JUDICI ALS MOSSOS

Trapero ressorgeix com a major per defensar els Mossos

L’excap del cos reivindica un model policial avalat per condecoracions també de l’Estat

Des del seu cessament com a comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero s’ha mantingut volgudament en un segon pla. Trapero s’ha situat lluny de les decisions operatives i de la figura ascendent que havia encarnat dins del cos molt abans de l’1-O i que va arribar al conjunt de la societat arran del seu lideratge en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Un mes i mig després del 17-A l’Audiència Nacional va començar a investigar-lo per sedició. Però l’aïllament que ha volgut mantenir el major -i que reforça la seva principal tesi de defensa per desmarcar-se dels plans del Govern, al costat del qual el situa la sentència del Tribunal Suprem- contrasta amb el tancament de files que el cos ha fet entorn de Trapero.

Els Mossos han interpretat l’acusació al major com un qüestionament al model de la policia catalana i consideren que a l’Audiència Nacional també s’està jutjant la responsabilitat del cos. D’aquí que Trapero hagi ressorgit com a major al judici per defensar els Mossos, recuperant l’ascendència entroncada el 2017. Durant els tres dies d’interrogatori d’aquesta setmana se l’ha sentit parlar sovint en la primera persona del plural, encarnant en la seva figura l’impacte que va tenir per al cos la tardor del 2017. Al darrere, a les primeres files del públic, s’hi asseia el comissari en cap, Eduard Sallent, evidenciant el suport unànime al major.

Trapero ha evidenciat la seva “tristesa” pel desenvolupament dels esdeveniments i ha reivindicat el cos i el seu model policial davant l’ombra de sospita que hi ha estès la Fiscalia i que reforça la sentència del Suprem. Es tracta de la “mirada perversa”, en paraules del mateix major, que posa els Mossos en connivència amb el Govern a l’hora de defensar el referèndum. Perquè el judici, i sobretot la sentència que vindrà, marquen de manera inevitable el futur de la policia catalana. Lògicament, l’activitat dels Mossos no s’ha aturat, però els dispositius del 20-S davant la conselleria d’Economia i el de l’1-O encara s’arrosseguen.

Ho va definir la intendent Teresa Laplana, també acusada a l’Audiència pel 20-S, en la seva declaració: “Durant dos anys i mig per a mi ha sigut el dia de la marmota: m’he llevat amb el 20 de setembre i he anat a dormir amb el mateix dia”. Laplana, com va deixar clar, no era la responsable de l’operatiu a Economia, però diversos comissaris dels Mossos -al marge de Trapero- han hagut de defensar el dispositiu de l’1-O en jutjats catalans que els han investigat. Tot i el convenciment de la cúpula en les actuacions, les causes judicials obertes fan que continuïn de rerefons.

Lideratge afectat

El cessament de Trapero, forçat per l’Estat amb el 155, va deixar el cos dels Mossos en un segon pla, reduint l’exposició pública. Un clar exemple va ser el Dia de les Esquadres, diada de la policia catalana, que primer es va suspendre i després es va substituir per actes a porta tancada. En aquesta transició forçosa també hi han tingut importància els relleus al capdavant de la policia, que ha tingut tres caps diferents en dos anys.

Però els Mossos no només han quedat tocats en l’àmbit intern, sinó que també se senten qüestionats davant la resta de cossos policials, després d’anys de guanyar-se’n el respecte. El mateix Trapero havia rebut tres condecoracions de la creu al mèrit policial amb distintiu blanc del ministeri de l’Interior i dues condecoracions de la Creu de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu blanc.

Durant els últims dos anys els Mossos han intentat posar en valor la feina feta i han reivindicat la tasca del major. I ell ha respost al judici reivindicant el model policial català i defensant-ne la tasca i el llegat de qualsevol retret.

La “tristesa” pel qüestionament al cos i al seu model

“Em provoca una tristesa enorme les coses que diuen que hem fet i que no hem fet els Mossos,

i no ho dic jo: tots els companys pensem igual”

“No tinc cap dubte que l’actitud de tots els agents no era una altra que la d’intentar, en el marc del dispositiu conjunt, impedir el referèndum”

“Havíem tingut un període convuls de mobilitzacions entre el 2010 i el 2012, amb actuacions que generaven incomprensió entre la gent i molta impotència al cos, i vam veure que calia un nou abordatge”

“No insistim en el principi de proporcionalitat per encobrir. No tenir present això amb 2,3 milions de persones al carrer podia tenir conseqüències”

“Vam voler dir que teníem una línia contrària a la del Govern i vam fer un comunicat el dia 23, però el paper de la policia no és estar tot el dia comunicant”

“Assumeixo les pautes d’actuació de manera col·legiada, com prenem sempre les decisions. Totel que es va fer era de manera col·legiada”

“Els Mossos no tenim mirada perversa, complim amb la llei. Va ser molt trist el que vam arribar a sentir. Ens sentim injustament tractats”