoc trenqués la unanimitat al TC, que sempre s’ha donat en tot allò vinculat al Procés. La fórmula màgica va ser no admetre el recurs de Rajoy contra la candidatura de Puigdemont i l’ordre del dia del ple convocat per Torrent, però aplicar mesures cautelars, un fet inèdit. La jornada també va ser extraordinària pel fet de ser en dissabte i prolongar-se fins a dos quarts de deu del vespre.
Permís del Suprem
Tot i no complaure al 100% les intencions de Rajoy, fonts de la Moncloa van celebrar ahir que el TC rebutgés un “ple fraudulent que burla la llei”. Certament, el TC deixa Puigdemont en una situació molt difícil, ja que només pot tornar a Catalunya i posar-se a disposició de la justícia si vol anar a la investidura. Els magistrats van ser explícits amb la possibilitat que el cap de llista de JxCat es presenti al Parlament esquivant la recerca dels cossos de seguretat de l’Estat, que els últims dies obrien el clavegueram del Parc de la Ciutadella per estudiar possibles vies d’accés a la cambra. “No es podrà investir un candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparegui a la cambra, si està vigent una ordre judicial de detenció i ingrés a presó”, especifica la interlocutòria, cosa que insta Puigdemont a seguir el camí d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que necessiten el permís de Llarena per participar en els plens.
D’aquesta manera, el TC tanca la porta a l’acció parlamentària des de l’estranger: impedeix investir un candidat a través de mitjans telemàtics o amb la substitució d’un altre diputat i, a més, rebutja que els exiliats puguin delegar el vot. Això afegeix una complicació a les forces independentistes, que necessiten la renúncia a l’escó d’un dels diputats a Brussel·les per tenir majoria simple i de tres per arribar a la majoria absoluta. Tot i la decisió del TC, el mateix Carles Puigdemont va celebrar que no s’hagi admès a tràmit el recurs de Rajoy i que “s’hagi rebutjat el frau de llei que pretenia la Moncloa”. “Més d’un hauria de pensar a rectificar i fer política d’una vegada. I si no n’és capaç, de plegar i deixar pas”, va opinar a través de Twitter. L’acceptació o no del recurs es decidirà més endavant, ja que el tribunal vol estudiar els “dubtes sobre la seva admissibilitat” plantejats pels diputats de JxCat, a qui el TC permet que es personin en el procediment.
Pressió sobre Roger Torrent
Contràriament al que sol·licitava l’executiu espanyol, les resolucions signades per Torrent no queden suspeses, però sí en entredit. El ple es pot celebrar igualment dimarts 30 a les tres de la tarda sempre que no s’investeixi un candidat a distància o un diputat sobre el qual pesi una ordre de detenció i no tingui permís de Llarena. Ara bé, el tribunal va declarar “radicalment nul i sense valor qualsevol acte, resolució o acord que contravingui les mesures cautelars adoptades”. En la interlocutòria, els jutges adverteixen els membres de la mesa de les responsabilitats, “incloses les penals”, en què poden incórrer si desobeeixen.
Tal com publicava ahir l’ARA, JxCat i ERC no tenen en ment desobeir les instruccions del TC, per bé que ahir la CUP va instar Torrent a fer-ne cas omís. Amb un ull posat al TC, ahir les cúpules de JxCat i ERC es van reunir a Brussel·les per negociar la configuració del futur Govern. La llista que encapçala Puigdemont té clar que mantindrà la seva candidatura, una decisió que ERC veu cada cop amb més bons ulls, sobretot després de la impugnació de Rajoy a la seva investidura. El pla de les forces independentistes era investir Puigdemont a distància i que fos un altre diputat de JxCat qui pronunciés el seu discurs -el seu nom encara no està decidit-, però ara l’estratègia podria canviar.
De moment, els independentistes poden jugar amb el rellotge: dimecres que ve, dia 31, acaba el termini per celebrar un debat d’investidura segons el reglament del Parlament, però la normativa no preveu la convocatòria automàtica d’eleccions en cas que aquest debat no tingui lloc. Així, els dos mesos que comencen a comptar a partir del primer debat d’investidura no correrien. Això fa que JxCat i ERC tinguin marge per pensar com afronten aquest nou embat de l’Estat. També hi dirà la seva l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, que ahir va criticar el TC: “Han volgut complaure el govern i s’han desautoritzat a ells mateixos”.
Les mesures cautelars del TC
Sense investidura a distància
“No podrà celebrar-se el debat i la votació d’investidura del diputat Carles Puigdemont com a candidat a president de la Generalitat a través de mitjans telemàtics ni per substitució d’un altre parlamentari”.
En mans del jutge Llarena
“No podrà procedir-se a la investidura del candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparegui personalment a la cambra, si hi ha vigent una ordre judicial de recerca i captura i ingrés a la presó”. Aquest punt és per frenar qualsevol intent de Puigdemont de burlar la policia i aparèixer al Parlament dimarts.
Sense vot delegat
“Els membres de la cambra sobre els quals pesa una ordre judicial de recerca i captura i ingrés a la presó no podran delegar el vot en altres parlamentaris”. Això obligarà els diputats a Brussel·les a renunciar: sense aquests cinc escons, l’independentisme tindria 65 vots, els mateixos que tota l’oposició junta. JxCat i ERC necessiten tres renúncies -i els quatre vots de la CUP- per garantir-se la majoria absoluta i poder resoldre la investidura en un sol dia.
