Torra i Colau s'insten a parlar dels pressupostos de la Generalitat i Barcelona a partir del setembre

L'alcaldessa rebat el president: "La resposta a la sentència del judici l'ha de liderar la societat civil" 

La primera reunió entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, de la nova etapa política al consistori ha durat poc menys d’una hora i ha acabat, segons Colau, amb el compromís de començar a parlar, a partir del setembre, dels pressupostos. Tant dels de la Generalitat com dels de l’Ajuntament. Colau ha defensat deixar de banda les diferències polítiques perquè les administracions surtin de la situació de pròrroga. "És un exercici de responsabilitat", ha dit.

Colau ha instat a començar a parlar dels comptes "de manera positiva" i ha demanat als grups que s’asseguin a parlar-ne i que parteixin d’una posició de mínims i no de màxims. "Com ja vaig dir l'any passat, segueixo apostant per aprovar els pressupostos de l'Estat, Catalunya i Barcelona perquè, més enllà de les discrepàncies que puguem tenir, no podem tenir les institucions bloquejades que no funcionen a ple rendiment perquè això repercuteix en les polítiques socials", ha reblat l'alcaldessa. 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha subratllat la importància d'aprovar els pressupostos de la Generalitat i de Barcelona. "El Govern ja està treballant en els comptes com l'Ajuntament de Barcelona i ens hem instat a parlar per aprovar-los". Calvet ha valorat el "to constructiu" de la reunió i ha destacat que "s'hagi acordat conjuntament reclamar les inversions pendents de l'Estat com el Corredor Mediterrani o els accessos al port davant l'emergència climàtica". També ha ressaltat el compromís d'"enfortir la relació entre les dues institucions amb la convocatòria de la comissió mixta a l'octubre" després de reunions tècniques prèvies al setembre. 

L’alcaldessa també ha posat sobre la taula del president "el deute ciutadà" que el Govern manté amb Barcelona fruit de la desinversió en matèries com habitatge, residències de gent gran i escoles bressol. El consistori xifra el deute acumulat en serveis públics bàsics en 280 milions d’euros des del 2011. L’alcaldessa diu que no reclama que tota la desinversió es retorni de cop, sinó que "el que no pot esperar més" és recuperar la inversió anual i situar-la, com a mínim, als nivells del 2011: ara són uns 190 milions anuals i el consistori creu que haurien de ser uns 225. 

Calvet ha discrepat de les xifres sobre el deute ciutadà que ha posat sobre la taula l'alcaldessa i les ha atribuït al dèficit fiscal que pateix Catalunya: "Mina la nostra capacitat d'inversió". Després de recordar que l'Ajuntament de Barcelona té superàvit, a diferència de les arques de la Generalitat, el conseller ha anunciat que han proposat a l'alcaldessa que es pugui superar la regla de despesa i que es compleixi la disposició addicional tercera de l'Estatut que l'Estat encara no ha complert. 

Sobre la resposta a la sentència del judici al Procés, l’alcaldessa ha reiterat que la judicialització és una "molt mala notícia que genera situacions injustes i allunya la solució política" i que si la sentència és condemnatòria expressaran aquest desacord. L’alcaldessa, però, ha deixat clar que, més enllà d’això, cal buscar camins per a la desjudicialització. De fet, Colau ha defensat que les protestes per la sentència del judici les lideri la societat civil per mantenir el rol institucional dels representants polítics després de reunir-se amb el president Quim Torra al Palau de la Generalitat durant un hora. Aquest posicionament topa amb la voluntat del Govern de respondre des de les institucions a la sentència. "Les institucions hem de buscar solucions efectives com la reforma del Codi Penal per definir millor el delicte de rebel·lió", en al·lusió a la proposta que els comuns han portat al Congrés. 

Més continguts de