Vox demana 74 anys de presó per als exconsellers presos per rebel·lió, organització criminal i malversació
El partit ultra sol·licita 52 anys pels Jordis i Forcadell i 24 per la resta de l'anterior Govern
MadridL'acusació popular que exerceix el partit d'ultradreta Vox en el cas del Procés demana 74 anys de presó per als exconsellers presos -Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull-, acusats de dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un altre de malversació. Així consta en el document d'acusació que Vox ha presentat divendres a la tarda davant el Tribunal Suprem.
Les peticions de penes gairebé tripliquen les que ha sol·licitat la Fiscalia en el cas de Junqueras, i són molt superiors als dotze anys que ha sol·licitat per a l'exvicepresident l'Advocacia de l'Estat. La formació ultra també demana als presos de l'anterior Govern una multa de 4.279.985,03 euros corresponents a la suma malversada a càrrec de les despeses públiques que, segons Vox, "necessàriament havien de realitzar-se o comprometre per a la realització del referèndum" de l'1-O.
Per a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, Vox demana 52 anys de presó com a autors cada un d'ells de dos delictes de rebel·lió i alternativament, de dos de sedició, i d'un delicte d'organització criminal. La mateixa pena -i pels mateixos delictes- es demana per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i a més, sol·liciten que se la condemni al pagament d'una multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys, per un delicte continuat de desobediència, perquè Vox considera que va tenir "una participació medul·lar, des dels primers moments del procés d'independència".
Per als exconsellers que no estan tancats -Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila-, Vox sol·licita 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys, com a autors d'un delicte d'organització criminal, un altre de desobediència i un de malversació de cabals públics. Finalment, per als cinc membres de la mesa del Parlament processats -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet- i l'expresidenta parlamentària de la CUP Mireia Boya, demanen 12 anys de presó, 108.000 euros de multa a cadascun i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys. Vox els considera autors, a cada un d'ells, d'un delicte d'organització criminal i d'un altre de desobediència.
"Arguments xenòfobs i racistes contra els espanyols"
El secretari general de Vox, Javier Ortega, ha anunciat aquest divendres al vespre la presentació del seu escrit d'acusació -que inicialment la formació va dir que presentaria dilluns, quan acabava el termini d'entrega al Suprem-. En un acte a Navarra, Ortega va afirmar que el seu escrit "contra els colpistes" sol·licita en total més de 700 anys de presó. "Espanya no està en joc, no es negocia, no es vota. Espanya es defensa fins a les últimes conseqüències", ha declarat Ortega, subratllant que la formació que encapçala estava disposada a "derrotar els colpistes, els còmplices i els traïdors que des de la Moncloa els estenen catifes vermelles".
El partit presidit per Santiago Abascal qualifica el "referèndum il·legal" de l'1-O d'"estratègia colpista per continuar mantenint una falsa esperança d'independència entre aquells ciutadans que després faran servir la violència per intentar culminar el procés", utilitzant per a això un "mecanisme sofisticat i innovador en comparació amb altres cops d'estat ocorreguts en la història moderna occidental". Als polítics catalans a la presó se'ls culpa de "llançar violentament a les masses dels ciutadans catalans separatistes contra les institucions de l'Estat espanyol", saltant-se als tribunals i a la Constitució.
Pel que fa a la implicació de les entitats sobiranistes, la formació les acusen d'"afavorir la creença pública que la proclamació de la República era perfectament viable", promovent per això "una intensa i violenta mobilització ciutadana". D'aquests fets responsabilitzen directament als Jordis, acusats en l'escrit de portar anys "alimentant el mite de la independència de Catalunya mitjançant arguments xenòfobs i racistes en contra dels espanyols i entre amplis sectors de la població catalana".
