ELECCIONS EUROPEES

La UE pacta una nova llei electoral que castigarà els partits catalans

ERC i el PDECat es podrien quedar sense escons a l’Eurocambra

Encara falta el vot del Parlament Europeu, que pot vetar els canvis, però ja han saltat totes les alarmes. Els estats membres van pactar ahir una reforma de la llei electoral europea que beneficiarà els partits d’àmbit estatal i perjudicarà les formacions que són fortes essencialment en una comunitat autònoma, com Esquerra Republicana o el PDECat.

La gran novetat és que introdueix per primera vegada un llindar mínim de vots, entre el 2% i el 5% -correspondrà als estats concretar el percentatge-, per poder aconseguir representació al Parlament Europeu. Només s’aplicarà a les circumscripcions que tinguin, com a mínim, 35 escons -a Espanya i cinc països més- i a les que plantegin una circumscripció única a les europees. A la pràctica només Espanya i Alemanya se’n veuran afectades perquè hi ha nombrosos partits que s’acosten al 5% dels vots.

La reforma, de fet, està feta a mida d’Alemanya, país que ha forçat els canvis a Europa. El govern d’Angela Merkel va intentar primer fer la reforma per introduir el llindar mínim en el marc de la seva llei electoral nacional, però el Constitucional del país la va tombar i va emplaçar Berlín a fer la modificació a la llei electoral europea.

Frenar la ultradreta

Fonts comunitàries asseguren que Merkel en un principi volia imposar el llindar per evitar que l’extrema dreta alemanya entrés a l’Eurocambra, però els últims anys ha guanyat tant de terreny que sembla poc probable que no superi el 5% dels vots. Ara, asseguren les fonts, l’obsessió de la cancellera és evitar que partits antisistema com el Partit Pirata alemany obtinguin representació al Parlament Europeu.

Si es repetissin els resultats electorals de les últimes eleccions europees, el 2014, imposar el llindar d’entre el 2% i el 5% podria deixar fora de l’Europarlament ERC, que va obtenir un 4,01% dels vots i dos escons amb la seva coalició L’Esquerra pel Dret a Decidir, i la formació valenciana Coalició Compromís, que es va presentar a les europees amb altres partits d’esquerres d’Aragó, Extremadura i Ceuta, i va obtenir un 1,92% dels vots i un escó. També van obtenir menys del 5% dels vots Ciutadans -que a les eleccions del 2019 preveu millorar el resultat- i la coalició de partits nacionalistes Los Pueblos Deciden, formada per Bildu i el BNG, entre d’altres.

Els partits d’àmbit autonòmic ja surten perjudicats amb l’actual llei electoral europea. Amb la circumscripció única estatal es veuen forçats a presentar-se en coalició amb altres partits per aconseguir escons. Convergència i Unió (CiU), per exemple, va anar a les europees del 2014 de la mà del PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia. Junts van obtenir un 5,42% dels vots i 4 seients a Brussel·les i Estrasburg.

Si s’aproven els canvis, els partits catalans hauran de replantejar-se les aliances. Tant ERC com JxCat, dos dels més afectats per la reforma, n’estan molt pendents. L’aprovació o no de la modificació condicionarà les aliances dels partits catalans de cara a les eleccions europees de l’any vinent. “Ens oposem a aquesta mesura perquè atempta contra la pluralitat i la diversitat ideològica”, va dir ahir Josep-Maria Terricabras, eurodiputat d’ERC.

Votació a l’Eurocambra

Els canvis de la llei electoral europea necessiten el vistiplau de l’Eurocambra per poder-se aprovar. No queda clar què pot passar. En principi el PP europeu, principal grup del Parlament, hi donarà suport. La incògnita és què faran els socialistes. En qualsevol cas, encara que s’aprovés aquest any, algunes fonts adverteixen que és “pràcticament impossible” que es pugui modificar la llei electoral a Espanya abans de les eleccions del 2019.

Més continguts de