El TC declara inconstitucional la investidura a distància de Puigdemont

Afirma que és una "exigència constitucional" que el candidat comparegui i veta la via telemàtica

En ple judici del Procés, el Tribunal Constitucional ha fet pública aquest dimecres la sentència  sobre la investidura a distància de l'expresident Carles Puigdemont. L'alt tribunal conclou que la investidura a distància, ja sigui per mitjans telemàtics o per substitució, no és constitucional. A més, afegeix que fer-ho implicaria una vulneració dels drets parlamentaris dels diputats. D'aquesta manera, el TC posa més difícil la possibilitat d'una investidura a distància de Puigdemont que, actualment, s'està debatent per incloure en la ponència de reforma del reglament al Parlament.

El govern espanyol va recórrer al TC la resolució que nomenava Puigdemont com a candidat el gener del 2018 i va imposar mesures cautelars perquè no se celebrés el ple, ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent, el 30 de gener. Ara diu que precisament la suspensió indica que hauria sigut una investidura en "absència" i prohibida per l'alt tribunal, ja que argumenta que les mesures cautelars anaven dirigides a impedir que el candidat s'elegís a distància. 

En tot cas, si Puigdemont hagués tornat i hagués estat empresonat com els exconsellers, hauria d'haver sol·licitat al Tribunal Suprem la possibilitat d'acudir al Parlament per la investidura. Una petició que va fer en el seu moment Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, i Jordi Turull, empresonat entre el primer i el segon debat d'investidura, i que no se'ls va ser concedit.

És una "exigència constitucional" la presència del candidat

En el procediment, el govern espanyol fonamenta la seva impugnació dient que Puigdemont és un "fugit" de la justícia amb una "ordre judicial de presó" contra ell i que, per tant, no pot ser investit a distància. L'advocat de l'Estat considera que es va nomenar aquest candidat, amb el suport de JxCat, ERC i la CUP, per un "clar afany partidista". El TC considera que aquesta consideració no pot prosperar, ja que no es pot confondre un judici de constitucionalitat amb un "judici d'intencions polítiques".

"Les intencions del president del Parlament al dictar les resolucions impugnades són irrellevants a efectes d'analitzar la seva conformitat amb l'ordenament constitucional", afirma la sentència. Ara bé, deixa clar que, a parer seu, el candidat a la presidència ha de ser al Parlament per poder ser investit. "És, per tant, una exigència constitucional que el candidat a president de la Generalitat comparegui davant la cambra per defensar el seu programa de govern i sol·licitar la seva confiança", diu la sentència. 

Argumenta que "ni la Constitució ni l'Estatut de Catalunya estableixen expressament que el candidat a la presidència de la Generalitat ha de comparèixer de manera presencial davant la cambra per poder celebrar la sessió de la investidura". I continua: "Aquesta exigència, malgrat això, es troba implícita en aquestes normes". D'aquesta manera, el tribunal diu que l'exercici de les funcions representatives ha de desenvolupar-se, "com a regla general", de manera "personal i presencial". Afegeix també que el reglament estableix que els parlamentaris han de comparèixer en persona a la cambra per poder participar en les sessions.

"L'actuació del candidat en la sessió d'investidura té caràcter personalíssim. El procediment d'investidura exigeix que sigui el mateix candidat el que defensi el seu programa", afirma el text. Recorda que la cambra dona confiança a un candidat i "no a un programa de govern".

També discuteix que sigui una impugnació preventiva, ja que indica que la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar el ple posa de manifest que hauria sigut una investidura en "absència". "Aquestes mesures [cautelars del Tribunal Constitucional] no impedien la investidura si el candidat compareixia conforme a dret a la cambra (és a dir, després d'haver posat a disposició judicial i haver obtingut l'autorització judicial), de manera que la no celebració de la sessió d'investidura evidencia que l'objecte de les resolucions impugnades, encara que no ho establissin expressament, era celebrar el debat i votació d'investidura sense que el candidat estigués present al Parlament", afirma la sentència.  

Sobre la substitució i les vies telemàtiques

L'alt tribunal també veta la possibilitat d'investir Puigdemont per la via telemàtica o a través de la substitució d'un altre diputat (que llegeixi el seu discurs al ple). 

"La intervenció del candidat a la sessió d'investidura és un element imprescindible perquè la cambra pugui formar correctament la seva voluntat. No hi cap, per tant, que un altre diputat pugui substituir-se ni actuar en nom seu en aquest procediment", diu el TC. 

L'alt tribunal també diu que la presència no es pot substituir per vies telemàtiques. "La compareixença a través de mitjans telemàtics menyscabaria el desenvolupament d'aquest procediment parlamentari en el qual la interacció entre el candidat i els altres diputats és essencial per al seu desenvolupament. Aquests mitjans podrien permetre que el candidat exposés el seu programa de govern i intervingués a distància en el debat, però no podrien garantir el correcte desenvolupament del procediment d'investidura", afirma la sentència, sobre el debat que es preveu en seu parlamentària. "Una compareixença telemàtica no equival a una compareixença presencial. Com s'ha exposat anteriorment, el procediment parlamentari, expressió de la democràcia mateixa, exigeix interacció entre presents", afegeix. 

El TC, a banda de dir que la investidura de Puigdemont del 30 de gener és anticonstitucional, també diu que elegir un candidat sense la seva presència vulnera els drets dels parlamentaris, en concret el de participació política. 

Més continguts de