Política 19/02/2020

Units per Avançar debat dissabte la possibilitat d’anar a les eleccions amb el grup de Poblet

Espadaler, amb el PSC al Parlament, veu "coincidències" amb el col·lectiu a l'entorn de l'antiga CiU

Marc Toro
3 min
El secretari general d'Units per Avançar i diputat al Parlament, Ramon Espadaler, en una imatge d'arxiu

BarcelonaMoviments al centredreta catalanista davant la convocatòria electoral anunciada –tot i que no concretada amb una data– pel president de la Generalitat, Quim Torra. Units per Avançar, la formació sorgida d'Unió i que lidera Ramon Espadaler, es planteja una aliança per a les eleccions amb l'anomenat grup de Poblet, format per exdirigents de CiU i personalitats alienes a la política. Tal com avança l'ARA aquest dimecres, els impulsors d'aquest col·lectiu defensen ser als pròxims comicis, i el consell nacional d'Units debatrà dissabte que ve la possibilitat de confluir-hi, segons confirmen fonts del partit.

Els d'Espadaler es van presentar el 21-D del 2017 amb el PSC, amb el qual comparteixen ara grup al Parlament, però ja fa temps que mantenen converses amb altres actors del catalanisme no independentista amb vista a una eventual coalició electoral, tal com explicava dilluns El Punt Avui. Segons ha pogut saber l'ARA, però, aquest dissabte es traslladarà a la militància l'estat de les converses i es posarà sobre la taula la possibilitat d'una entesa amb l'espai a l'entorn de Poblet, amb el qual hi ha més sintonia que amb la Lliga Democràtica –presidida per la politòloga Astrid Barrio i en procés de fusió amb Lliures, el partit d'Antoni Fernández Teixidó–. Entre altres motius, expliquen fonts d'Units, pel fet que a la Lliga hi hagi figures com Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana i fundador de l'entitat ultradretana Somatemps, o l'exeurodiputat del PP Santi Fisas.

En declaracions a aquest diari, Espadaler afirma que hi ha "àmplies franges de coincidència" en l'àmbit socioeconòmic amb els integrants del grup de Poblet, entre els quals hi ha l'exconseller Lluís Recoder (CDC), l'empresari Antoni Garrell o l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona, i creu que també hi pot haver acord en la qüestió nacional. "Es tracta que ens posem d'acord els de la senyera i els moderats de l'estelada", afirma. Dins del grup de Poblet, en el qual també hi ha la senadora de JxCat Marta Pascal, hi ha independentistes però un ampli consens en la renuncia a la unilateralitat.

Espadaler deixa clar que les converses amb Poblet són molt incipients i, de fet, els adherits a l'espai a l'entorn de l'antiga CiU –no constituït com a partit– decidiran el 7 de març si es fa definitivament el pas de concórrer a les pròximes eleccions. El líder d'Units no s'atreveix a avançar en quin format es podria articular l'eventual aliança electoral, però assegura que des d'Units estarien oberts a "facilitar" la fórmula si hi hagués acord en la proposta electoral. Una proposta que, segons explica, no busca "representar" un espai orfe sinó "crear un nou espai" de representació que fugi dels blocs enfrontats pel Procés.

Però un element que farà valdre Units en les converses que oficialitzarà de cara a la militància aquest dissabte serà la "presència institucional" del partit, que compta amb Espadaler com a diputat gràcies a l'aliança amb els socialistes. La maduresa del projecte quan es convoquin els comicis –Torra només ha dit que es convocaran un cop s'aprovin els pressupostos– serà clau per a la decisió final, segons fonts d'Units. I si no qualla? L'opció més senzilla seria repetir el pacte amb el PSC, si bé Espadaler deixa clar que la voluntat no és "instal·lar-se en la comoditat" de l'aliança amb els d'Iceta, amb qui mantenen diferències en el terreny social i econòmic.

Els socialistes, amb qui també hi va haver pacte a Barcelona –on Albert Batlle, representant d'Units, és ara tinent d'alcalde de Seguretat–, no ho veuen malament, si bé animen tot l'espai del centredreta a entendre's de cara a les pròximes eleccions. L'objectiu, admeten fonts del partit, és debilitar l'espai de JxCat i afavorir les posicions més pragmàtiques del sobiranisme, partidàries del diàleg amb l'Estat. També busquen tenir nous aliats al Parlament a l'hora de condicionar la governabilitat o, si els resultats acompanyessin, a l'hora de governar.

stats