ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Tres dècades de l’inici del “combat maulet”

L’organització, dissolta el 2012, va mantenir viu l’independentisme revolucionari als anys noranta

El 1988, amb l’esquerra independentista (EI) encara recuperant-se de l’escissió -tres anys després de la seva creació- del Moviment de Defensa de la Terra en l’MDT-PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) i l’MDT-IPC (Independentistes dels Països Catalans), va néixer Maulets, la primera organització juvenil de l’anomenat Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN). Auspiciada pel PSAN, passaria a partir d’aquell moment a ser la branca juvenil de Catalunya Lliure fins a la dissolució d’aquesta coalició electoral el 1996. “El PSAN és qui insta a crear una organització de joves per tenir planter, però no hi havia interferències i nosaltres érem els qui preníem les decisions”, assenyala Joan Jubany, un dels fundadors de l’organització. L’ara militant de la CUP de Mataró va formar part del centenar de joves que es van aplegar el 9 i 10 d’abril del 1988 a Cervelló en el congrés fundacional de Maulets, en què es va aprovar el nom i la declaració de principis. “Ens vam adonar que cada col·lectiu local lluitava pel mateix”, apunta Jubany, que recorda rient que la primera nit ja van tenir un ensurt. “Vam despenjar les banderes espanyoles que hi havia al poble però la policia, tot i que ens va aturar, no ens va enxampar”.

Núria Cadenes, empresonada

El primer gran sotrac per a l’organització va ser la detenció de Núria Cadenes el 8 de setembre, tan sols tres mesos després de ser elegida membre de la direcció. Militant també de l’MDT, com molta gent de Maulets, va ser condemnada a sis anys de presó amb una pena inicial de 42 -en va complir 4- sota l’acusació de voler cometre un atemptat a la residència d’oficials de Barcelona. “Creixia la segona onada de l’independentisme després del PSAN i van provar de tallar-ho amb un escarment, però la maniobra els va sortir malament perquè la campanya de solidaritat i de denúncia de les pràctiques de les clavegueres de l’estat espanyol que es va engegar va ser un estímul de lluita”, afirma Cadenes, que assenyala que va sortir abans de la presó perquè “els molestava més dins que fora”.

Tot i que l’MDT ja assumia els Països Catalans com a marc de referència nacional, Maulets va ser la primera organització que va fer una feina activa de carrer amb campanyes i mobilitzacions a tot el territori. “Prenem consciència dels Països Catalans trepitjant el país i descobrint, per exemple, que a la Catalunya del Nord els militants no saben parlar castellà”, explica Núria Gibert, exportaveu del secretariat nacional de la CUP, que va pertànyer a l’organització. “El nom que vam escollir no era del Principat perquè teníem clar que el nostre àmbit d’acció era tota la nació catalana”, afegeix Jubany. Qui va triar el nom de Maulets, els resistents valencians contra els Borbons, va ser Joan Luque: “Era per retre homenatge als opositors a Felip V, però també a una organització de l’Horta de València dels 70 i 80 que va tenir una certa presència”. Les assemblees del Barcelonès i del Maresme, amb tot, proposaven Catalunya Lliure i es va haver de votar dos cops: “Al final es va imposar Maulets perquè vam alertar que els blavers es volien apropiar d’aquest nom i no podíem perdre aquest antecedent històric”, revela aquest militant de la Safor.

Qui no era en aquesta assemblea, però es va incorporar a l’organització més tard, amb només 14 anys, va ser Guillem Agulló. El seu assassinat a mans de feixistes el 1993 va ser el cop més dur per a la militància i el moviment independentista. “Ens vam fer grans de cop”, destaca Cadenes.

Una maduresa que també van haver d’assumir amb la desaparació, a mitjans dels 90, de Catalunya Lliure i l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), hereva de l’IPC. “Maulets va aguantar l’independentisme perquè era un solar, ens vam quedar orfes de referents i vam haver de fer política en majúscules”, assegura Guim Pros, que va ser regidor de la CUP a Sant Cugat del Vallès del 2007 al 2011 després de passar per Maulets. L’alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, considera que “en un moment en què l’independentisme era testimonial, Maulets va ser una fàbrica de consciència social i nacional per la seva força, i una gran part ha continuat a la CUP”.

Divisions internes

El moviment juvenil no es va escapar de les divisions que sempre han existit a l’esquerra independentista. El 1995 es crea la Plataforma d’Unitat d’Acció (PUA), que advocava per una línia més combativa i social arran d’una escissió a l’assemblea del Barcelonès. Un trencament que esperona Maulets a fusionar-se tres anys més tard amb els Joves Independentistes Revolucionaris (JIR), vinculats a l’MDT-IPC, per crear “Maulets, el jovent independentista revolucionari”, i reconstruir així la unitat de les dues faccions de l’MDT. “Va ser una lliçó als més grans que no havien estat a l’altura de les circumstàncies”, exposa l’exdiputat de la CUP Xevi Safont-Tria.

Però no és fins al 2012 que tot el moviment juvenil s’uneix amb la creació d’Arran, que agrupa Maulets i la CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista), les joventuts d’Endavant. Una unitat d’acció que va durar fins a aquest any, quan alguns nuclis van decidir fundar la Forja. L’escissió es va produir perquè la direcció d’Arran va aprovar expulsar -tot i que no es va dur a terme perquè no es va arribar al 70% dels vots necessaris- els militants que participessin en l’ANC, al·legant que aquesta entitat lluitava únicament per la independència del Principat. Malgrat que la Forja és pròxima a Poble Lliure, l’organització que aplega militants històrics de l’MDT i de Maulets, Arran també reivindica el paper de Maulets i pròximament publicarà un llibre sobre els 30 anys de l’organització. “Ens declarem hereves de la seva lluita”, deixa clar Laura Flores, portaveu d’Arran. Tres dècades després, el combat maulet continua, però amb altres actors i en un context social més favorable a l’independentisme.

Més continguts de