Torra proposa tornar a "exercir l'autodeterminació" en aquesta legislatura

ERC, la CUP i JxCat desconeixien que el president faria aquesta proposta al Parlament

El president de la Generalitat, Quim Torra, pretén respondre la sentència del Tribunal Suprem tornant a exercir el dret a l'autodeterminació aquesta mateixa legislatura. Ho ha exposat durant la compareixença al Parlament que havia demanat precisament ell per exposar quin ha de ser el pla de l'executiu. La sentència és "un punt d'inflexió" i "tornar a posar les urnes per a l'autodeterminació" en el termini "més breu possible" hauria de ser la prioritat segons el president. Ara bé, el seu plantejament no ha trobat, de moment, la complicitat de la cambra. Ni tan sols dels seus socis al Govern. El president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, ha avisat Torra que ara "no és el moment" de posar dates a l'exercici de l'autodeterminació.

Esquerra avisa a Torra que "no és el moment de posar dates" a l'exercici de l'autodeterminació

Després de ser advertit pel Tribunal Constitucional, el cap del Govern ha dit que prendria totes les iniciatives necessàries per fer-ho en "el termini més breu possible", malgrat que no ha concretat com: si amb un altre referèndum o amb noves eleccions. Torra ha proposat un "acord nacional" entre partits i agents socials i ha conclòs: "Defensaré que en aquesta legislatura s'acabi exercint de nou el dret a l'autodeterminació".  Tal com va avançar l'ARA, un dels escenaris que havia valorat el president i l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo era tornar a fer un referèndum o unes eleccions "referendàries" l'octubre del 2020.

Nou horitzó, 1 d’octubre del 2020: Eleccions o referèndum

El "gran acord de país" que ha plantejat Torra, i que hauria d'aplegar partits i entitats, tindria per objectiu "concretar les vies pel dret autodetermiancio", però també canalitzar l'"exigencia de l'amnistia" dels presos i la resta dels represaliats i la "defensa dels drets civils i polítics". Un acord en la línia de la proposta de resolució que JxCat, ERC i la CUP van aprovar al debat de política general, sense poder sumar-hi els comuns, que es van abstenir. "Està obert a tots els agents polítics i socials de Catalunya [...] Ens hem de trobar partits i entitats per traçar el rumb de la Cataluya independent", ha resolt, demanant estar a l'altura de "la gent que ha tornat a sortit i mullar-se per la llibertat, la justicia i la democràcia".

En el marc de la resposta a la sentència, Torra també ha defensat la necessitat de reforçar la "via internacional" del Procés donant un "paper cabdal" al Consell per la República, amb Carles Puigdemont al capdavant, ha remarcat. I en clau interna ha cridat a l'aprovació dels pressupostos del 2020 com a "palanca del canvi social" i donar continuitat al debat constituent amb l'objectiu de fer possible una Constitució catalana. Torra ha assegurat, en aquest sentit, que el debat que lidera l'exdiputat Lluís Llach presentarà una primera proposta de la futura norma la primavera del 2020.

La sentència, segons el president, és el resultat d'una "gran farsa" i d'una "venjança" de l'estat espanyol a l'independentisme. "No cal ser independentista per veure que això és una vergonya inaguantable. Només cal tenir una mica de sentit de justícia", ha asseverat, tot remarcant les penes de fins 13 anys de presó a l'expresidenta del Parlament, els exconsellers i els líders socials de l'1-O. "El judici va ser una escenificació per confirmar una sentència que ja estava escrita", ha dit, mostrant-se convençut que Europa revocarà el veredicte judicial del Procés. El president ha insistit que la condemna per sedició vulnera els drets de llibertat d'expressió, manifestació i opinió, assegurant que la resolució del Suprem "s'allunya dels estàndards democràtics". 

