‘OPERACIÓ JUDES’

Torra nega "cap relació" amb els CDR detinguts

JxCat i ERC no donen credibilitat al sumari i el president posa en dubte el tracte als detinguts

Per si no ho estava prou, l’aixecament del secret del sumari de la causa contra els CDR ha situat el focus de la campanya en Catalunya. I concretament sobre Quim Torra, que aquest dijous va sortir al pas de les informacions que el vinculen amb els detinguts per restar credibilitat a la investigació i assegurar que no mantenia “cap relació” amb els plans dels empresonats. La pressió sobre el president de la Generalitat va augmentar i, si bé Pedro Sánchez va ser el primer en desacreditar el seu rol institucional i negar-li el diàleg fins que no condemni “amb rotunditat” les protestes de resposta a la sentència que van causar aldarulls, van redoblar les crítiques els partits unionistes en bloc. PP i Cs van considerar que la Fiscalia hauria de demanar la seva imputació en la causa. Els comuns van apuntar que calia que Torra parlés i només les formacions independentistes van fer pinya amb ell denunciant un “muntatge” judicial.

Ara mateix són pobres els indicis que puguin vincular el president de la Generalitat amb el pla dels CDR d’ocupar el Parlament el dia que es publiqués la sentència. La prova més fefaent és que ni tan sols la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat que s’investigui Torra, malgrat que un dels empresonats pronunciés el nom del president durant la seva declaració el 26 de setembre i deixés caure que li constava que el cap de l’executiu estava al corrent de la intenció d’entrar a la cambra catalana i “resistir-hi” durant uns dies. De fet, segons el sumari de la causa, Torra mateix era qui hauria d’atrinxerar-s’hi.

“Davant les informacions publicades aquestes últimes hores [...], Torra les desmenteix i no els dona cap mena de credibilitat”, va comunicar  l’oficina del president de la Generalitat després que els periodistes intentessin, sense èxit, que es pronunciés de viva veu mentre era al Pati dels Tarongers amb els representants dels claustres de les universitats catalanes. “Així mateix, afirma no haver tingut cap relació amb els detinguts”, prosseguia el text. Segons es desprèn del sumari, les referències a Torra -a qui s’atribueix el sobrenom de Gandalf- no permeten acreditar una relació directa del cap de l’executiu amb els investigats.

El sumari dels CDR apunta que els detinguts es van plantejar ocupar el Parlament en connivència amb Presidència

Rivera reclama el 155
Amb tot, els partits de dreta van agafar-se com a un ferro roent a la declaració de Ferran Jolis per situar Torra en el punt de mira. El primer a saltar va ser Albert Rivera, que en un esmorzar informatiu va assegurar que és una “obligació política i moral” cessar un president de la Generalitat que “vol assaltar el Parlament”. El president de Cs va donar per bo el relat i va exigir a Sánchez aplicar el 155, abans d’insinuar que l’Audiència Nacional podria citar Torra com a investigat “davant les evidències”. Qui va reclamar que la Fiscalia mogui fitxa perquè això passi va ser la candidata taronja al Congrés per Barcelona Carina Mejías, i també ho va fer la cap de llista del PP a Catalunya, Cayetana Álvarez de Toledo. “La Fiscalia i els jutges haurien de cridar-lo a declarar i preguntar-li si és veritat”, va opinar en una roda de premsa a l’ACN en què va augurar que “molt probablement acabarà investigat”.

Aquestes manifestacions contrasten amb la reacció més prudent que van tenir el PSC i els comuns, que van reclamar la compareixença del cap de l’executiu al Parlament per donar explicacions però no es van aventurar sobre la seva culpabilitat. Els socialistes van registrar una petició a la cambra, mentre que el cap de files d’En Comú Podem, Jaume Asens, va opinar que la ciutadania “mereix saber si les afirmacions són certes o no”. Les paraules d’Asens van causar malestar a l’independentisme i, més tard, a través de les xarxes socials, va voler matisar. “Com a advocat he après la importància de la presumpció d’innocència i de dubtar sobre certes informacions oficials. Per això avui he dit que calia ser prudent i escoltar Torra abans de fer valoracions sobre el sumari”, va piular a Twitter.

Les condicions dels declarants
L’ombra de dubte sobre la investigació de la Guàrdia Civil i la justícia espanyola, que ha esclatat després del també polèmic procediment contra els líders independentistes, va portar  JxCat i ERC a defensar el president de la Generalitat i a denunciar “l’escassa credibilitat” del sistema judicial espanyol, en paraules de la candidata de JxCat, Laura Borràs. Des d’ERC, la candidata Marta Rosique va parlar de “manipulació policial” i “filtració electoralista”. Torra mateix va posar en entredit la investigació i en el comunicat va reclamar que s’aclareixi sota quines condicions es van produir les declaracions i va exigir que es preservi el dret a defensa. Unes garanties que els advocats mantenen que s’estan vulnerant.

  • Etiquetes

Més continguts de