"Traïció", "cop d'estat" i "atropellament": les reaccions de la dreta espanyola a l'acord PSOE-ERC

MadridLa dreta espanyola, marginada de la investidura de Pedro Sánchez, ha atacat amb duresa l'acord al qual han arribat el PSOE i Esquerra per a l'abstenció dels republicans. "Traïció", "cop d'estat" i "atropellament" són els qualificatius que Pablo Casado, Inés Arrimadas i Santiago Abascal han dedicat a la consulta als catalans que haurà de validar l'acord al qual s'arribi en una mesa de negociació per abordar l'encaix de Catalunya a l'Estat.

"Sánchez consuma la traïció a Espanya que vaig denunciar fa un any al descobrir les conclusions de Pedralbes. Ha pactat un referèndum amb els delinqüents que van donar un cop d'estat per ser investit. Ens acusaven d'exagerar, però ens quedem curts. Respondrem amb fermesa", ha piulat Pablo Casado a Twitter. Els conservadors insisteixen en demanar als barons territorials del PSOE que es plantin contra l'entesa amb ERC, i així ho ha manifestat el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos, en una entrevista a la Cope aquest matí.

La líder de Cs al Congrés, Inés Arrimadas, també reclama que el PSOE corregeixi el seu líder en el fet que només siguin els catalans els que votin en aquesta eventual consulta i que no ho facin tots els espanyols. "Si el PSOE segueix sense frenar Sánchez, la igualtat de tots els espanyols es trencarà encara més. Aquesta cessió al separatisme és un atropellament inèdit i absolutament intolerable: no es pot decidir què és Espanya sense comptar amb el conjunt del poble espanyol", ha escrit Arrimadas a Twitter.

Santiago Abascal, president de Vox, ha anat encara més enllà i ha parlat de "cop d'estat". "Els residents a Catalunya (com els residents a Terol) no poden votar res que afecti tots els espanyols. Perquè això és, simplement, un cop d'estat. I tots els culpables, abans o després, rendiran comptes davant la sobirania del poble espanyol", ha piulat el líder de l'extrema dreta.

Els presidents autonòmics tornen a parlar de Catalunya

Un any més, alguns presidents autonòmics han fet referència a la situació catalana en els seus discursos de Cap d'Any i amb més motiu després de conèixer l'acord entre el PSOE i ERC. El cap de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha enaltit el valor de "l'estabilitat" a les institucions davant del que ha definit com la "política captiva de posicions extremes", sense al·ludir directament a l'independentisme. El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha deixat clar que el PRC no donarà suport a la investidura de Sánchez si s'estableix una "relació bilateral" entre la Generalitat i la Moncloa per celebrar un referèndum a Catalunya. "Això no és assumible", ha assegurat Revilla, que ha mostrat la seva "preocupació" amb les bases de l'acord entre socialistes i republicans i ha advertit que fins que no "s'aclareixi" la lletra petita, "que ningú compti, de moment", amb el vot del PRC en la investidura de Sánchez.

Revilla no tolerarà cap "senyal de vulneració" de la Constitució, i és precisament la carta magna espanyola la que han magnificat alguns presidents autonòmics del PSOE. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha defensat la Constitució com "la nostra assegurança de país", que garanteix els "límits, drets i la llibertat" a Espanya. "El text constitucional ens ha permès tenir 40 anys d'èxit, de modernització i de democràcia i ens defineix a tots, fins i tot als que li donen puntades de peu, però que està per sobre de tothom, de tots els partits i de cada institució", ha defensat.

Per la seva banda, el president d'Aragó, Javier Lambán, ha assegurat que no generarà "cap tensió territorial", però ha advertit que no admetrà que, "per apaivagar les que puguin generar altres regions, se'ls atorguin privilegis o tractes de favor". "Si això passa, apel·larem a tota la força de la Constitució i de l'estatut d'autonomia per evitar-ho", ha indicat. Davant la "incertesa i desconcert" que travessa Espanya, ha defensat que els governs procurin l'estabilitat "des de la raó i el sentit comú per evitar ensurts innecessaris". Així, ha criticat els "atacs continus que amenacen la continuïtat de la Constitució, l'única de la història que ha dotat Espanya d'estabilitat política i social, la del 1978".