Torra demana al Cercle que ajudi a obrir el diàleg amb l'Estat: "És l'hora de debatre totes les propostes"

El president s'obre a parlar-ho tot però afirma que ha de ser el poble de Catalunya qui decideixi

Amb el Govern nomenat i a punt per prendre possessió, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha participat en les jornades de Sitges del Cercle d'Economia, després que el lobi barceloní hagi proposat un nou Estatut per a Catalunya i una millora del finançament per resoldre el conflicte polític. Torra ha començat la seva intervenció deixant clar que ell és independentista i que per això va votar que sí al referèndum de l'1 d'octubre, però ha obert la porta a valorar totes les propostes. "Ha arribat l'hora de debatre totes les propostes. És urgent que la política torni a la política", ha dit, instant "independentistes i no independentistes" a treballar junts.

"Els resultats de l'1-O i del 21 de desembre ens van donar un mandat democràtic i Catalunya vol una nova relació amb Espanya", ha dit.

Torra ha demanat als empresaris del Cercle que ajudin a obrir el diàleg amb l'Estat, però ha afirmat que només serà vàlid si el seu resultat pot ser referendat per la ciutadania de Catalunya. "Decidir el futur del país no hauria de ser mai un conflicte", ha assegurat. Aquest diàleg, a parer seu, no es pot produir als despatxos com s'ha fet tradicionalment sinó que s'ha d'obrir a tota la ciutadania tenint en compte les majories que hi ha i els resultats a les urnes.

En tot, cas el president ha defensat la República Catalana com l'estatus jurídic en què Catalunya podria tenir "més prosperitat", més facilitats per al món empresarial i més recursos, ja que Torra no ha deixat de denunciar el dèficit fiscal fruit del sistema de finançament actual.

"No podem seguir així": demana que s'acabin els empresonaments i l'exili

Paral·lelament a la mà estesa al govern espanyol, Torra ha denunciat la situació dels presos i els exiliats, apel·lant directament als empresaris que l'escoltaven. "Segurament vostès han estat més temps que jo amb el vicepresident Junqueras o el president Puigdemont (...) I avui no poden ser aquí –ha lamentat–. No podem seguir així", ha assegurat, afegint que ell ara podria ser a la presó perquè ha estat implicat tant a Òmnium com a l'ANC, els presidents dels quals estan empresonats a Soto del Real des del 16 d'octubre de l'any passat.

En aquest sentit, ha demanat que el Cercle també se sumi a la denúncia d'aquesta situació i que s'abordin els conflictes políticament i no per la via judicial. "Els meus amics europeus no entenen res –ha afirmat–. S'imaginen vostès un problema a la seva empresa i deixar-lo passar sense fer res?", s'ha preguntat per denunciar l'immobilisme que fins ara ha protagonitzat el PP des de Madrid.

Així, ha culpat el govern espanyol de la inestabilitat que hi pugui haver: ha denunciat l'existència de presos i exiliats i també la violència de la policia contra els votants l'1 d'octubre.

El Cercle proposa una consulta sobre l'Estatut

En la seva presentació, el president del Cercle, Juan José Brugera, ha fixat com a "prioritat" resoldre la qüestió catalana. "El principial problema de l'Estat és el conflicte que hi ha a Catalunya. Prosperi o no la moció de censura, seguirà aquí", ha dit. Sobre la possibilitat d'un canvi de govern a Espanya, ha demanat "estabilitat" i que s'abordi la qüestió catalana. "Tant la via unilateral com el manteniment de l''status quo' ja han demostrat el seu resultat", ha sentenciat.

Dirigint-se al president de la Generalitat, que s'asseia al seu costat, el president del Cercle ha instat Torra a deixar de banda el "frontisme" i a donar un "senyal" clar de seguretat jurídica i respecte a la legalitat. A més, ha demanat un diàleg entre totes les forces polítiques al Parlament per aconseguir un "pacte intern" que se sotmeti a consulta a Catalunya.

En la seva intervenció, Torra s'ha referit a la proposta del Cercle, que ha definit com a "valenta", i ha celebrat que algú hagi presentat una alternativa. En tot cas, li ha demanat al president del lobi barceloní que la presenti també als representants de l'Estat, perquè actualment el govern espanyol encara no ha fet una proposta a Catalunya. "Han dit que no a tot", ha dit Torra, que ha enumerat l'Estatut, la proposta de pacte fiscal d'Artur Mas o la consulta pactada. "No sabem quin projecte té Espanya per a Catalunya", ha asseverat el president.

A la primera fila de la conferència de Torra hi havia la consellera de Presidència, Elsa Artadi; la consellera d'Empresa, Maria Àngels Chacón, i el conseller d'Economia, Pere Aragonès. També hi eren presents la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; el portaveu de JxCat, Albert Batet, o el secretari d'Hisenda, Albert Castellanos.

La proposta detallada del Cercle

Torra intervé per primer cop en les jornades del Cercle d'Economia de Sitges, que, enguany, han elaborat una àmplia proposta per abordar el conflicte català. En un document elaborat per experts de diferents àmbits proposen una millora de l'autogovern i un sistema de finançament que repari el greuge de les inversions i el dèficit fiscal a Catalunya. L'ampliació de competències passa per un nou Estatut que sigui reconegut com a norma "fonamental" de Catalunya i que se sotmeti a consulta dels ciutadans. La diferència amb l'Estatut actual és que no hauria de passar pel Congrés de Diputats, i per evitar l'"error polític" de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 proposen que hi hagi un control previ de constitucionalitat abans d'aprovar-se.

Així, plantegen un Estatut "amb naturalesa de veritable Constitució catalana". "Catalunya és l'única comunitat que no té aprovat per referèndum de la seva ciutadania la seva norma institucional bàsica". Retreuen així al PP la impugnació de l'Estatut de l'any 2006 al Constitucional. Amb la nova fórmula estatutària, la institució creu que "l'Estatut quedaria despullat de la seva funció de distribució de competències, que correspondria a la Constitució". En canvi, el marc estatutari s'encarregaria de "qüestions internes exclusives de la comunitat": llengua, educació, cultura i el funcionament intern de l'autogovern. Per aprovar aquest Estatut seria necessari fer un referèndum. Així, reclamen una "clarificació" de les competències autonòmiques i estatals per evitar els conflictes de competència als tribunals.

Perquè es concreti aquesta reforma, el Cercle advoca perquè hi hagi un diàleg intern a Catalunya, un pacte de les forces catalanes que reuneixi els 2/3 del Parlament i que la subcomissió constitucional del Senat engegui les reformes necessàries per donar resposta a la crisi catalana.

El Cercle d'Economia reclama un nou Estatut i canviar el model de finançament

Més continguts de