Aragonès signa el decret de convocatòria de les eleccions del 14 de febrer

BarcelonaLa legislatura es pot donar oficialment per acabada. El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha firmat aquest dilluns el decret de convocatòria de les eleccions del 14 de febrer i, a partir d'aquest dimarts, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), es dissoldrà el Parlament i només quedarà activa la diputació permanent. Aragonès ha emès el decret després que el president de la cambra, Roger Torrent, li anunciés formalment el final del termini de dos mesos que va arrencar el 21 d'octubre perquè un dels grups parlamentaris presentés un candidat a la investidura.

En una declaració enregistrada i recollida per l'ACN, el també conseller d'Economia ha assegurat que l'executiu treballarà per garantir que les eleccions del 14 de febrer se celebren amb la "màxima normalitat" i "que la pandèmia afecti com menys millor el procés electoral". Aquest mateix matí, de fet, s'ha reunit al Parlament la taula de partits convocada pel Govern per abordar l'escenari electoral en el context de pandèmia. El 15 de gener, després de les festes de Nadal, i en funció dels indicadors epidemiològics, es decidirà si les eleccions es fan definitivament el 14 de febrer. Sigui quan sigui, Aragonès s'ha mostrat esperançat que els comicis comptin amb la "màxima participació de la ciutadania" perquè són –ha dit– la "màxima expressió de la sobirania d'un poble".

Mentrestant, vint-i-tres diputats conformaran a partir d'ara la diputació permanent i podran exercir determinades funcions a la cambra fins que comenci la nova legislatura. Per començar, la validació de diversos decrets del Govern, però també poden acordar la compareixença d'algun membre del Govern en funcions per donar explicacions sobre qualsevol decisió, com ara la gestió de la crisi sanitària.

Balanç de la legislatura

En la seva intervenció, Aragonès ha aprofitat per fer balanç d'aquesta legislatura, marcada –ha assenyalat– per la constitució d'un Govern després del 155, la "repressió" i l'impacte del coronavirus. Torrent l'ha definit com la legislatura "de la restitució", malgrat que només el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tornat al seu càrrec després de ser jutjat per l'1-O. "D'entrada vam haver de recuperar les institucions a causa del 155, i després la legislatura ha estat molt marcada per la repressió", ha insistit Torrent, que ha recordat entre altres episodis "l'empresonament de Jordi Turull, candidat a la presidència de la Generalitat, enmig del debat d'investidura".

El Parlament ha validat en aquests tres anys 32 lleis –dotze a instàncies del Govern–, un balanç més baix que la majoria de mandats anteriors. El president de la cambra ha destacat els pressupostos i les lleis que "han ajudat a ampliar drets materials, socials, de caràcter cívic", com ara la modificació de la llei de violència masclista. D'altra banda, el Parlament ha tramitat 67 decrets del Govern, una bona part dels quals durant la pandèmia. Torrent ha considerat que la pròxima legislatura ha de ser la de la "reconstrucció", tant pel que fa a la crisi del covid-19 com de "l'economia, les bases socials, l'ajuda a la ciutadania" i també del "consens independentista". "Si volem avançar cap a un horitzó d'independència i República cal que el recuperem immediatament", ha dit.