El Tribunal de Comptes endureix la causa del 9-N a un dia de la llei del referèndum

El tribunal amplia la causa a set alts càrrecs i demana la fiança de cinc milions el 25 de setembre

Avís del Tribunal de Comptes un dia abans que el Parlament aprovi la llei del referèndum i la llei de transitorietat. A menys de 15 hores que comenci el ple més rellevant de la legislatura, el tribunal ha anunciat que amplia la causa del 9-N, que estudia si exigir als inhabilitats pel 9-N que paguin totes les despeses relacionades amb el procés participatiu. A més, ha fixat per al 25 de setembre la data perquè els investigats dipositin la fiança de cinc milions d'euros.

Així, a més de l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, la causa s'amplia ara a set alts càrrecs de la Generalitat durant aquella etapa, entre els quals hi ha Jordi Vilajoana, Lluís Bertrán, Josefina Valls, Carolina Pardo, Jaume Domingo, Ignasi Genovés i Jordi Serra.

En roda de premsa, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha opinat que amb aquesta decisió ha fet un salt qualitatiu en la "seva estratègia desesperada de fomentar la por per intentar aturar el que és inevitable, el referèndum". Puigdemont ha criticat que el govern del PP hagi obligat l'òrgan a fer una "interpretació esbiaixada" de la llei "saltant-se l'estat de dret i les garanties processals". "Ho han decidit en un temps rècord sense llegir-se ni esperar a rebre expedients que ens havien demanat", ha reblat.

Junqueras ha interpel·lat els ciutadans d'arreu de l'Estat a denunciar l'actuació del govern de Rajoy. "Quina garantia tenen que aquest abús que fa el PP contra drets fonamentals no serà utilitzat contra tots els demòcrates espanyols?", s'ha preguntat.

Puigdemont, que s'ha reunit amb el Govern, l'expresident Artur Mas i els presidents d'Òmnium i ANC quan ha conegut la decisió del Tribunal de Comptes, ha considerat "evident" que el moment triat pel Tribunal de Comptes -un dia abans que el Parlament aprovi la llei del referèndum- no és casual. És "un senyal d'impotència", ha etzibat, i ha apuntat que si continuen així al final la tria de l'1-O no serà sobre "independència sí o no", sinó sobre "democràcia".

En temps rècord

La decisió del Trbunal de Comptes arriba en temps rècord. El 19 de juliol, tot just, el departament segon d’enjudiciament del Tribunal de Comptes, que presideix l’exministra de Justícia de José María Aznar del 1996 al 2000, Margarita Mariscal de Gante y Mirón, va arxivar el recurs presentat per la Generalitat i va ordenar el nomenament d’un delegat instructor perquè obrís diligències.

Així, aquestes últimes setmanes s'han anat analitzant les partides que va destinar el Govern al 9-N, que van des dels gairebé tres milions d’euros que es van gastar en portàtils, fins als 1.407 euros d’assegurança per als voluntaris, passant per més d’un milió d’euros pel suport informàtic o els 828.181 euros de publicitat institucional.

Havent vist quina és la part que competeix a cadascú, ordenarà que s'abonin els recursos. Si els acusats s'hi oposen, el tribunal ordenarà l'embargament immediat dels seus béns. Fa uns quants dies, l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, inhabilitat i encausat per l'ens sancionador, ja va qüestionar que s'hagués de fer cas al Tribunal de Comptes. "Cal revisar l'estratègia i no legitimar aquests òrgans", va manifestar.

Més continguts de