Torra creu que ni JxCat ni ERC han volgut la ruptura en aquest mandat

Barcelona"Que no hi havia una majoria per trencar és prou evident". Aquesta és una de les principals conclusions de la legislatura per a Quim Torra, inhabilitat fa una setmana pel Tribunal Suprem. Així ho ha dit aquest diumenge en una entrevista amb TV3, i aquesta vegada no era un retret cap a l'Estat o cap a l'oposició, sinó cap al seu propi partit, JxCat; el seu soci, ERC, i també la CUP. Segons ell, l'episodi clau que ho demostra es va produir el 17 d'octubre del 2019 al Parlament. Va ser llavors quan, com a resposta a la sentència del Suprem sobre l'1-O, ell va proposar posar les urnes i tornar a "exercir l'autodeterminació" en el present mandat, i no el va seguir cap partit. Cap partit de l'independentisme. "No va tenir una acceptació gaire generalitzada", ha admès.

Malgrat aquest diagnòstic, ha assegurat que no està decebut ni amb el seu partit, ni amb ERC, ni amb la CUP. Sí que ha reconegut haver tingut unes relacions complicades amb els republicans, però no ha volgut polemitzar-hi i ha conclòs que sempre ha tingut una relació "cordial" amb el vicepresident, Pere Aragonès. Per contra, ha formulat crítiques cap al Parlament, en una al·lusió velada al també republicà Roger Torrent, a qui ha responsabilitzat d'haver perdut l'escó en el seu conflicte amb la Junta Electoral Central (JEC): "Això sí que em va saber molt greu". Torra ha considerat que Torrent hauria d'haver desobeït, tot i que ha admès que ell no ho ha fet amb la sentència de dilluns passat del Suprem. "No podia fer una cosa diferent per la pandèmia", ha defensat, i ha argumentat que ha fet el que ha fet "per responsabilitat i per la situació del país" amb el covid.

Els pactes amb el PSC i el diàleg

Torra també ha explicat que un dels moments que més ha patit en el seu mandat va ser quan JxCat i ERC van fer pactes amb el PSC després de les municipals el maig del 2019. "M'ha sabut molt greu", ha dit. No ha tingut problemes per assenyalar especialment el del seu partit amb els socialistes catalans a la Diputació de Barcelona i ha assegurat que ell va demanar no fer-lo. "No són les maneres de fer si estem en un procés d'independència", ha argumentat.

Una de les qüestions que també li han produït desassossec han sigut les relacions amb l'Estat. Segons ha dit, una de les lliçons que s'emporta de la Presidència és la impossibilitat de dialogar-hi. "No és possible el diàleg de tu a tu amb l'estat espanyol. És una de les conclusions de la legislatura", ha conclòs.

"El president de la pandèmia"

Torra ha repassat diversos temes, entre els quals la reforma del Govern que va fer a principis setembre i que ha negat que fos cap purga, en especial en el cas d'Àngels Chacón, militant del PDECat que no va voler fer el salt a JxCat en plena trencadissa d'aquest espai polític. Segons la seva versió, va decidir fitxar l'actual conseller, Ramon Tremosa, pel coneixement que té dels "fons europeus". Fent balanç i fixant la vista enrere, Torra creu que serà recordat com "el president de la pandèmia". En la reforma del Govern, ha assegurat que hauria pogut canviar algun conseller d'ERC –no en va tocar cap–, però ha reconegut que això "probablement" hauria fet enfadar els republicans.

Abans de finalitzar l'entrevista, ha deixat clares dues coses. La primera, que, quan consideri que ha arribat el moment, es posicionarà i donarà suport a algun dels candidats que estan en la cursa per liderar JxCat en les pròximes eleccions al Parlament. "Quan arribi el moment, em mullaré", ha dit. L'altra, que ja prepara un llibre sobre el seu pas per la Generalitat, unes memòries que seran més "personals" que polítiques. Torra, que va tenir una etapa com a editor abans de fer el salt a la política, ja té el títol i tot: "Dietari de Canonges".