Rèplica al TC

El president i la resta de membres del Govern van ser apercebuts aquest dimecres pel Tribunal Constitucional de que podrien incórrer en "responsabilitats penals" si desenvolupen resolucions del Parlament -suspeses pel propi tribunal- sobre temes com la independència i l'autodeterminació. Doncs aquest dijous ha arribat la rèplica. Torra ha dit que aquesta advertència no el frenarà: "Cap tribunal impedirà a aquest president a seguir impulsant totes les iniciatives que cregui convenients sobre el dret d’autodeterminació". A més, ha demanat a la resta de diputats de la cambra que pensen com ell a "reaccionar" de la mateixa manera contra "la vulneració de la llibertat d’expressió i de la inviolabilitat parlamentària".

De moment, però, JxCat, ERC i la CUP no han aconseguit consensuar un text per respondre a la sentència, entre d'altres qüestions pels dubtes que genera la possibilitat que els membres de la mesa i del Parlament tornin a veure's afectats per una nova querella per desobediència.

La gestió de les mobilitzacions tensa el Govern de Torra

El president s'autoinculpa

Encara en l’àmbit judicial, també ha anunciat que s’adherirà a una campanya d’Òmnium Cultural i s’autoinculparà com a mostra de suport amb els dirigents independentistes condemnats: "He decidit autoinculpar-me. Jo també soc autor dels fals delicte que se’ls hi ha imputat. Espero que els membres d’aquesta cambra que se sentin ferits facin el mateix".

Malgrat totes les crítiques al Tribunal Constitucional i a l’Estat, ha assegurat que no rebutja reprendre un diàleg amb el govern espanyol. En aquest sentit, ha apel·lat al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a "parlar sobre aquest conflicte que cal resoldre". "Ni la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya poden ser excuses per vulnerar els drets de la població i dels representants polítics", ha conclòs.

"Suport i reconeixement als Mossos"

Els aldarulls dels últims dies i la gestió política que se n'ha fet han tensionat el Govern fins al punt que ahir hi havia algunes veus a JxCat que plantejaven el cessament del conseller de l'Interior. Torra, que havia defugit parlar públicament dels disturbis i les càrregues policials es va veure forçat a fer una compareixença institucional passades les dotze de la nit, en la qual va condemnar la violència, que va atribuir a "grups d'infiltrats".

Aquest dijous des del Parlament ha anat una mica més enllà remarcant el seu "suport i reconeixement" als Mossos d'Esquadra. Ara bé, ha assenyalat que algunes de les actuacions policials "no han agradat a ningú". "Si no féssim l'exercici de reparació no faríem justícia al cos", ha apuntat. Per això, ha explicat que ja ha demanat a Miquel Buch que investigui "qualsevol situació irregular per fer autocrítica". "Ara és el moment", ha assenyalat.

JxCat rebutja els aldarulls i tanca files amb la policia

El president de grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha rebutjat la sentència del Tribunal Suprem per “injusta” i “inhumana”. “La sentència demostra que quan la unitat d’Espanya entra en joc, la justícia i la unitat d’Espanya surten per la finestra”, ha expressat citant al dirigent de JxCat empresonat, Jordi Sànchez. Ha defensat la mobiltzació ciutadana per reivindicar drets, però ja condemnat tot tipus de violència. “Condemnem qualsevol tipus d’aldarull i ordre públic, no és el nostre camí, no ho ha estat mai, aquest grup parlamentari no acceptarà que ningú tingui cap complicitat amb els violents”, ha afirmat. També ha tancat files amb els Mossos d’Esquadra, a diferència del seu soci de Govern, i ha criticat el “cinisme” dels partits constitucionalistes que ara donen suport a la policia catalana quan el 2017 van votar a favor d’intervenir-la amb el 155 o no denuncien el processament de l’antiga cúpula dels Mossos.


Batet també s’ha referit al president espanyol, Pedro Sánchez, considerant que és una “greu irresponsabilitat” que parli amb els partits estatals sobre Catalunya i, en canvi, no ho faci amb les formacions independentistes. Al que no s’ha referit JxCat és a la proposta que ha fet el president de la Generalitat de tornar a exercir l’autodeterminació en aquesta legislatura, que Esquerra ha dit que se n’havia assabentat aquest dijous durant el discurs del cap de l’executiu.

Més continguts de